Quan hi ha problemes digestius –com per exemple excés de gasos, distensió abdominal o irregularitat en el trànsit intestinal–, hem de plantejar-nos que podem tenir l’intestí inflamat o hiperpermeable. Això pot passar per motius diferents i és fonamental posar fil a l’agulla si no volem que aquest problema avanci i ens en causi de més greus.
El descans digestiu és necessari per anar al fons del problema
Una de les maneres de, alhora, rebaixar la simptomatologia i reparar l’intestí és limitar el consum de certs aliments que podrien estar contribuint al malestar.
L’acrònim FODMAP prové de l’anglès fermentable oligosaccharides, disaccharides, monosaccharides and polyols (‘oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables’). Es tracta d’un grup de carbohidrats de cadena curta i alcohols de sucres (poliols) fàcilment fermentables que poden generar simptomatologia digestiva (inflor, gasos, diarrea…) en persones sensibles i amb dificultats en l’absorció.
Els aliments rics en FODMAP no són la causa dels desordres funcionals en si mateixos, però prendre’n menys fa que millorin els símptomes. Bàsicament, l’intestí aconsegueix el descans que necessita per poder reconstituir-se i desinflamar-se.
Una dieta que restringeix fonamentalment aliments sans
Una de les característiques que crida més l’atenció d’aquesta dieta terapèutica és que la proposta consisteix a excloure aliments saludables, com moltes fruites, verdures i llegums. La raó és que es tracta dels aliments que contenen més quantitat d’aquesta mena de sucre fermentable i, de fet, solen ser els que les persones amb problemes digestius toleren menys.
Com que s’elimina una gran quantitat –i varietat!– de fibra prebiòtica, la microbiota pot tornar-se menys diversa, la qual cosa és un risc assumible només durant un període limitat de temps. Hi ha una infinitat d’estudis científics que indiquen la necessitat d’una microbiota diversa per tenir salut. És per això que, com veurem més endavant, no convé prolongar massa aquesta dieta.
Tot seguit, teniu un requadre amb els aliments aptes i els que s’han d’eliminar o limitar. Les dades surten de dues fonts de referència en aquesta temàtica: Monash University i Journal of Gastroenterology.
