Ens trobem a primera hora amb en Josep al carrer Major de Torrelles, quan encara fresqueja. La història d’en Josep exemplifica el recorregut vital d’una família pagesa que ha sabut fer el tomb, amb convenciment i serenor, d’un sistema de producció d’aliments industrialitzat i nociu vers una agricultura respectuosa amb la natura, amb les persones que gaudeixen dels seus fruits i també amb ells, que els elaboren. Les cireres van entrar a la família d’en Josep gràcies al seu rebesavi, cap a l’any 1890, quan la fil·loxera va avocar la pagesia del Baix Llobregat a reinventar-se amb feines bosqueroles, d’extracció de pedra d’esmolar de les canteres properes o amb la transformació de les feixes de vinya en la producció d’altres fruites. A l’època del seu pare, durant la segona meitat del segle XX, ja diversificaven la producció en horta i cirera, i van entrar en l’espiral de l’augment de la producció mitjançant les eines que va proporcionar la Revolució Verda. Va ser el temps de proveir Barcelona i, singularment, Mercabarna.
Mentre ell cursava els estudis de tècnic especialista en hortifruticultura, ja va tenir clar que volia virar el rumb vers una activitat més coherent i integrada amb l’entorn. “Si abans es podia fer sense químics, ara, amb els coneixements tècnics que tenim, encara ho hem de poder fer molt millor. És un tema de consciència… com pots abocar a l’arbre productes que saps que són dolents?”. En Josep m’explica, irat, que els períodes que cal respectar després d’afegir químics als conreus es canvien a conveniència dels fabricants. Li veig a la cara el convenciment de la seva aposta per una agricultura lluny de l’engany de l’agroindústria. Conscient de la complexitat d’aquest camí, va iniciar fa uns deu anys el procés cap a l’agricultura de producció integrada, primer, i després cap a l’ecològica. Ja des de llavors, un grup d’experiències agràries que compartien el mateix full de ruta van crear una associació de defensa vegetal (ADV) per tal de poder proveir-se de l’assessorament tècnic òptim per a la reconversió que els demanava el cor. “Van tenir sort en l’Andreu Vila, el tècnic; ens va ajudar molt als inicis de la nostra conversió”.
“Aquí cada planta, cada herba, cada flor, cada insecte i cada cuc compleix la seva funció”
En Josep m’explica totes aquestes coses mentre passegem per una de les peces de la seva finca per la qual, m’ensumo, té una estima especial: tota ella és un organisme viu, i s’emociona fent-me conscient dels vincles que hi bateguen. “Aquí cada planta, cada herba, cada flor, cada insecte i cada cuc compleix la seva funció”. En Josep em descriu com i per on li entra i li marxa el sol cada dia i quins són els arbres que rebran més assecada o més humitat, i fa un èmfasi especial especulant per quin racó el pugó començarà a visitar-los enguany. Em crida molt l’atenció el detall que para en explicar-me quins arbres van ser empeltats pel seu pare amb una tècnica revolucionària de doble empelt per tal d’harmonitzar un sistema radicular de la prunera compatible amb el cirerer per tal de combatre un tipus de fong de les arrels del cirerer. “Aquesta va ser una innovació que va dur el meu pare d’un amic pagès del sud de França”. O també, com simplement acostant el degoter del reg al tronc de l’arbre es fa la guitza a la posta de la larva del cuc cabeçut, que acaba trobant un ambient massa humit per a ell. Les últimes innovacions són els tractaments homeopàtics que estan aplicant a les finques, o les millores que està introduint a partir d’entendre el funcionament de l’agricultura biodinàmica. “Quan els veïns veuen els marges plens de flors encara es pensen que som uns bruts i que no ens en cuidem”.
Fruits Montmany exemplifica el model agrari agroecològic que defensa la nova pagesia, la que comparteix l’activitat agrària amb les persones que alimenten, teixint complicitats fortes amb els qui hi confien. En Josep té la part més important de la seva producció emparaulada amb cooperatives, associacions i entitats diferents. Obre els seus camps perquè tothom pugui conèixer, jugar i relacionar-se amb l’espai en el qual crea els seus aliments. Aquest compromís ha mogut la família d’en Josep a oferir producte fresc conreat a les seves terres tot l’any: cullen totes les setmanes de l’any gràcies a una diversificació virtuosa dels camps i a la bonança del clima mediterrani. A banda de les cireres, tenen cura d’una horta diversificada i de llegums. En època d’excedents, fan sucs, melmelades, cremes i caldos de verdures.
En Josep és un pagès actiu i creu enormement en l’acció local per actuar de manera global. És una de les persones implicades en la creació de la cooperativa de consum local El crespinell, a Begues, un dels fruits de l’aposta d’aquest municipi per ser Città Slow i per fer créixer l’economia sostenible. En Josep albira un futur en què pugui “anar fent el que estic fent”: ni vol augmentar la producció, ni la superfície. Sembla que ha trobat un equilibri entre l’àmbit personal i el laboral. “Si treballo més, tinc menys espai per a mi”, assevera.
Fruits Montmany són socis i proveïdors de cireres i d’altres productes de la cooperativa ecològica Hortec. A Begues podeu trobar els seus aliments a la botiga El Racó de la Natura. D’altra banda, si voleu fer-vos cooperants de la seva experiència agrària i gaudir dels seus aliments a casa, podeu contactar-hi directament i us adreçaran al grup de consum que respongui millor al vostre tarannà personal.
Ser cistellaire: molt més que menjar sa
L’organització del consum d’aliments per accedir de manera directa a uns productes bons, ètics i de proximitat, ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys a Catalunya.
Quan comprem amb consciència, a més d’accedir a un menjar sa estem contribuint a millorar el nostre entorn ambiental, econòmic i social. Formem part d’un canvi vers un nou paradigma agrosocial en què la compra d’aliments es converteix en una acció directa de política agrària.
Des de Fruits Montmany van participar l’any 2007 en la creació de Pachamama, una associació de consum del barri de Gràcia de Barcelona, amb qui treballen d’una manera molt estreta; tant, que en Josep no parla de consumidors, sinó de cooperants. Sense aquestes persones que participen de la tasca pagesa des del seu plat a la taula, Fruits Montmany i tot la pagesia que treballa com ells no tindrien raó de ser.
