CARACTERÍSTIQUES DEL RESTAURANT

Plat estrella
Seitan

Apte per
vegetarians i vegans

Preu
Menú: 12 euros. Preu mig carta: 20-25

Contacte
Av. Diagonal, 22. Castelldefels. De dill a div de 10 a 16’30 i dijous i divendres nit.
www.sukha.cat


La Mònica i en Roberto es van conèixer a la Fura dels Baus. Tots dos provenen del món de la producció cultural i s’han passat mitja vida viatjant. Han vist i menjat de tot, i així van detectar que allò que ells cuinaven a casa o que menjaven quan eren fora de Catalunya havia d’existir a Castelldefels. “Al poble hi ha 800 restaurants, només vint estan especialitzats i no n’hi ha cap de vegetarià”. Avui el Sukha ja té fidels que viuen i treballen a prop o que hi van expressament des del polígon industrial o des de l’UPC. De fet, al Sukha s’hi ha d’anar expressament. No es troba al centre, tot i que n’és molt a prop i el carrer no és un lloc de pas. Trobar-lo, però, és molt fàcil, i deixar-lo, molt difícil. És d’aquells restaurants que et fan sentir a gust i dels quals no trobes mai el moment de marxar.

Esperit Sukha

No trobareu gaire vegetarians que també cuidin l’origen dels aliments, tot i que això hauria d’anar sempre alhora. “Els pagesos són els que em diuen quin ha de ser el menú del dia. No ho decideixo jo. Tot depèn del temps i de com ha respòs la terra. Faig quilòmetre zero, me’n vaig als camps a veure com produeixen els pagesos i sóc molt partidària de l’slowfood”. M’ho explica la Mònica, amb veu baixa i melosa. Al Sukha tothom abaixa els decibels. Posem mantres, música relaxant i hi ha un silenci impropi d’un restaurant. Han renunciat a posar més taules en un racó per escenificar el Tastador de paraules, un espai de lectura on els clients recuperen llibres que s’estan llegint mentre dinen o prenen el cafè. “Nosaltres no hem posat ni un llibre aquí. Aquest racó el fan els mateixos clients i molts tenen posat el punt en algun dels llibres i se’l van llegint quan vénen”. Al racó també hi ha l’Espai de l’artista que també s’aprofita per fer petits concerts de música. “I tots els mobles que veus són reciclats. Aquest palet me’l vaig trobar així en un contenidor. A més, aquí no utilitzem plàstics i no cuinem amb microones ni amb cap aparell que et faci pa fent un on-off. Ho fem tot amb les mans: el seitan, el pa, els falàfels, les galetes, els pastissos”.

La Mònica serveix l’aigua amb gerra, no hi ha ampolletes de plàstic per enlloc i l’aigua la treu d’una font d’empresa que s’ha instal·lat al darrere de la barra, i el vi de taula el compra a granel amb uns envasos reciclables. Tot i que hi ha una voluntat per fer les coses bé, noto que al Shuka tot flueix, que no hauria pogut crear-se d’una altra manera que no sigui aquesta. Mentre xerrem truca una clienta. “Ja vinc, Maria, ja vinc. M’espera des de fa estona però sap que avui tinc un grup nombrós i que no seria puntual. La Maria és una veïna de més de vuitanta anys a qui, de tant en tant, li porto el dinar a casa. El menú val dotze euros i ella me’n dóna cinc”. Al cap de cinc minuts entra un home per la porta. Va vestit de ciclista i amb la mirada busca la Mònica o en Roberto.“És un indigent que cada dia ve a buscar menjar amb un tàper”. “I paga?”, li pregunto. “No”. Començo a tenir una sensació extremadament agradable: aquí tothom s’ajuda, és un petit reducte de generositat, d’abraçades, de calma, de salut. I t’hi sents bé. Molt bé. I comencem a trobar coneguts com en Toni Puntí, presentador de L’Ànima de TV3.

La carta

La carta del Sukha canvia cada dia i ofereix combinacions senzilles i, alhora, ben lligades. El bròquil amb xampinyons i ceba et fa sentir com a casa, la crema de remolatxa, farigola i miso et dóna, de sobte, una gran idea. Trobar pasta integral a la carta et sembla un miracle i l’enorme wok de verduretes, tofu i arròs integral ―tot barrejat— et deixa ben tip sense haver hagut de recórrer a la proteïna animal. Val la pena tastar el seitan si normalment no us el feu a casa. No hi ha color!

L’únic “però” que posaria al Sukha és que cuinen amb llet, no només perquè seria més sa utilitzar altres ingredients o llets vegetals ―que ja serveixen per esmorzar—, sinó perquè el plat tindria més gust de l’aliment original. Alhora, s’agraeix que restringeixin molt els sucres i que prioritzin les farines i els cereals integrals.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll