En la literatura apareixen un gran nombre d’estudis d’investigació en humans relacionats sobretot amb el gastroenteròleg i investigador italià Alessio Fasano, professor de pediatria a la Harvard Medical School i de nutrició a la Harvard TH Chan School of Public Health, totes dues de Boston.
5 estudis sobre el mals del gluten
1- Alessio Fasano, en l’estudi “Gliadin, zonulin and gut permeability: Effects on celiac and non-celiac intestinal mucosa and intestinal cell lines “(1) de l’any 2006, parla de la gliadina com a inductor de la permeabilitat intestinal tant en individus amb malaltia celíaca com en individus sense malaltia celíaca, cosa que obre una gran línia d’investigació futura.
2- A “What is gluten?” (2), Jessica Biesiekierski identifica el gluten com una xarxa complexa de proteïnes que té un paper clau en les propietats de massa reològica i d’enfornat de productes de panificació.
En el gluten diferencia dues fraccions: les gliadines i les glutenines. La gliadina conté seqüències peptídiques (conegudes com a epítops) altament resistents a la digestió dels enzims gàstrics, pancreàtics i intestinals. Això passa perquè conté molta prolina i glutamina, que creen estructures estretes i compactes que poden intervenir les reaccions immunes adverses en la malaltia celíaca.
3- Aquesta és la conclusió de l’estudi de l’any 2014, “¿Es el gluten el gran agente etiopatogénico de enfermedad en el siglo XXI?” (3), que revisa la literatura científica sobre la patogènia de diferents malalties i la possible relació que tenen amb la ingesta de gluten, en pacients no celíacs, no sensibles al gluten i sense al·lèrgia al blat.
Segons el seu autor, Ismael San Mauro Martin, la ingesta de gluten està relacionada amb un augment de la permeabilitat intestinal i amb un increment de la probabilitat de tenir esclerosi múltiple, trastorn d’espectre autista, síndrome de còlon irritable o fibromiàlgia; de manera que una dieta sense gluten seria un tractament complementari beneficiós.
4- A la mateixa conclusió arriba una revisió d’estudis de l’any 2013 (4), en què Karin De Punder i Leo Pruimboom afirmen que el consum diari de productes de blat i altres grans de cereals podria contribuir a una inflamació crònica i malalties autoimmunes.
Tant els estudis in vitro com in vivo demostren que la gliadina pot augmentar la permeabilitat intestinal i activar el sistema immunitari.
5- Si anteriorment, patològicament, s’associava el gluten amb la celiaquia, a la publicació “The spectrum of noncoeliac gluten sensitivity” (5) del 2015, es parla de la identificació d’una nova entitat clínica anomenada sensibilitat al gluten no celíaca (NCGS).
Després d’exposar-se al gluten, la majoria dels pacients amb sensibilitat al gluten no celíaca descriu una constel·lació de símptomes que inclou símptomes intestinals compatibles amb la síndrome d’intestí irritable (SII), amb símptomes extraintestinals com disfunció neurològica, amb trastorns psiquiàtrics, amb fibromiàlgia i erupció cutània. La presència d’anticossos antigliadina (AGA) dona suport a un diagnòstic de NCGS, ja que desapareix en anàlisi després d’una dieta sense gluten.
En el curs se citen fins a 36 estudis científics sobre les alteracions que pot provocar el gluten. Aquest és el llistat resumit dels 5 estudis citats en aquest article.
| Més informació del 'Repte 21 dies sense gluten' |
Bibliografia
- Drago S., El Asmar R., Di Pierro M., Grazia Clemente M., Tripathi A., Sapone A., Thakar M., Iacono G., Carroccio A., D’Agate C., Not T., Zampini L., Catassi C., Fasano A. (2006): “Gliadin, zonulin and gut permeability: Effects on celiac and non-celiac intestinal mucosa and intestinal cell lines”. Scand J Gastroenterol., 2006 Apr;41(4), 408-19.
- Jessica R. Biesiekierski. (2017): “What is gluten?”. Journal of Gastroenterology and Hepatology, 2017;32 (Suppl. 1), 78-81.
- Ismael San Mauro Martín, Elena Garicano Vilar, Luis Collado Yurrutia, María José Ciudad Cabañas. (2014): “¿Es el gluten el gran agente etiopatogénico de enfermedad en el siglo XXI?”. Nutr Hosp., 2014;30(6), 1203-1210.
- Karin De Punder, Leo Pruimboom (2013): “The dietary intake of wheat and other cereal grains and their role in inflammation”. Nutrients, 5 (3), 771-787.
- Aziz I., Hadjivassiliou M, Sanders D.S. (2015): “The spectrum of noncoeliac gluten sensitivity”. Nat Rev Gastroenterol Hepatol. , 2015 Sep;12(9), 516-26.
