Les fruites són molt fàcils de digerir i ens aporten moltes vitamines i antioxidants. Bàsicament es paeixen als intestins, així que passen força ràpid per l’estómac. Això vol dir que si mengem la fruita a la fi dels àpats, especialment si han estat copiosos i densos i, per tant, de digestió lenta, la fruita tardarà més del que és habitual a arribar als intestins i fermentarà, fet que ens pot causar una digestió pesada i, molt probablement, una inflor molesta i innecessària.
El millor és menjar la fruita sola, sense gaire mescla i esperar entre uns trenta minuts i una hora abans de prendre res més. Si hi afegim ingredients més densos —olis, llavors— el millor és procurar que n’hi hagi pocs per donar prioritat a la digestió de la fruita i els seus sucres.
L’estiu és la millor època de l’any per consumir la fruita més rica en antioxidants, que sol ser la que té un color intens. Cal triar la més sucosa, per aprofitar el contingut en aigua biològica natural, que hidrata de la millor de les maneres. És bo donar preferència a les fruites menys dolces i de color més fosc, senyal que contenen més antioxidants i nutrients i no crearan pics d’insulina en consumir-les.
Les cireres, protagonistes de la recepta d’avui, mereixen el nom de superaliment. Són antioxidants i antiinflamatòries i, gràcies al fet que contenen melatonina, ajuden a tractar l’insomni i el jet lag, ja que faciliten la conciliació del son.
Les antocianines que contenen —un dels antioxidants naturals més antiedat—, augmenten la producció d’insulina, i regulen els nivells de sucre a la sang.
Gràcies a les seves propietats antiinflamatòries, van molt bé per reduir el possible dolor muscular o articular després de la pràctica d’exercici molt intens.
Tant les cireres àcides com les dolces redueixen els urats a la sang, i alleugen les complicacions de les persones que, per culpa de dietes inadequades, han acumulat grans quantitats d’àcid úric a la sang.
La recepta
Ingredients
Per a 4 persones
- 2 T de cireres madures
- 1 T d’aigua
- 4 alls negres
- 4 C de tamari
- 2 C d’oli d’oliva
- 4 C de pinyons o de flocs de pinyons
- 1 pera
- un manat de cibulet, tallat ben fi
Mètode de preparació
- Traieu la llavor de les cireres. El més fàcil és fer servir un estri especial per treure els pinyols que es pot trobar a les botigues d’estris per a cuina; treuen el pinyol i deixen el fruit quasi intacte, ja que només fan un foradet per on surt la llavor. De totes maneres no és imprescindible, perquè es pot treure amb un ganivet petit: només cal fer un tall al voltant de la fruita dibuixant una circumferència i pressionar amb els dits i el ganivet per quedar-nos només amb la carn de les cireres.
- Un cop tingueu totes les cireres sense la llavor, reserveu-ne mitja dotzena per decorar. La resta, poseu-les en una batedora de vas amb l’aigua i bateu fins a aconseguir una textura ben suau.
- Serviu en 4 bols petits.
- Seguidament, combineu el tamari amb els alls negres en una batedora petita i bateu fins que tingueu una salsa cremosa molt suau. Reserveu-la.
- Talleu la pera ara, perquè no s’oxidi, en dues meitats verticals primer i després en làmines verticals fines, d’uns 2 mm de gruix.
- Decoreu el batut de cireres amb les peres, la salsa d’all negre i tamari, els pinyons o els flocs de pinyons, l’oli d’oliva, el cibulet i les cireres sense llavor que havíeu reservat tallades al gust.
Bon appétit!
