La PNIE és una disciplina global que atorga una dimensió molt més humana a la medicina i que introdueix el concepte d’apoderament de les persones en la conquesta del benestar propi.

Què és la psiconeuroimmunologia

La PNIE és capaç de reunir professionals de camps diferents –metges, farmacèutics, fisioterapeutes, nutricionistes, entre d’altres– i crea espais interdisciplinaris on tots, des de l’especialitat de cadascú, treballen amb l’objectiu comú de millorar la salut del pacient.

L’enfocament holístic de la PNIE

L’era cartesiana, així com el pensament filosòfic occidental des de l’època de Descartes fins ara, ha estat dominada per la metodologia reduccionista, que separava el cos de la psique. Això ha tingut, a partir del segle XVII, una repercussió enorme en la manera de tractar la salut i la malaltia.

La PNIE configura la possibilitat d’anar més enllà de la contraposició filosòfica històrica entre la ment i el cos. Sorgeix amb una visió holística de l’ésser humà dirigida a aconseguir el benestar individual de la persona i posa el focus d’atenció en la causa i no en el símptoma, en el reequilibri i no en la cura, i en la persona i no en la malaltia.

La PNIE posa el focus d’atenció en la causa i no en el símptoma, en el reequilibri i no en la cura, i en la persona i no en la malaltia

No és una teràpia mística o una creença, sinó que és un model de teràpia que es basa en estudis científics que relacionen el sistema nerviós, el sistema hormonal, el sistema immunitari i l’esfera de les emocions. Combina tota la informació per obtenir una visió integral de la salut, i crear, així, pautes de prevenció i millorar la qualitat de vida en malalts crònics.

La PNIE és una ciència que interpreta i tradueix els senyals que genera el cos i es basa en la idea que qualsevol alteració té repercussions en tot l’organisme, inclosa la psique.

És capaç de donar una resposta racional a tot el que sabíem de manera empírica i que no podíem demostrar amb dades científiques.

Camí cap a la medicina integrativa

Una ciència mèdica com la PNIE és una ciència integradora que parla sobre la prevenció i que tracta de trobar les causes de la malaltia i no es limita a l’equació “símptoma = medicament”.

L’interès creixent per les disciplines integratives indica que les persones ja prenen consciència de les limitacions de la medicina convencional.

En els últims cent anys, la medicina occidental ha millorat la qualitat de vida de la població amb molts avenços tecnològics i coneixements científics nous, però sovint no ofereix respostes a patologies cròniques o autoimmunes.

A més, l’especialització i compartimentació excessives de la medicina occidental fan que es perdi la visió en conjunt de la persona, cosa que crea una gran distància entre el pacient i el terapeuta.

Les emocions són entitats físiques i biològiques

D’acord amb la PNIE, hi ha una connexió entre el cos i la ment que considera les emocions entitats biològiques i físiques que es plasmen en el cos en forma de signes i símptomes.

El sistema neuroendocrí, l’immune i el digestiu, que té un sistema nerviós propi, no són parts inconnexes; al contrari, estan íntimament connectats a través d’una gran xarxa de receptors i molècules que dialoguen entre si, funcionen com un tot unitari i són capaços de mantenir la salut de l’organisme.

A través de substàncies com els neurotransmissors, les hormones i les citocines, les emocions tenen un impacte directe sobre el sistema immunitari, sobre la capacitat de defensar-se contra les malalties, contra el càncer i modifiquen la capacitat de respondre a una teràpia.

Les emocions tenen un impacte directe sobre el sistema immunitari i la capacitat de defensar-se contra les malalties

La comunicació és bidireccional

Si cada experiència, decisió, estat d’ànim, emoció i pensament tenen un efecte en els òrgans, passa també que una alteració en un òrgan, com, per exemple, el tracte digestiu, es reflecteix en l’esfera emocional. Aquest raonament ha permès postular la hipòtesi que els senyals nerviosos no van només des del centre a la perifèria, sinó que la comunicació es produeix en tots dos sentits.

