La salut es construeix en totes direccions. Una dieta no serveix si, per fer-la bé, m’he de fer mal mentalment. Construeixo la salut cap al menjar, els meus pensaments, les meves emocions i els meus vincles. La MTC proposa una mirada de la persona atenent a totes les facetes que té i dins del seu circuit i família.
Tota la part emocional, de temperament, d’ànima… no s’està explicant a Occident, però està documentada als llibres. És una ciència en el sentit que parteix de l’observació. Parteix de milers de persones observant cossos, observant la naturalesa, reflexionant i lligant caps. Construint noves maneres de mirar per fer diagnòstics i tractaments personalitzats. A més del pols i la llengua.
Què són els temperaments o patrons
Hi ha 16 temperaments, que és una reunió en la persona de diferents símptomes i que abordem observant-ne el cos. Reunió d’aspectes:
- físics,
- emocionals,
- de moviment,
- de relació amb el món,
- en relació amb els òrgans i les emocions associades.
Sempre hi sol haver un patró més nuclear: és el patró a partir del qual hem construït la nostra identitat i que actua en una capa més profunda. Després hi ha altres patrons més accessibles o flotants que apliquem en la relació de parella, la sexualitat.
L’abordatge per tractar una persona depèn del diagnòstic. Hi ha patrons que necessiten ser empesos; d’alguna manera necessiten que els acompanyin. N’hi ha que tenen una necessitat més de parar, de sentir.
Un patró engloba moltes característiques de la persona que ens diuen cap on estan tirant patològicament el seu cos, ment i emocions i què és el que passarà. Llavors, un metge xinès el que intenta és traçar una línia cap endavant, i veure el desenvolupament d’aquesta persona si segueix en la mateixa direcció.
Exemple del “competidor despietat”
Quan entrem en els patrons o temperaments de l’element aigua, que està vinculat a la por, n’hi ha un que es diu “competidor despietat”.
És una persona amb una corba lumbar més desenvolupada del que és normal, una estructura de suport que es recolza cap endavant, que té una manera d’enfrontar la por anant cap a l’acció i cap a la productivitat. Internament, li costa molt parar, sentir el buit, escoltar-se.
L’aliment és molt important, perquè imagina que una persona amb aquest patró d’estrès, de viure cap endavant, que viu en constant moviment i a la qual li costa parar, consumeix 5 o 6 cafès al dia o se sosté a força de menjar sucre, que és energia ràpida per seguir.
No som màquines. Hi ha patrons que volen competir amb les màquines.
Aquí, a més d’increpar la consciència de la persona que ve a la consulta, hi ha una proposta d’alimentació molt senzilla: deixarem de sostenir-te amb cafè, a veure què passa. En comptes de fer una dieta completa per al ronyó, fem potser un sol pas, caminar i després uns quants més.
Emocions i passions
Hi ha 5 elements en la MTC i cada element té una emoció associada.
- Aigua: por
- Fusta: ràbia
- Foc: alegria
- Terra: totes i cap (la que toqui en cada moment)
- Metall: tristesa
Hi ha l’“afecte alegre”, que és tractar-me bé, i l’“afecte trist”, que és fer-me mal.
Una emoció és una cosa que et diu el cos perquè l’escoltis i per avançar. És una cosa que es travessa. És una cosa teva que has de cuidar. I quan no li fas gens de cas o n’hi fas massa, es converteix en una cosa que et porta cap al patiment.
Les emocions per a la MTC es transformen en passions o zones de sofriment quan no són ateses, ni escoltades i quan no les fem servir per entendre’ns.
En diem passions perquè és una paraula que ve de la cultura grega. Passió ve de pathos, i vol dir ‘patiment’.
Fins i tot de l’alegria, que és una emoció meravellosa, n’has d’entrar i sortir per donar espai a tota la resta. També hi ha moments per sentir tristesa, enuig, i fer-los servir per posar límits. Per dir prou. Per preservar l’autonomia i la integritat. És a dir, les emocions són grans mestres i hi són per escoltar-les i viure-les i travessar-les i deixar-les passar.
Aliment emocional
Un aliment emocional és el que fem servir per tapar les emocions que no volem mirar. És el que faig servir per mantenir-me en el meu patró.
Cada aliment es pot convertir en emocional si hi tinc una relació tòxica. És la relació que tinc amb aquesta substància: en quin moment me’n serveixo, en quin moment la busco, què tapo amb això.
Hi ha molts aliments que, per tipologia i energia, ja funcionen com un aliment emocional, perquè la seva manera d’incidir en el cos és per tapar coses.
L’estrès amaga por
La por és una emoció humana, tothom en té. No és més valent qui té menys por, sinó qui s’hi relaciona millor.
La nostra és una cultura del no sentir. La por bonica és la que ens relaciona amb la supervivència i amb certa alerta natural. Dona valor a la vida. Si estic connectada, és un radar intern per sortir de les situacions de perill.
Una d’aquestes situacions difícils es diu estrès, que per a la MTC és la paraula moderna per dir pànic.
Una persona estressada té pànic perquè les suprarenals li funcionen per sobre de les seves possibilitats. Les suprarenals li modifiquen el discurs hormonal.
Estem arraconant la nostra escolta a la por i ens estem posant en situacions perilloses que comprometen la nostra integritat emocional vivint una vida estressant.
La por és una emoció que ens situa en la vida, però cal dir-li: “Quina mena de vida vols viure? Una vida estressada, o una vida fora de tu mateix”. La por més gran que tenim és a nosaltres mateixos. Som els nostres desconeguts més pròxims.
La persona estressada és una persona espantada.
Llavors cal mirar què l’espanta i normalment ens espanta el buit: deixar de produir. Si la identitat està posada en el que faig i deixo de fer, deixo de ser perquè no hem conreat el nostre ésser.
El buit
Estem buscant a fora per no haver de construir a dins. Construir-se és una responsabilitat més gran que buscar. