Moltes dones que consulten per alteracions relacionades amb el cicle menstrual ja tenen un
diagnòstic —endometriosi, síndrome ovàrica metabòlica poliendocrina, adenomiosi, miomes,
síndrome premenstrual…—, però senten que encara no han trobat un abordatge que els permeti
entendre què està passant i treballar el problema d’una manera més global. D’altres, en canvi,
fa anys que conviuen amb dolor, sagnats abundants, cicles irregulars, amenorrea o símptomes
premenstruals sense saber exactament què els passa.
I amb massa freqüència, davant de símptomes i situacions molt diferents,
la resposta terapèutica acaba sent la mateixa: anticoncepció hormonal.
Els anticonceptius poden ser una eina terapèutica útil en determinades situacions, però
no haurien de substituir una bona avaluació de la causa
o dels mecanismes que hi ha darrere de cada alteració menstrual.
Perquè no és el mateix tenir cicles irregulars per una síndrome ovàrica metabòlica poliendocrina que
per una baixa disponibilitat energètica; ni un sagnat abundant per un mioma que per una alteració
ovulatòria; ni un dolor menstrual secundari a l’endometriosi que una dismenorrea primària.
El símptoma pot semblar el mateix. La fisiopatologia que hi ha darrere, no.
I per això l’abordatge tampoc hauria de ser sempre el mateix.