Un problema com la disbiosi intestinal –que és una alteració de les colònies de bacteris que viuen a l’intestí, anomenades microbiota– pot arribar a modificar el comportament dels éssers humans, l’energia, la memòria, la tendència a tenir depressió i fins i tot pot induir a l’obesitat, a la diabetis, a la intolerància als aliments, a la sensació de fatiga crònica i a l’aparició de malalties autoimmunes.

Hi ha estudis que indiquen que l’intestí té una connexió directa amb el sistema nerviós central a través de la serotonina, un neurotransmissor que es produeix a l’intestí en un 90% del total i que és el responsable del control del son, de la gana i del desig de menjar.

A més les citocines proinflamatòries –substàncies de senyalització que produeix el sistema immunitari davant d’una amenaça d’un virus, un bacteri o una lesió– poden estimular directament la secreció de cortisol, l’hormona de l’estrès, i generar alteracions psicològiques.

El sistema digestiu és el segon cervell!

La psiconeuroimmunoendocrinologia considera el sistema digestiu com un segon cervell i la cura de la microbiota intestinal és el pilar d’un bon funcionament del cos humà.

S’entén perfectament la importància de la microbiota si sabem que els bacteris que recobreixen la mucosa del sistema digestiu pesen un total de dos quilos, que aquests bacteris superen en nombre les cèl·lules del cos (tenim 1014 bacteris i 1013 cèl·lules humanes) i que la suma del material genètic d’aquests bacteris és 150 vegades més gran que el material genètic del nostre organisme.

Mantenir saludable aquest exèrcit de bacteris intestinals és vital per digerir, absorbir aliments i eliminar substàncies tòxiques, medicaments i hormones

S’ha demostrat, per exemple, que els bacteris proteolítics que habiten al còlon i que creixen excessivament amb una dieta alta en proteïnes, generen substàncies enzimàtiques que tenen la capacitat de sabotejar l’efecte desintoxicant del fetge.

Relació entre microbiota i malaltia

Cada dia, el fetge metabolitza substàncies tòxiques i hormones i les elimina amb la bilis. La bilis carregada amb aquestes substàncies arriba a l’intestí –al tros del còlon descendent–, on troba l’excés de bacteris proteolítics, culpables de tornar a posar aquestes substàncies a la circulació sanguínia.

Si pensem que molts tumors, especialment en les dones, depenen de les hormones, entendrem bé la importància de tenir una flora bacteriana saludable i equilibrada per permetre l’eliminació dels metabòlits de les hormones i evitar que un excés en la sang pugui causar alteracions o malalties greus.

En el cas dels nens, que la mare hagi tingut periodontitis durant els nou mesos d’embaràs, haver nascut per cesària o no haver rebut lactància materna són causes d’una mala programació del creixement dels bacteris de l’intestí i d’una tendència més  gran a tenir infeccions, problemes de la pell i problemes respiratoris al llarg de la vida.

Substàncies tòxiques amb activitat hormonal

La PNIE aprofundeix molt en la importància de la salut hormonal i intenta reduir l’impacte dels disruptors endocrins, que són substàncies que hi ha en productes d’higiene, perfums, maquillatges, detergents i contenidors de plàstic. Els disruptors endocrins són perjudicials, perquè poden estimular els receptors hormonals del cos un cop ingerits o absorbits a través de la pell.  El nostre entorn és ple d’aquestes substàncies –com ara els parabens, ftalats, triclosan, entre d’altres–, i, per tant, són molt difícils d’evitar. El seu efecte tòxic és degut a les petites dosis que diàriament acumulem al cos.

L’excés d’estrògens i de disruptors endocrins en la sang intensifica l’activitat del sistema immunitari; aquesta és una de les raons del fet que hi hagi més malalties autoimmunes, sobretot en les dones.

La glàndula pineal

Un paper fonamental en la regulació del sistema nerviós, endocrí i immune és la glàndula pineal, una petita glàndula endocrina del cervell que segrega melatonina i que modula la vida biològica de l’ésser humà i el son, i que permet adaptar-se bé al cicle del dia i de la nit. És fonamental tenir un bon descans per tenir una bona salut. Hi ha evidències científiques que demostren la relació entre el son i el dolor crònic, i a l’inrevés: persones afectades per dolor crònic amb alteracions del son. Si el son està lligat a alteracions de la conducta alimentària i l’excés de pes, el tipus d’aliments que consumim també poden alterar el son i el descans.

