Avui ens hem acostat a Pineda de Mar a conèixer la Sandra, l’autora del bloc Pipa de calabaza. És dissenyadora web i una viatgera incansable. És vegana per convicció però esta molt oberta a aprendre elements de tots els estils de cuina saludable, que acaba incorporant si li funcionen bé. A l’hora de menjar, defensa la qualitat per sobre de la quantitat, sobretot per mantenir un nivell d’energia òptim.

Com et vas introduir en el món de la cuina vegana?

Un dia em va caure a les mans La Antidieta, un llibre de Harvey Diamond, que em va captivar per un apartat que parlava de la bona gestió de l’energia del cos, i a partir d’aquí vaig fer el primer canvi important: deixar la carn vermella i els lactis.

També em van influir uns amics japonesos que tinc. Un d’ells segueix l’alimentació macrobiòtica, i és qui em va començar a explicar el tema de les energies, la importància de menjar aliments vius. Tot això em va despertar la curiositat. Ara sóc més conscient, no em deixo portar per les temptatives, ni les modes o la publicitat. Sé que el que menjo anirà cap a les entranyes, formarà part de mi i m’afectarà tant en el pla físic com emocional.

En què consisteix el teu bloc?

Tot va començar arran d’un viatge a Seül, Corea del Sud. Després de visitar el mercat més gran de peix de la ciutat i veure com tenien centenars de peixos ofegant-se literalment en peixeres superpoblades, vaig decidir, per un tema ètic, no menjar cap més producte de procedència animal. Aquesta decisió em va canviar la vida, de la nit al dia. Va ser llavors quan vaig decidir obrir el bloc de Pipa de Calabaza, per reflectir o enregistrar les peripècies que em podia trobar en aquest nou camí que havia escollit. Hi podeu trobar principalment receptes que em preparo i ingredients curiosos, però també una part més divulgativa amb vídeos, imatges, o articles que considero interessants.

El fet d’obrir el bloc va ser amb la intenció de difondre el veganisme, de donar-lo a conèixer. Exposar en què consisteix d’una manera amena, sense imposar, ja que la imposició causa rebuig. Només per a qui hi tingui interès o curiositat com jo.

Parla’ns d’algun article que hagi agradat molt.

Tinc un post de cosmètica vegana, del qual vaig rebre moltíssims comentaris.

El cas és que vaig trobar una noia a Espanya que fa cosmètica vegana a casa. Li vaig fer una entrevista i va tenir molt d’èxit! Va ser tot un descobriment i la gent ho va rebre molt bé. Ara compro la cosmètica per Internet o directament a aquesta noia.

Explica’ns una mica més el tema dels cosmètics vegans.

El veganisme no és només un canvi en l’alimentació, sinó també en la roba, la cosmètica, els productes d’higiene tant per a un mateix com per a la casa, l’oci. La pregunta és: “Què m’estic posant al cos?”. Tant per dins com per fora. A les noies ens agrada pintar-nos i si ets vegana, no has de deixar de banda una part de la teva feminitat. Quan indagues una mica en el món dels cosmètics t’adones que en la gran majoria de marques, els productes estan plens de porqueries i substàncies tòxiques provinents del petroli!

Els cosmètics vegans  certificats (amb un símbol d’un conill)  no estan testats ni porten cap ingredient d’origen animal. Ara bé, dins de les opcions veganes intento escollir les que són el més naturals possibles.

Jo us recomano que ho conegueu perquè és molt interessant!

Al bloc també parles del fet de viatjar i ser vegà.

Sí, això al principi se’m va plantejar com un gran repte. Quan vaig començar a viatjar sent vegana, vaig haver de planificar-m’ho molt tot per trobar llocs on poder comprar o menjar sense preocupar-me, però quan t’hi habitues no és gens difícil. Al bloc, de fet, trobareu informació sobre webs i buscadors als quals introdueixes la ciutat on vols anar i et busca restaurants vegetarians o vegans. Així que cap problema!

De fet, en un viatge a Oporto, vaig quedar meravellada de la gran varietat d’opcions vegetarianes que hi ha, i de la qualitat que tenen! I a Grècia em va impressionar la gran varietat de vegetals que fan servir a la seva gastronomia. En ser majoritàriament ortodoxos, hi ha un període de l’any en què no poden consumir res que provingui d’un animal, per tant, en qualsevol restaurant grec sempre hi haurà molt bones opcions vegetarianes.

Quins consells ens donaries a l’hora de viatjar?

Jo sempre porto uns productes bàsics com: miso, algues i quinoa que et poden salvar en una emergència! (riu)

Però recomano molt apuntar-vos a cursos de cuina vegetariana relacionats amb la gastronomia del país. D’aquesta manera t’introdueixes més en la cultura vegana autòctona i la comparteixes amb la gent d’allà. Per mi aquestes experiències són uns record molt més bo que qualsevol objecte material. Perquè al cap i a la fi les possessions et posseeixen.

Un paradís per als vegetarians és Taiwan, hi ha molta cultura budista i, per tant, vegana. En els centres budistes es pot menjar i hi trobareu menjar d’una grandíssima varietat i qualitat, i tot, tot vegà! Uns plats, unes textures, un sabors… molt sorprenent, tenen una cuina molt i molt bona!

Explica’ns alguna influència d’un viatge a la teva cuina.

Una cosa que em va cridar molt l’atenció i que he volgut introduir en la meva cuina és la tradició japonesa d’adoració i agraïment cap al menjar. En començar un àpat diuen “itadakimasu”, que vol dir, ‘tot això ho prenc humilment amb agraïment, ara formarà part de mi’. Donen les gràcies a la mare natura, a l’agricultor… ho diuen amb molta consciència, i en acabar diuen “gochisousamadeshita”, que vol dir ‘gràcies, ara ja formes part de mi i m’ajudaràs a continuar endavant’. Ara cada vegada que cuino intento fer-ho bé, tenir consciència, ordre i aportar bona energia. Si un dia estic de mal humor, aquell dia segur que no sortirà bé el plat. El respecte pel menjar aquí s’ha perdut, s’ha imposat el “ho vull ara i aquí”, s’ha perdut el valor del menjar, i l’hem de recuperar!

Què més et passa pel cap?

M’agradaria fer un bloc més específic per a viatgers vegans. Mirar el món del viatge des d’una altra perspectiva i sobretot fer entendre a la gent que no és difícil viatjar si ets vegà, ben al contrari, hi ha molta gent oberta i disposada a escoltar-te. Si tu ets amable i ho dius amb un somriure, sempre rebràs el mateix.

També vull anar construint un mapa, que ja he començat, amb tot de restaurants vegans.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable