Moltes dones organitzen la vida al voltant de la regla sense adonar-se’n. I no és normal, encara que sigui freqüent.
Cancel·len plans perquè el dolor no les deixa sortir de casa, es lleven a la nit per canviar-se, porten doble protecció i, després d’aixecar-se, miren la cadira per si de cas.
Compten els ibuprofens que els queden per aguantar la reunió o l’examen.
I la majoria ho viu en silenci, perquè des de ben joves han sentit a dir que això és el que els toca.
Les dades confirmen que no es tracta de casos aïllats. Un estudi del CSIC publicat aquest any, amb més de 4.000 dones, mostra que només una de cada sis diu que la regla no li canvia la rutina. El 41 % reconeix que alguna vegada ha faltat a la feina o a classe pels símptomes.
I en un altre estudi, amb més de 32.000 dones, es va calcular que el dolor menstrual els fa perdre de mitjana gairebé nou dies de productivitat a l’any.
La major part d’aquesta pèrdua es produeix al mateix lloc de treball, sense dir res: només una de cada cinc s’atreveix a explicar-ne el motiu real.
Amb el sagnat abundant passa una cosa semblant. A Espanya, una de cada tres dones sent que sagna massa, però moltes no ho consulten mai.
Quan se’ls pregunta per què, la resposta més habitual és que creien que era normal.
Però el diagnòstic no sempre és el final del camí.
Moltes dones fa anys que tenen dolor, sagnats abundants o cicles irregulars i encara no saben què els passa: les proves surten “normals” i ningú no els acaba de donar una explicació.
D’altres van rebre un diagnòstic fa temps i, tot i així, continuen sense trobar-se bé. Saben quin nom té el que els passa, però ningú no les ha acompanyat en allò que poden fer dia a dia: com alimentar-se, com moure’s, com descansar o com gestionar l’estrès perquè el tractament funcioni millor i els símptomes no els marquin la vida.
En tots dos casos els falta el mateix: un seguiment que vagi més enllà de fàrmacs com els anticonceptius.