GUIA DEL VÍDEO
00:00 – Presentació
03:35 – Narcisisme
09:18 – La paradoxa de l’autoestima
13:00 – Qüestió de gènere?
“Si no tens gaire autoestima però te n’adones, això és que hi ha una bona autoestima”. Així és com comença en Víctor Oller aquesta conversa a tres bandes sobre l’autoestima, l’estoïcisme i l’autoimatge.
Segons Oller, és saludable tenir un cert descontentament amb el que ens ha tocat a la vida. Si no t’adones de les coses que passen al teu voltant i et conformes amb la vida que t’ha tocat viure, és que tens una mala autoestima o ets un narcisista que estàs pagat de tu mateix.
“Tenir una bona autoestima és estar una mica fotut!”
El poder de l’autoengany
Poder dir que tens baixa autoestima és que tens autoestima. En aquests casos, hi ha sempre una lluita interna entre les dues parts que et fa patir. Ara bé, hem de tenir clar que el que ens expliquem a nosaltres mateixos és un relat esbiaixat de la realitat. L’autoengany i la inconsciència permeten combinar amb equilibri el focus intern i el focus extern per poder-nos conèixer.
Tots ens autoenganyem de manera involuntària, ja que la introspecció és un procés imperfecte. Tal com ens diu Amat, una de les seves tasques com a psicòleg, és ajudar la gent a relatar-se d’una altra manera per trobar relats d’un mateix que li proporcionin realitats per sentir-se millor.
“La teva realitat sempre és un constructe.”
La realitat és un constructe i no és mai la realitat per se. Aquesta percepció alterada de la realitat pot tenir un impacte significatiu en la manera com ens veiem a nosaltres mateixos i com ens relacionem amb els altres.
La influència de les hormones en l’autoestima
Les dones no són racionals; el que són és molt més socials que els homes, i per això, han de ser menys impulsives. Per contra, la testosterona, que predomina en els homes, els fa ser més impulsius.
És essencial entendre com aquestes fluctuacions hormonals afecten la percepció d’un mateix i com afecten l’autoestima.
Durant l’edat fèrtil de les dones, el reconeixement dels altres té una funció evolutiva. I aquesta necessitat de reconeixement i validació externa pot ser vista com una forma d’autoestima. En la menopausa, es perd aquest pes de les hormones en les decisions i et sents més lliure.
També passa en el cas dels homes, que, a mesura que envelleixen, experimenten canvis en la seva percepció i autoestima per deixar d’“estar en el mercat”.
Per aquest motiu el sofriment en la gent més jove relacionat amb l’autoestima és més gran.
