La pinya tropical (Ananas sativus) va ser descoberta pels exploradors espanyols a l’Amèrica Llatina. Es va començar a cultivar al segle XIX a l’illa de Hawaii, i actualment es cultiva a la majoria dels països tropicals del món fins als 800 metres d’altitud. Precisament pel seu origen tropical es tracta d’una fruita molt dolça i refrescant molt adequada al clima càlid d’on és originària. Per tant, convé que durant les estacions fredes del nostre clima ho tinguem present, ja que ens pot refredar l’organisme.
Propietats nutricionals
La pinya és rica en vitamines A, B i C. I també en fibra, potassi i iode.
Provitamina A: en forma de betacarotè. Es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre d’altres coses.
Vitamines del grup B: es tracta d’un grup de vitamines imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós. D’aquest grup, la pinya destaca pel contingut en vitamina B9 o àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. I també destaca per la niacina o vitamina B3, que afavoreix el funcionament del sistema digestiu actuant en la conversió dels aliments en energia.
Vitamina C: la pinya conté vint micrograms per cent grams de fruita comestible (un valor lleugerament per sota dels trenta micrograms de la mandarina). Aquesta vitamina participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliment i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures que produeixen l’envelliment de l’organisme.
Pel que fa als minerals:
Potassi: intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de les nostres cèl·lules. A més, és necessari per transmetre i generar l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Aquest fet el fa especialment interessant per evitar les rampes en les persones esportistes. I com ja vam destacar en aquest article, sembla que fins i tot redueix el risc de tenir ictus o infarts.
Iode: és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, que regula el ritme metabòlic del cos, i també el creixement i desenvolupament del fetus, sobretot del cervell. Per aquesta raó és bo menjar pinya durant l’embaràs.
Efectes sobre l'organisme
La pinya té diferents efectes sobre l'organisme:
Afavoreix la digestió i és antihelmíntica (mata els cucs intestinals): la pinya conté l’enzim bromelaïna, que incrementa la capacitat de digerir la proteïna a l’estómac. També té propietats antigastràlgiques, és a dir, que està indicada per alleugerir el mal de panxa pel seu efecte analgèsic sobre la mucosa intestinal. Aquest enzim també elimina els cucs intestinals. L’únic problema és que la concentració més alta d’aquest enzim la trobem al cor de la pinya, a la part central, que és fibrosa i dura i que normalment eliminem.
Aquest mateix enzim també està indicat per ajudar a eliminar líquids i per al tractament contra la cel·lulitis. De fet, tal com podeu llegir en aquest article, el fet d’aportar complements nutricionals específics que millorin l’aspecte de la pell, com els enzims de la pinya, la bromelaïna, ajuden a disminuir la inflamació de la zona i tenen un efecte diürètic.
Cal tenir ben present l’efecte refredador de les fruites tropicals. El nostre sistema digestiu està adaptat a la fruita pròpia del clima on vivim, ja que al llarg de moltes generacions han evolucionat paral·lelament els enzims necessaris per digerir-la. Si mengem fruita d’altres regions climàtiques és possible que l’organisme no s’hi adapti i se’ns posi malament. Aquest fet és especialment important en les persones amb signes de fred o bé a l’època freda de l’any. En aquests casos es millor no consumir-ne.
Canvis vitals
Segons la medicina tradicional xinesa, la naturalesa tèrmica de la pinya és neutre, de sabor àcid i dolç alhora. Està especialment indicada per eliminar l’excés de calor, sobretot l’escalfor acumulada durant l’estiu, perquè té un efecte rehidratant molt marcat que calma la set.
En aquesta medecina la pinya s’utilitza pel seu efecte diürètic, en cas d’indigestió, diarrea i edemes (retenció de líquids).
Per contra, està contraindicada en casos d’úlceres pèptiques o erupcions a la pell. Tampoc va bé la ingesta de pinya que no sigui madura, perquè la seva acidesa pot fer malbé les dents.
Com es cuina
La pinya la trobem disponible al mercat durant tot l’any. Per escollir-la cal comprovar que l’escorça de la fruita no s’enfonsa sota la pressió del dit. Una vegada tallada, convé consumir-la al més aviat possible, ja que s’acostuma a fer malbé ràpidament. La pinya ideal ha d’estar madura, molt dolça, sucosa i gens àcida.
La majoria de fruites, com que són productes de la calor i de la llum del sol, es digereixen bé a temperatura ambient, mai fredes. La cocció de les fruites en general les fa més digestives, però en el cas de les fruites tropicals alguns autors opinen (AnneMarie Colbin, El poder curativo de los alimentos) que si es couen poden portar l’energia que tenen, ja de per si intensa, fins al límit energètic d’expansió, i que siguin indigestes. Com sempre, la millor prova és assajar amb nosaltres mateixos i veure si se’ns posa millor cuita o crua.
Cultiu ecològic, proper i de temporada: per a la pinya no hi ha opcions de proximitat. Es tracta d’una fruita tropical produïda a milers de quilòmetres de casa nostra amb l’impacte ambiental associat que comporta. Tanmateix, com ja vam explicar en aquest article, la pinya és un dels quinze aliments menys contaminats.
Receptes bàsiques
D’acord amb el que us hem comentat en l’apartat anterior sobre la recomanació de no coure les fruites tropicals, us aconsellem que mengeu la pinya sempre crua i que vigileu amb la barreja d’aliments. No la combineu amb altres fruites de sabor dolç, ja que la barreja de fruites dolces (com la poma) i àcides (com la pinya) pot ser molt indigesta.
Us proposem una recepta que utilitza el suc de pinya d’una manera ben original del nostre xef Bernard Benbassat.
Resum
La pinya és una fruita tropical refrescant i, per tant, convé menjar-ne a les èpoques més caloroses de l’any i només esporàdicament durant l’hivern.
