El pare prior Lluc Torcal emana serenitat. Ens mostra el monestir de Poblet, on conviuen 35 monjos que treballen en un hort ecològic per produir les hortalisses que consumeixen des de fa tres anys. L’hort es rega amb un sistema de gota a gota que va connectat a una de les preses que recull aigua de les muntanyes a través de canals interns.
No utilitzen adobs, sinó compost que ells mateixos preparen amb restes de plantes i matèria orgànica i les restes del corral, amb una vintena de gallines. M’explica que el sabó de mans també se’l fan ells “amb pells de taronja i de llimona”, com la pasta de dents, feta amb herbes medicinals i aigua de farigola. El Monestir de Poblet és un referent en eficiència energètica i estalvi d’aigua. El recorrem per parlar de sostenibilitat, natura i alimentació saludable.
El Monestir de Poblet és molt sostenible! Feu una gestió de l’aigua molt específica, i també destaqueu per l’estalvi energètic. Explica’m com vau començar a ser conscients que calia estalviar i que calia ser més eficients energèticament.
El tema de l’aigua va ser el primer amb el qual vam començar, el 2007, a través, sobretot, de les aigües fecals i, després, de la distribució de l’aigua potable. Primer de tot ens vam adonar que gastàvem molta aigua i, gràcies a un estudi, vam ser conscients que l’estàvem malversant sense adonar-nos-en.
Què passava?
Ens vam adonar que tot el sistema de distribució d’aigua no estava tan malament com podia semblar d’entrada. El problema principal era que el dipòsit d’aigua inicial perdia aigua per culpa d’una bomba de recirculació del clor, que anava dispersant l’aigua cap a fora. I no n’érem conscients, perquè tot anava a través de canals.
Què vau fer, després?
Vam tapar els sobreeixidors del dipòsit i això ja ens va permetre un estalvi d’aigua considerable. Més endavant, encara hem introduït més mesures que ens han fet ser més eficients, de tal manera que actualment hem arribat a estalviar el 95% de l’aigua que consumíem el 2007.
És un gran estalvi! Quines són aquestes altres mesures de què parlaves?
Hem eliminat els dipòsits parcials i, per tant, també hem eliminat les bombes d’aigua, amb la qual cosa estalviem, també, energia elèctrica. Una altra de les mesures és fer servir tota l’aigua que ve del dipòsit general. A més, ara estem repoblant els jardins del monestir amb vegetació autòctona, per tenir menys despesa d’aigua. La vegetació de cada zona s’adapta millor a l’entorn i a poc a poc estem deixant la moda de posar gespa que venia de països nòrdics, per plantar vegetació de casa nostra.
Sostenibilitat i espiritualitat
L’última conferència en què va participar el pare prior del Monestir de Poblet va ser a Lleida, en un congrés sobre smart cities i eficiència energètica. Lluc Torcal dedica part del seu temps a divulgar l’exemple sostenibilista del monestir. “Ens interessa donar a conèixer l’exemple del monestir per conscienciar la societat”. El projecte del monestir té també una voluntat pedagògica i de divulgació; en aquest sentit destaca la unió entre sostenibilitat i espiritualitat. “Volem fomentar aquesta mirada de respecte vers la natura a la gent que visita el monestir. El silenci i la natura poden aportar moltes coses bones al visitant del monestir; i alhora el monestir també se’n beneficia i promou aquests valors de respecte i consciència. La gestió del bosc i del paratge natural d’interès natural de Poblet, que envolta el monestir, i la preservació d’algunes zones de silenci per contemplar la natura i fer exercicis espirituals són valors que vol promocionar el monestir. S’estableix, doncs, una simbiosi que va d’un costat cap a l’altre”, ens explica el pare prior Lluc Torcal.
Molt bé.
I a les dutxes no fem servir sabó, sinó que fem servir aigua ionitzada, que és bactericida i fungicida i ens permet no haver de fer servir sabons químics. Això fa que no ens hàgim d’ensabonar ni esbandir i que, per tant, gastem menys aigua. I, posteriorment, aquesta aigua és més fàcil de depurar, perquè no porta restes químiques que podrien venir dels detergents industrials.
Com ionitzeu l’aigua?
A través de la dutxa mateixa. Disposem d’una aplicació de l’anomenat efecte Lenhard. La dutxa conté unes pedres que quan entren en contacte amb l’aigua, topant-hi, la ionitzen al moment.
I segurament aquest mètode de neteja no és tan nociu per a la pell, que no ha d’entrar en contacte amb substàncies que poden provocar al·lèrgies, com són els sabons industrials.
De fet, sí, perquè monjos que tenien problemes de psoriasi, caspa o altres afeccions cutànies, els han deixat de tenir. La pell queda totalment hidratada i no hi ha necessitat de posar-se cremes, perquè la pell no queda seca.
Pel que fa a l’estalvi energètic, el monestir també és un referent.
Hem instal·lat plaques fotovoltaiques per retenir l’energia solar amb l’objectiu de poder arribar a l’autoabastiment energètic, tot i que és una fita a la qual encara no hem arribat. En aquests moments estem produint uns 20kW al monestir i també tenim uns 50 kW més, que produeix l’Ajuntament de Vimbodí. Les plaques fotovoltaiques, les hem situat en sales de llums –sobretot a la plaça–, cosa que fa que no hàgim d’usar llums elèctrics, i que tot sigui absolutament solar. També tenim plaques per produir aigua calenta. O sigui que el monestir està cobert, tot i que a l’hivern el rendiment no és tan bo com es podria demanar.
Amb quines dificultats us vau trobar a l’hora d’instal·lar plaques fotovoltaiques?
Com que el Monestir de Poblet és un monument Patrimoni de la Humanitat, teníem restriccions molt clares de no alterar l’estètica del monument i havíem de trobar unes plaques fotovoltaiques que s’integressin en l’entorn i que fossin invisibles a la vista.
Tot un repte...
Les plaques estan situades de tal manera que no es veuen. Estan col·locades en racons que permeten recollir l’energia solar, però que queden tapades pel mateix monument. Algunes fins i tot són cintes fotovoltaiques que van adherides al terra i, per tant, no hi ha cap element que s’aixequi i es pugui apreciar des de l’angle visual. Són completament invisibles.
Cert! No s’aprecien a ull nu.
Hi ha moltes tecnologies, actualment, que permeten fer ús de la fotovoltaica alhora que la integren perfectament dins de la construcció o del paisatge. Un dels motius pels quals sortim a explicar això als congressos d’eficiència energètica és per demostrar que un lloc que és Patrimoni de la Humanitat amb una normativa restrictiva no impedeix de posar plaques fotovoltaiques que ajudin a millorar l’eficiència energètica.
Quin percentatge d’energia produïu, des del monestir?
Podríem dir que ens estem autoproduint una cinquena part de l’energia que consumim. Potser una mica més, fins i tot. Més endavant, també volem incorporar l’energia eòlica, però estem treballant amb el tema del finançament, que requereix molts esforços. També volem introduir més elements fotovoltaics a l’aparcament del monestir. I l’altra gran mesura seria eliminar el consum de gasoil –que utilitzem per a la calefacció– i, en comptes d’això, incorporar calderes de biomassa.
“Al Monestir de Poblet ens estem autoproduint una cinquena part de l’energia que gastem”
Interessant!
Aquesta biomassa en lloc de convertir-se en cendra, es carbonitzaria i a través d’un sistema de pressions i temperatures determinat i en baixa presència d’oxigen, n’obtindríem biochar: un carbó que incorpora en la seva estructura l’anhídrid carbònic i que manté propietats com fosfats i nitrats, que després s’incorporen al sòl. Serveixen com a fertilitzant. Aquest procés de cremació de biomassa s’anomena piròlisi.
D’aquesta manera es tanca el cicle.
Exacte! Un cop tenim el biochar tornem a introduir els nitrats i fosfats que les plantes tenen i que han restat en el biochar. El carbó nodreix el sòl i les plantes tornen a brotar enriquides amb aquests nutrients. Totes aquestes mesures ens permeten estalviar, ser més eficients i tenir cura de l’entorn. La idea és que l’estalvi econòmic que fem gràcies a aquestes energies renovables ha de servir per finançar futurs projectes relacionats amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat.
Quan fa que teniu un hort ecològic al monestir?
Fins que no vam tenir solucionat el tema de l’aigua no podíem tenir un hort. Només hi havia un monjo que plantava tomàquets i prou. I no va ser fins fa tres anys, amb el tema de l’aigua resolt, que hem pogut tirar endavant l’hort ecològic. Un parell de monjos joves s’hi han volgut dedicar i les hortalisses que ens dóna alimenten els 35 monjos! Ara encara estem començant i no tenim prou producció per congelar algunes verdures per tal que ens durin tot l’any. Tot el que plantem és per a l’autoconsum i és de temporada, i una part la donem a l’hostatgeria del monestir. També tenim un corral amb gallines!
Caram!
Sí, al galliner és on tenim la zona de compostatge. Utilitzem uns bidons blaus on hi aboquem restes orgàniques de menjar, herbes, fulles seques, i a dins hi té lloc un procés de descomposició anaeròbica: hi introduïm uns petits bacteris i la matèria es descompon dins del bidó. D’allà n’obtenim el compost, que duem a l’hort. Al nostre hort no hi entra cap producte químic: s’introdueix el compost que elaborem de manera natural. A més, també fem servir restes de pell de taronja i cítrics per elaborar sabons de mans naturals.
Ah, sí?
Mesclem fruites i hortalisses que continguin àcids –com les pells de taronja, llimona, tomàquet o maduixes- amb vinagre i després les bullim amb aigua i sal. Amb això fem els sabons de mans i per rentar els plats i les olles! I també ens fem la pasta de dents, amb herbes medicinals del nostre jardí. Utilitzem sàlvia, romaní i menta esmicolats, que barregem amb bicarbonat i aigua de farigola.
I com us alimenteu?
Fem una dieta equilibrada: mengem de tot. La nostra dieta inclou les hortalisses de l’hort ecològic, els ous del corral, i també comprem llegums, cereals i proteïna animal. Limitem, però, el consum de carn. Hi ha uns dies a la setmana que no en mengem: mai passem dels tres cops per setmana. La resta de dies combinem els llegums i la verdura amb els cereals, amb peix i ous. Mirem, però, que la cuina no sigui massa condimentada, que hi hagi abundància de tots els elements en poques quantitats, i ho alternem tot: llegums i hortalisses, principalment, defugint les salses i els condiments. La Regla de Sant Benet introdueix aquest concepte, d’ alimentació frugal.
De quina manera se us va despertar la consciència ecològica del monestir?
Va ser una proposta que vam convenir amb tota la comunitat de monjos. Vam veure que estàvem gastant molta aigua, que se sentia olor de gasoil dins del monestir i tot això ens va fer pensar que havíem de fer-hi alguna cosa. Posteriorment vam tenir la sort de conèixer una persona clau en aquest procés, el senyor Josep Maria Mallarach, consultor mediambiental que es dedica a assessorar i trobar solucions a problemes de relació entre la natura i l’espiritualitat. Vam congeniar molt bé i, gràcies al seu ajut, vam tirar endavant totes aquestes mesures. Aquesta visió integradora ens sembla molt intel·ligent, perquè sap aprofitar les coses bones de la natura, però sense fer-la malbé i tenint en compte que els recursos són finits. Això és el que ha sabut fer el Monestir de Poblet durant tots aquests anys, perquè va ser construït al segle XII i continua permetent la vida dels monjos. Va ser fet per perdurar.
