Una consumidora com jo, prototip de molts dels lectors que ens segueixen, es proveeix d’aliments de la manera següent: els dimarts rebo una cistella ecològica a casa i dues amigues vinculades a dos grups de consum em porten pa de fajol de tant en tant. He tastat moltes cooperatives diferents i en unes hi he participat confeccionant-les i anant-les a recollir i actualment les rebo a la porta de casa, puntualment, amb tot el que l’hort ha donat als pagesos aquella setmana. Sempre faig cistella genèrica i que portin el que hi hagi. Així garanteixo varietat i que es respecti la temporada, que vingui dels horts i productors més implicats i en relació directa amb el projecte i que no es compri fora.
Explico tot això perquè el que ara em fa més feliç és la cistella de peix. Sí, sí, de peix. El projecte del qual us parlaré no és l’únic que hi ha, però encara es desconeix força i, per això, volem que Etselquemenges sigui una finestra per promoure el peix sostenible, de proximitat, i que, en la mesura del possible, eviti la importació de peixos del Vietnam com panga o tilàpia, que promogui les espècies desconegudes i locals i no ens quedem només amb les orades, el lluç, el rap i el llenguado, i que, en la mesura del possible, promogui la pesca artesanal i, si és pesca d’arrossegament o encerclament, que sigui tan respectuosa com sigui possible amb la flora i la fauna. En el cas de La Platjeta, el projecte del qual us parlaré, el peix mai és de fora, sempre és de proximitat.
Peix de Barcelona, el gran desconegut
La cistella la faig amb la gent de La Platjeta (s’escriu amb jota, perquè, antigament, la gent de la Barceloneta que anava a la platja a buscar peix quan arribaven les barques ho pronunciava com si s’escrivís “tx”). La Platjeta és un petit projecte de cistelles de peix que abasteix algun restaurant de la ciutat i particulars, des de fa un temps, i del qual en penja l’Associació Cap a Mar. La Cristina Caparrós, néta i besnéta de pescadors i una de les últimes generacions de pescadors de Barcelona, és la responsable d’haver de convèncer els seus familiars que encara avui pesquen que cal fer molta més pedagogia i explicar a la gent que a Barcelona es pesca, es pesca peix de primeríssima qualitat, dels caladors del Garraf i d’Arenys, com fan la resta de pescadors del litoral barceloní, i que a la subhasta del Moll de la Barceloneta, cada dia, hi arriben espècies autòctones, petites, delicioses, econòmiques i que seguim desconeixent. Per això, Cap a Mar es dedica a fer itineraris pel Moll de Pescadors, xerrades i tallers per a infants perquè coneguin peixos que no sovint els serveixen a les escoles, etc.
Aquest itinerari pel moll és tota una descoberta per a mi. Avui, a la subhasta no hi ha gaire activitat, i la Cristina m’ha citat ben aviat al matí, a la Torre del Rellotge, un edifici protegit com a bé cultural d’interès local que antigament era un far, construït el 1772, i que va ser transformat en rellotge el 1904 i que, encara avui, és un element emblemàtic del moll. El dia és ventós; la Cristina em presenta alguns dels seus treballadors i m’explica la diferència entre les barques d’encerclament, les d’arrossegament i la pesca artesanal, i matisa que en tots els casos es practica una pesca controlada en què es vigila que no hi hagi gaire sobrepesca i que això rebenti el preu del peix i provoqui, a més, que s’acabi minimitzant el rebuig de peix.
Com funcionen les cistelles?
Es reparteix dimarts, dimecres i dijous a Barcelona i rodalia, tot i que hi ha algun projecte iniciat a altres províncies. “El peix que ens arriba un dimarts, per exemple, ve directe de les barques dels pescadors de La Platjeta, i arriba al consumidor sense manipulacions, additius ni intermediaris. Les últimes barques entreguen el peix cap a les sis de la tarda i comencem a distribuir-lo cap a les set de la tarda a Barcelona. Tot un repte! El que arriba és una selecció del que s’ha pescat aquell dia: gamba vermella, rap, cloïsses, musclos, lluç petit, bròtola, etc.
Més informació:
www.laplatjeta.net
www.capamarbcn.com
