CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT


Producte estrella 
Wagyu (raça del Kobe)

Apte per a
tothom

Preu
Preu mig carta: 25-30€. Menús migdia i nit: 11,50 i 19,95€. Menú Wagyu: 89 €

Contacte
Pintor Fortuny, 32. Barcelona. 08001.
Tel. 933 02 77 68.
www.carlotaakaneya.com


− Van trucar per reservar una taula i van deixar el nom de David Villa.

− I era ell?

− No.

− Oh.

− Un altre dia va trucar un tal Javier Clemente.

− I?

− No ho era.

− Es deia així?

− Potser sí, o deixen el nom d’una estrella. Un altre dia va trucar un tal Ferran Adrià.

− I…?

− I li vam preguntar: el mateix? I ell va dir: sí, sí, el mateix. Però tampoc teníem la seguretat absoluta que ho fos, fins que va arribar.

Ferran Adrià va decidir reservar taula al Carlota Akaneya per celebrar el 50è aniversari de la seva dona, a qui volia sorprendre. M’ho expliquen l’Ignasi Elías i en Felipe Fernández, els dos socis d’aquest japonès que també amaga moltes sorpreses. Que Ferran Adrià esculli un restaurant per sorprendre la seva dona és un salt doble de trampolí: ha de passar el “tall” del millor cuiner del món i, a més, ha de ser un lloc que la seva dona no conegui, és a dir, que no sigui cap dels establiments d’amics o coneguts de l’univers Adrià que ella ja pugui endevinar. I així van anar a parar fa un any al Carlota Akaneya, l’únic restaurant japonès de Barcelona que ofereix la tradicional barbacoa japonesa, el sumiyaki (sumi vol dir ‘carbó vegetal’ i yaki, que t’ho fas tu mateix). I de la mateixa manera que la raclet o la fondue, el Carlota et proposa cuinar les verdures, la carn i el peix a taula, on et serveixen el carbó i tu t’acabes de fer el menjar a la brasa. És una experiència divertida, doncs, però també sana.

Què és ecològic aquí?

El carbó vegetal és ecològic i prové de Cuba. “Normalment el carbó conté químics i això afecta la salut de la gent, l’aroma. Aquest és només fusta cremada”. A més, tota la carn que se serveix al Carlota és ecològica. L’Ignasi és el germà del director general de Veritas i gràcies a això, la carn la compren allà, i és la mateixa de la Pobla de Segur, la que serveixen a les carnisseries de les botigues. Si s’ha de jutjar pels preus de la carta del restaurant, segurament entre germans es fan bons tractes, cosa que, al final, ho abarateix, perquè la ració de 100 grams o la de 300, per ser ecològica, està ben ajustada de preu. I us ho diu una mestresseta de casa que ja té educat el paladar de la cuina saludable i l’oferta dels aliments del mercat ecològic. La prova del cotó:

− Això és pollastre? Que negre, no?

− Perquè és ecològic.

Avui he decidit visitar el Carlota amb unes amigues que no estan acostumades a menjar pollastre ecològic, molt més fosc del que és habitual.

I el kobe

El conegut kobe, la carn de vedella més venerada del món (vaques que escolten música clàssica, que els fan massatges i banys de sake) no prové del Japó, ja que n’està prohibida l’exportació. El kobe es compra a alguns ramaders japonesos que han marxat a viure a Xile, Califòrnia o Austràlia. Al Carlota n’ofereixen filets i mitjanes, i també el Menú Degustació de Wagyu (la raça de kobe), que demanen tant els locals com els turistes. D’acompanyament només posen tres tipus de sal: sal de l’Himalaya, wasabi en pols amb sèsam negre i sal i pebre convencionals. Tu mateix te’l cuines i un cop el treus de la brasa, has de passar una punteta de la peça per la sal. “Uns directius d’Apple van venir uns dies a Barcelona per negocis i les tres nits que van passar van venir al restaurant i cada nit menjaven kobe i veies com s’aixecaven i obrien els braços, tancaven els ulls i gemegaven de tant que els agradava i de com es desfeia la carn”.

La historia del Carlota

Al carrer Pintor Fortuny hi ha un trànsit important d’estrangers que representen el 25% dels clients de l’establiment, i tant locals com turistes no s’imaginen pas que en aquest japonès no trobaran ni sushi, ni makis ni sashimis i que podran menjar braves i pa amb tomàquet i escalivada.

Quan L’Ignasi i en Felipe (la mare d’aquest últim es diu Carlota) encara no havien definit el tipus de restaurant que volien liderar , el primer va fer un viatge a Kyoto i va anar a parar al restaurant Akaneya, on va degustar el sumiyaki. “El sumiyaki és com els restaurants de carn a la brasa d’aquí: és la cuina tradicional del Japó, tot i que està en vies d’extinció. I aquella nit, en aquell restaurant, em vaig enamorar del concepte i del local”. L’Ignasi ja rumiava que allò podia ser una bona oportunitat de negoci perquè no hi havia cap restaurant dedicat a fer sumiyaki al país. “Vam mesurar les taules per posar-hi la barbacoa al mig, de la mateixa manera que al Japó, i vam aprendre sobre fums i campanes. La reproducció del que veus és exacta però la carta és molt diferent. Nosaltres tenim aliments de primeríssima qualitat (la carn eco, el peix del Delta i les verdures i els bolets comprats al Petràs a la Boqueria), i també oferim braves o pa amb tomàquet, fet també a la brasa, perquè al Felipe i a mi ens agraden molt alguns plats de la nostra cuina i també ho volíem incloure”; una carta en què, això sí, la Natsumi (la xef japonesa i parella d’en Felipe) cuina menjar japonès: sopes miso, sopa de wakame, yakisobes o un umiyana gohan estel·lar, és a dir, arròs a la brasa amb sípia i carn de vedella (foto), un plat fet també a la llenya de la cuina i que no és tradicional del Japó però que la Natsumi havia elaborat molt a la seva terra.

Estem en un restaurant de Ciutat Vella que no té res a veure amb els japonesos d’alt nivell de Barcelona. Tampoc estem en una taberna. L’espai és un terme mig de modernitat i intimitat, les dosi i les mides justes i un privat perfecte (dotze persones) pel dia que decidiu autoregalar−vos un festival de kobe.

− Per cert, com us va descobrir en Ferran Adrià?

− Doncs mira, un dia vaig anar al Restaurant Nerua (amb una estrella Michelin), a Bilbao, on passava uns dies per feina i el xef (Josean Martínez), parlant parlant, em va dir que coneixia el Carlota perquè en Joan Roca n’hi havia parlat i l’havia visitat.

− Ah! També ha vingut en Joan Roca?

− Sí, i jo ni me’n vaig adonar, el dia que va venir!

− Vas haver d’anar a Bilbao, per saber que en Joan Roca s’havia assegut en una d’aquestes taules…

− Sí!

(riem)

 

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges