Sèsam caramel·litzat: un aliment solidari

Amb el pas del temps i, entre altres coses, gràcies a la globalització i als mitjans de comunicació, la societat és cada vegada més conscient dels problemes amb què s’enfronten molts sectors desfavorits. Gràcies a això part de la població pren consciència i actua a favor sou aportant petits granets de sorra.

Avui visitem en Juan Ma, un dels vuit socis d’una petita empresa centrada en el compromís social i en la necessitat de crear oportunitats per als qui ho tenen més complicat. M’espera somrient a l’entrada del seu local per ensenyar-me entusiasmat com han pogut crear la seva marca.

Ordi Natura és una empresa que neix el 2015. Els seus valors són la suma dels termes “social”, “ecològic” i “integració”. No obstant això, no és fins al 2016 que comencen a comercialitzar, elaborar i envasar els seus productes. En concret, llavors de sèsam caramel·litzades 100% naturals, de comerç just i amb el certificat de producció ecològica que donen a pràcticament qualsevol plat un toc distintiu i molt atractiu.

El sèsam és un aliment que aporta greixos saludables i ajuda a millorar el sistema digestiu i la pell, és ple d’antioxidants i minerals com fòsfor, ferro, magnesi i calci (que serveix per enfortir els ossos), conté un 20% de proteïnes d’alt valor biològic i a més, ajuda a nodrir el cos, a escalfar-lo, a reforçar-lo i a retardar l’envelliment cel·lular, per citar algunes de les propietats que té. A més, per caramel·litzar aquestes poderoses llavors fan servir sucre de panela, un endolcidor no refinat i sense químics, cosa que el converteix en la forma de sucre més pur; per tant, preserva vitamines i minerals. Finalment hi afegeixen diferents saboritzants que les fan ideals per a diferents preparats culinaris: canyella, cacau i coco, gingebre, llimona i ceba cruixent.

Però, tot i el bon saber fer, Ordi Natura va més enllà d’un producte de qualitat. Ja que, darrere de cada envàs, s’amaga una petita història que comença al pati d’una escola.

Vuit famílies compartien hores de pati mentre els seus fills, amb algun tipus de discapacitat intel·lectual, s’entretenien jugant a bàsquet o algun altre esport. Tipes de veure les poques oportunitats i sortides que els seus fills podien tenir un cop acabada l’etapa escolar, van decidir posar-se a fer feina. Tot va començar amb una conversa que semblava una utopia, però que, amb el pas del temps, va cobrar forma fins a esdevenir una realitat: crear una petita empresa adaptada a ells i a les seves capacitats.

Actualment i, per desgràcia, la feina manual s’està perdent en favor de les màquines o sistemes avançats. I arran d’això, diversos llocs de treball són absorbits per maquinària intel·ligent en detriment de la mà d’obra. A Ordi Natura en són conscients i per això lluiten per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i per promoure la igualtat d’oportunitats en el món laboral.

Els protagonistes d’aquesta història són nou nois i noies de diferents barris de Barcelona. No obstant això, en arribar al seu petit obrador, em trobo que en falten la meitat. L’altra meitat s’ha desplaçat a un altre obrador per rebre la classe teòrica i pràctica per aprendre a fer unces de xocolata amb sèsam caramel·litzat i gingebre. Sona molt temptador, així que espero amb ganes que m’avancin una mica més de què es tracta. Però primer vegem com treballen a l’obrador.

L’obrador d’Ordi Natura

Aquí hi fan des de la neteja fins a la manufactura i envasat dels productes. El procés de producció implica diferents passos com pesar, barrejar els productes, el bombo caramel·litzador, afegir els saboritzants extres i envasar. En Xavi, un dels nois, està immers en la feina. De fet, em comenten que ell i dos dels seus companys es fan dir “els bombers”, ja que el pas que més els agrada del procés de producció és el de caramel·litzar les llavors amb el bombo caramel·litzador (una mena de formigonera en versió mini que fan girar perquè totes les llavors s’impregnin de l’aroma i sabor de la panela). Una companya l’ajuda, mentre que dos més s’encarreguen de pesar i empaquetar. Per fer cada pas fan servir maquinària dissenyada i adaptada especialment a les seves necessitats. L’avantatge és que entre els socis hi ha un enginyer, que s’encarrega de crear els aparells.

La Natàlia, la psicòloga i encarregada de supervisar que tot es faci de manera correcta, és amb ells i els ajuda si cal. De tota manera, gràcies a la feina constant i a l’autonomia dels treballadors, cada cop es veuen més capacitats per fer tots els processos de producció sense haver de rebre gran ajuda (tret de la part de supervisió).

Quan el projecte va començar, ella va instruir els seus nous ajudants. Al principi es presentaven en grups petits i els feia una formació general sobre higiene, neteja o els mostrava on es guardaven els instruments. Els va ensenyar a estructurar què és una feina i a comprendre i a interioritzar els passos per fer els productes. Per això, gràcies a la seva implicació, molts han acabat fent coses que mai havien pensat que podrien fer. La part positiva és que és una feina que es regeix per unes pautes repetitives. Això fa que interioritzin la feina i la portin a terme amb facilitat. Gràcies a això senten més seguretat i volen provar coses noves i aprendre. De fet, alguns tenen feina fora de l’obrador; com una de les noies, que, després de la jornada laboral, continua treballant a la cuina d’una escola, on alimenten més de 200 nens, diu somrient. Això sí, quan arriba a casa s’estira al sofà perquè està esgotada, encara que ningú pot obviar la felicitat que desprèn.

El projecte és obert a noves famílies i té intenció de créixer per atorgar oportunitats a tothom que puguin abastar. En Joan Ma em comenta que, si es creessin més treballs socials, les administracions no haurien de gastar tant en ajudes i els nois no haurien de passar-se tot el dia a casa o davant de la televisió per veure passar el temps sense cap tipus d’estímul ni motivació. Gràcies a aquest tipus de projectes, aquests nois poden obtenir l’oportunitat d’integrar-se a l’entorn laboral, guanyar confiança, relacionar-se i aventurar-se a provar un altre tipus de feines. La idea és que aquesta ocupació es converteixi en un pont a noves oportunitats per a persones menys capacitades, perquè puguin créixer i desenvolupar-se en altres àmbits.

Malgrat el vessant social, a Ordi Natura senten una gran implicació en el projecte que duen a terme i defensen un producte de categoria. Per això, a més de facilitar i millorar la vida d’un sector de la societat necessitat no obliden la importància d’oferir la millor qualitat.

Amb què podem combinar cadascuna de les llavors?

• Les de canyella i cacau són bones per a pastissos, fruites, gelats o lactis.
• Les de llimona per a peix, cremes de verdures i amanides.
• Les de ceba combinen amb gaspatxo, amanides, croquetes vegetals o tataki de carn o tonyina.
• Les de gingebre amb amanides i peix.

També trobareu un còctel de llavors: amb sèsam, lli, rosella, carbassa i gira-sol. Per a amanides o qualsevol moment.

Algunes receptes per poder degustar les llavors:

• Crema de carbassa amb daus de pernil i sèsam caramel·litzat amb ceba.
• Boletes de formatge de cabra arrebossades de sèsam amb llimona.
• Pollastre macerat en soja, llimona, mel i all amb sèsam al gingebre.
• Mousse d’alvocat, plàtan, cacau, dàtils i llet d’ametlla amb sèsam amb canyella.
• Gelat de plàtan, matcha, sucre de coco i sèsam amb cacau i coco.

Glenn Cots

Graduada en publicitat i relacions públiques, estudiant de dietètica, divulgadora de nutrició i receptes saludables