Per definició, la dieta cetogènica és la que produeix cetosi: un augment de cossos cetònics en sang. Per aconseguir-ho, cal reduir substancialment la proporció de carbohidrats a unes quantitats ínfimes que no poden superar els 30-50 g/dia. Per contra, cal augmentar notablement el consum de greixos de qualitat.
Evolutivament, acumular energia era una estratègia necessària per sobreviure, ja que no sempre hi havia menjar disponible. Avui dia sempre hi tenim accés, i això, lluny de ser un avantatge, és la causa de les malalties de l’opulència: obesitat, hipertensió, diabetis mellitus tipus 2, aterosclerosi i dislipèmies (colesterol, triglicèrids). Per això, és tan interessant reactivar el metabolisme dels greixos com a substrat energètic i limitar la glucosa en sang.
La dieta cetogènica s’ha posat de moda, però no és cap invent actual. Als anys vint es feia servir com a tractament anticonvulsiu en casos d’epilèpsia.
El representant més conegut de la dieta cetogènica és el doctor Robert Atkins, autor del llibre La nueva revolución de la dietética (1972), però en aquella època hi havia la por als greixos i al colesterol i va passar desapercebut.
