GUIA DEL VÍDEO
04:11 – Tot comença a l’intestí
05:05 – Les hèrnies de disc
10:20 – El dolor emocional i físic van junts
13:00 – El dolor és una interpretació
El cos és una sola unitat formada de moltes estructures íntegrament relacionades les unes amb les altres.
Només quan deixem de pensar en el cos per parts podrem assolir l’autèntica salut.
Javier Furman ho té clar pel que fa a la visió de la medicina i de l’abordatge de les malalties i malalties: “Cal canviar pel que fa a l’abordatge terapèutic quan tenim un pacient al davant, i és veure’l com un tot i no segons la nostra especialitat. Fins que no puguem veure el pacient i el tractament d’una forma integrativa i funcional, la medicina no evolucionarà”.
Tot comença a l’intestí
Tot el que ens passa, comença a l’intestí; tots els punts neuràlgics d’inici tant de salut o malaltia són al tub digestiu.
Som el que digerim.
Les hèrnies de disc
Qualsevol problema discopàtic sempre prové d’un problema anterior; és una conseqüència, mai la causa principal i l’origen sempre és al tub digestiu.
Una discopatia és una malaltia en un disc, una hèrnia de disc o una protrusió discal, que comprimeix lateralment arrels nervioses com la ciàtica, la lumbàlgia, els nervis dels braços…
En tots els tractaments per millorar hèrnies de disc o de columna en general, si no millorem el tub digestiu, no podrem acabar de millorar els dolors o ho farem de forma temporal.
El dolor és un sistema d’alarma de l’organisme per dir-nos que hi ha alguna cosa que no rutlla. Si no sabem interpretar el que no funciona bé ni quin és el camí invers que hem de fer per revertir la situació, viurem de terapeuta en terapeuta i, en alguns casos, amb medicació.
El dolor emocional i físic van junts
Un dolor emocional; una mort, un desamor, un engany, una estafa, una mala experiència que ens va provocar una combinació de dolor, angoixa, enuig, humiliació… Qualsevol experiència que combini aquests sentiments, recorre les mateixes vies nervioses que el dolor físic. Si una de les dues vies nervioses pateix, totes dues pateixen.
El dolor és una interpretació
En el cos no tenim sensors de dolor; tenim sensors de temperatura, pressió, químics… però no hi ha un sensor de dolor. El que notem és una combinació de la interpretació dels nociceptors del cos que al cervell construeixen el dolor; tant el dolor físic com l’emocional.
“Cal aprendre a patir”: aquesta frase es pot adaptar a la vida, entenent que el patiment forma part dels processos de felicitat i que no deixa de ser un moment que cal transitar. El problema és quan no tenim aquesta capacitat de curar-nos. Els pacients, més enllà dels terapeutes que els portin, han de tenir la capacitat de resiliència per superar els moments de patiment i aquí és on entra la importància del tub digestiu i que aquest funcioni de manera òptima.
El gran problema que tenim com a societat és l’alimentació.
