Quan pensem en nutrició, és molt probable que ens vinguin al cap els aliments que ingerim, dietes i receptes. Si, a més, som conscients que és molt important per a la salut que siguin de qualitat i la manera com els cuinem, vigilarem molt més a l’hora de seleccionar-los i preparar-los.

La importància de la nutrició sensorial per a una vida sana

Nodrir-nos, però, va més enllà. No podem obviar ni oblidar que som més que un cos, que tenim una ment, emocions i un vessant espiritual que ho engloba tot. Molts dels aliments que comprem ja incideixen en tot això, perquè no són aspectes deslligats. Per això sabem que una bona alimentació saludable té repercussions directes en les emocions, per exemple.

Tenir una ment equilibrada i sana és fonamental per poder planificar, organitzar i crear l’estil de vida que volem. De totes maneres, si la tenim saturada de pensaments que ens porten contínuament al passat i al futur, és a dir, a espais i temps inexistents i hi projectem emocions que no ens aporten res de positiu, el cos percep una amenaça. Quan això passa, segreguem cortisol i adrenalina, un còctel potent que ens fa estar alerta i en tensió. Com que la majoria de nosaltres viu a ciutat, amb sorolls, un ritme de vida frenètic, nivells de contaminació massa elevats, massa obligacions i moltes tasques per fer, els nivells de cortisol i adrenalina no solen baixar, ja que l’inconscient percep l’entorn com una amenaça. Això fa que visquem d’una manera que té repercussions negatives en el cos, la ment, les emocions i l’ànima.

Com que la majoria de nosaltres viu amb massa obligacions i moltes tasques per fer, els nivells de cortisol i adrenalina no solen baixar, ja que l’inconscient percep l’entorn com una amenaça

Ens calen uns hàbits nutricionals que tinguin en compte tots aquests vessants del cos, i la natura és una font nutritiva en molts sentits: ens procura molts recursos per tenir una vida plena i de qualitat. És un ingredient per aprendre a alimentar l’interior.

El silenci i la natura

Un altre d’aquests ingredients és el silenci, que té un efecte molt positiu i directe per a la ment. La pràctica de mindfulness o atenció plena –és a dir, la tècnica per aprendre a crear silenci interior–, aporta molts beneficis saludables. Fer-ho vint minuts cada dia, aproximadament, ajuda a reduir els nivells d’adrenalina i cortisol, fet que aporta canvis psicològics, com la reducció del neuroticisme –la reacció a l’estrès i a les emocions difícils. A més, un estudi dirigit per Clifford Saron, de la Universitat de Califòrnia, ha mostrat com els nivells de l’enzim antienvelliment telomerasa és un 30% superior en la gent que medita habitualment. El gran enemic de la ment són els sorolls dels pensaments: un tumult que no ens deixa espai per sentir ni gaudir el present. Combinar l’ atenció plena amb la natura és, com veurem ara, una proposta per alimentar l’interior amb molts altres ingredients adients per al benestar integral.

El gran enemic de la ment són els sorolls dels pensaments

Quan ens permetem badar pel bosc o per un camí de ronda prop del mar, som objecte d’un munt de sensacions. Quan caminem i aixequem pols de terra, ens arriben uns bacteris molt comuns i innocus anomenats Mycobacterium vaccae. Estudis fets amb aquest bacteri, com per exemple els de la doctora Mary O’Brien, oncòloga del Royal Marsden Hospital de Londres, demostren que les persones que hi estan exposades tenen una actitud molt més positiva, un nivell d’energia més alt i un funcionament cognitiu més bo. També han descobert que les neurones que s’activen en aquests casos són les associades amb el sistema immunitari. Com podem veure, el contacte amb la terra quan treballem el jardí, un hort o som a la natura és també un aliment important que hem de tenir en compte. L’olor de terra mullada o de pinyols d’olives secs a sota d’un olivar en són una bona font.

Una altra olor molt important és la dels arbres, que desprenen uns olis naturals anomenats fitoncides que els serveixen per defensar-se i comunicar-se. A l’estiu, la concentració d’aquests olis a l’atmosfera és més alta, ja que hi ha la temperatura ideal –uns 30 ºC– perquè aquestes substàncies volàtils ens arribin amb més facilitat. Hi ha diferents tipus de fitoncides; cada arbre en té de propis. Els productors de fitoncides més importants són els arbres de fulla perenne, com els pins, els cedres, els avets i altres coníferes.

Els pioners a l’hora de fer estudis sobre els efectes dels fitoncides són els japonesos. A la dècada dels vuitanta, quan es van començar a implantar els banys de bosc o shinrin-yoku al Japó, es va veure que les persones que en feien se sentien molt bé, i fins i tot que algunes malalties remetien. Així, el Govern japonès, des d’aleshores, ha invertit milions de dòlars per estudiar aquesta pràctica. Moltes universitat i centres privats –i no només japonesos, ja que els EUA també s’hi van afegir uns quants anys després–, han demostrat que aquests fitoncides ajuden a augmentar significativament el recompte de cèl·lules NK –Natural Killers, tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules infectades de virus o tumorals–, potencien l’activitat de proteïnes anticancerígenes –com la de la granulisina, que augmenta un 45%–, redueixen els nivells d’hormones de l’estrès, augmenten les hores de son, redueixen els marcadors de tensió, d’ansietat i de cansament, rebaixen la tensió arterial i la freqüència cardíaca, equilibren el sistema nerviós –ja que redueixen l’activitat del sistema simpàtic i augmenten la del sistema parasimpàtic. Tots aquests efectes repercuteixen en el nostre benestar; per tant, no ens ha d’estranyar que aquesta pràctica, la dels banys de bosc, es vagi estenent per tot el món.

Servir-se del mindfulness per olorar amb consciència és una bona combinació per a una excursió a la natura, i ensenyar-ho als més petits es pot convertir en una activitat divertida que els serà molt profitosa quan siguin més grans. Ja hem vist que l’hàbit de fer silenci dins el cap és necessari per gestionar el dia a dia i, si ho aprenem de petits, ens serà més senzill quan ho necessitem. Olorar i sentir pot ser un bon exercici d’atenció plena, que, com hem vist, ens afecta positivament en tots els aspectes.

Olorar i sentir pot ser un bon exercici d’atenció plena

Heu provat mai de tapar-vos els ulls en un bosc i de caminar seguint els sons, les olors i altres sensacions que ni sabíeu que teníeu? Us animo a fer-ho, ja que aquesta experiència és una font d’autoconeixement molt interessant i profunda. Us recomanem que no la feu sols i que aneu amb algú que vigili que no prengueu mal. Tanqueu els ulls i estigueu quiets, asseguts, respirant lentament i repenjats en un arbre. Deixeu anar tots els pensaments; ara no els necessiteu. Quan us noteu el cos i el cap més relaxats, aixequeu-vos i moveu-vos, guiats pels sentits i molt lentament. Podeu començar a quatre grapes, tocant tot el que us envolta: pedres, fulles, plantes, terra… Només us heu de fixar en què sentiu amb cada cosa, amb la concentració posada en aquestes sensacions, sense jutjar ni esperar res, només vivint-les. Si us hi atreviu, us podeu posar drets; tot i que no cal. A part de relaxar-vos molt, ara ja sereu conscients de tot el que esteu olorant i de l’efecte que té en vosaltres.

 

La importància de la nutrició sensorial per a una vida sana Edgar Tarrés
 Creador d’experiències “mindful travel”