La dieta és un altre pilar important en la PNIE

La dieta és un factor bàsic per prevenir o recuperar-se bé d’una malaltia i per arribar a tenir una vida llarga, a més del descans, el control de les emocions i l’activitat física. Una dieta rica en fruites i verdures, oli d’oliva, aliments fermentats, fibra soluble, midó resistent, probiòtics i prebiòtics ajuda a tenir un bon equilibri de la flora intestinal i a tenir un sistema immunitari més fort.

Què es pot aprendre a través de la PNIE?

La PNIE vol entendre la relació entre la psique, el sistema neuroendocrí i el sistema immunitari;  estudia els mecanismes a través dels quals s’origina un estat de malestar; mira de reconèixer les alarmes que avisen que el cos està sota estrès; dona eines pràctiques per arribar al benestar; intenta crear el canvi necessari per transformar el que està malament i ser responsables de la salut pròpia.

La meva experiència amb la PNIE

Durant més de vint anys, vaig tenir migranyes constants i la medicina convencional no em va donar mai cap resposta que no fos una medicació per alleujar el dolor.

Fa cinc anys vaig contactar amb un psiconeuroimmunòleg que va entendre la causa de les meves migranyes i hi va posar solució. No van millorar les migranyes i prou, sinó també un problema de còlon irritable que havia arrossegat durant molt de temps. El còlon irritable és una afecció que tenen deu milions de persones a l’Estat espanyol.

Al cap de dues setmanes d’haver canviat la dieta vaig notar una millora que mai havia experimentat abans. No m’ho podia creure!

Motivat pel resultat obtingut, no em vaig aturar i vaig començar a estudiar nutrició i PNIE amb el desig i la seguretat de poder ajudar moltes persones amb problemes.

La PNIE no pretén substituir les teràpies mèdiques clàssiques ni ser una alternativa, sinó que serveix per augmentar-ne l’efectivitat

Amb això, no vull afirmar que la medicina convencional no funcioni; tot el contrari. Vaig entendre que la PNIE no pretén substituir les teràpies mèdiques clàssiques ni ser una alternativa, sinó que serveix per augmentar-ne l’efectivitat, per reduir-ne la toxicitat i per millorar la qualitat de vida.

En concret, la PNIE troba important estudiar factors psicosocials com l’estil de vida, el descans, el respecte de cicles circadians, la nutrició i l’estrès. Si hi ha una mala gestió d’aquests factors, poden aparèixer malalties al·lèrgiques, metabòliques, autoimmunes, degeneratives, i l’organisme pot ser més susceptible a l’aparició de malalties cardiovasculars i càncer.

En realitat, si considerem que totes les malalties són el resultat d’una funció alterada i progressiva del sistema nerviós, endocrí i immunitari plegats, la PNIE pot ajudar a entendre’n les causes i a millorar la qualitat de vida dels pacients.

El model de la PNIE, en definitiva, tracta d’humanitzar la medicina mitjançant la comprensió integral de l’ésser humà.

On podem estudiar PNIE?

Un dels màxims referents de la PNIE a casa nostra és Xevi Verdaguer, que, a banda d’aplicar els seus coneixements amb pacients a les consultes d’Olot i Barcelona, també dirigeix, amb Esther Pernarnau, el Màster en PNIE, que, des de fa dotze anys, organitza cada any a Barcelona.

El màster s’adreça a professionals de la salut i consta de 538 hores presencials repartides en 21 seminaris (fins al gener del 2021) en què s’inclouen més de cinquanta ponents de renom (experts, docents universitaris, metges, nutricionistes, entre d’altres) amb una mirada nova sobre la salut, la malaltia i la prevenció.

Aquí hi trobeu tota la informació.

Marcello Soi
Marcello Soi

Llicenciat en Química i Tecnologies Farmacèutiques, farmacèutic, dietista i psiconeuroimmunòleg