chocolate with ingredients-cioccolato e ingredientiLa xocolata provoca reaccions pel sol fet de pronunciar-ne el nom. És així perquè “té unes particularitats nutritives relacionades amb l’activitat cerebral, cosa que no passa amb cap altre aliment”, asseguren Francesc Garcia, catedràtic de Bioquímica i Biologia molecular, i Pedro Montoya, catedràtic del departament de Psicologia, de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Tots dos van participar en el cicle “Xocolata i neurociència” de la UIB, que es va fer a Palma de Mallorca entre el 6 i el 28 de novembre de 2012.

Què té la xocolata, que agrada tant, i que ha despertat l’interès de la neurociència? Estimulants, com la teobromina i la cafeïna. Antidepressius, com el triptòfan. Estimulants del plaer i la satisfacció, com les feniletilamines, relacionades amb les endorfines. I, el més rellevant, els antioxidants flavonoides, que “possiblement poden reduir l’envelliment de les persones”, afirma el catedràtic Francesc Garcia. L’efecte d’un aliment antioxidant està demostrat científicament en animals, però no en persones, per això “mai no s’ha observat que els aliments amb antioxidants facin més llarga la vida dels humans, malgrat que se’n sap perfectament la teoria”.

Més rajoles que bombons

Les rajoles de xocolata són les més desitjades, perquè suposen un 32% dels productes de xocolata que es venen a l’Estat, segons dades de l’Associació del Dolç del 2011. En segona posició hi ha els cacaus i els preparats per a l’esmorzar (24%) i, amb xifres més petites, els bombons (14% de les vendes de xocolata) i les cremes per untar (7%).

Com a països més consumidors, Finlàndia, Bèlgica i Alemanya, per aquest ordre, se situen els primers, mentre que l’Estat espanyol ni tan sols es troba entre els deu primers. Segons el xocolater Enric Rovira, l’Estat espanyol en consumeix poc (el 2009, 12 quilos per habitant) perquè és un país amb molts mesos de calor. “Es consumeix més xocolata quan fa fred”, opina Rovira.

Potser per això (o no), les civilitzacions maies i les asteques, els creadors de la xocolata, ja la feien servir com a medecina, comenta Betlem Menéndez, vicepresidenta de l’Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes. “A les persones cansades, amb febre, extremadament primes, els receptaven menjar-ne”, comenta Betlem. De totes maneres, només en podien menjar la noblesa i el clero, mentre que la resta de la població estava condemnada a mort si n’ingeria. “L’única excepció eren els soldats, perquè els donaven pastilles de cacau premsades per estimular-los per a la lluita”, recorda el catedràtic Garcia.

En canvi, ara la xocolata és més un aliment llaminer, malgrat que se’n saben científicament algunes propietats mèdiques. De moment, se sap que té flavonoides, que són les substàncies antioxidants que serveixen per impedir que s’oxidin les cèl·lules de l’organisme, que és el que fan els radicals lliures quan s’alliberen. Si el cos té antioxidants, inactiven els radicals lliures en el moment que voldrien oxidar les cèl·lules i, per tant, els deixen sense efecte.

A més, els antioxidants, continua explicant Betlem Menéndez, també tenen efectes cardioprotectors, “perquè els flavonoides de la xocolata tenen propietats antiinflamatòries, antihipertensives i antitrombòtiques”. Dit amb altres paraules, la xocolata redueix els infarts, les angines i els ictus (“fins a un 37% menys”, diu Menéndez segons uns estudis publicats) i podria fer baixar el colesterol, perquè “evita que es formin plaques de greix a les venes i a les artèries”.

Així doncs, la pregunta més important, cal menjar xocolata cada dia per aconseguir-ne tots els efectes? Quanta?

La ingesta hauria de ser de 20 grams al dia, uns dos quadrats de la rajola de xocolata negra, “la pura”, recomana la dietista i nutricionista Betlem Menéndez. El catedràtic Francesc Garcia ens explica el perquè: “per cada 100 g que mengem de xocolata ingerim 500 quilocalories”. Si es té en compte que el consum normal de calories d’un home està aproximadament en 2.500, i el de les dones, en 2.200, les 500 quilocalories de la xocolata descompensaria la balança ràpidament.

“Hi ha persones que se’ls mengen cada dia, els 20 g de xocolata, i també fan exercici regular i no s’engreixen”, diu Menéndez, que assegura que “la xocolata podria treure la sensació de prohibició en les persones que fan una dieta, però sempre que es mengi una xocolata negra, amb un percentatge alt de cacau i es faci exercici regular”. És a dir, la xocolata treu l’ansietat i millora el seguiment d’una dieta.

La xocolata negra té tantes quilocalories perquè té una proporció alta de greix, però si se’n menja una amb poc cacau, hi haurà sucre i llet, “dos ingredients que interfereixen en les propietats beneficioses de la xocolata, i n’afegeixen d’altres que no ho són, com ara el colesterol, per la llet, i l’excés calòric, pel sucre”, diu Menéndez. En canvi, la xocolata negra és un derivat vegetal, amb molt de greix, sí, però beneficiós, “perquè és precursor d’un dels àcids grassos que ens fa falta per a un funcionament òptim del metabolisme”.

La xocolata blanca “és tota greix”, diu el catedràtic Francesc Garcia. Rep el nom de xocolata per la flaire, semblant a la xocolata, perquè està feta amb pasta de cacau, però bàsicament és llet i sucre. La ingesta de la xocolata blanca −i també de la crema de cacau− han de ser moderats, perquè “l’excés energètic repercuteix en l’aparició de sobrepès i obesitat i també de la diabetis”, diu Menéndez. Tot i així, “és cert que la crema de cacau negra té molta fruita seca, que és beneficiosa, perquè conté omega-3, però la gran quantitat de sucre que té em fa prescriure-la amb moderació”.

En resum, “si a la nit necessiteu descansar, aconseguir tranquil·litat i benestar, la xocolata hi pot ajudar”, diu la dietista i nutricionista. El triptòfan de la xocolata us aportarà aquest benefici, i es posaran en marxa també tots els altres components. L’addictiu també? “És cert que la xocolata té substàncies excitants i addictives, però menys potents que les del cafè i les del te”, conclou el catedràtic Francesc Garcia.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista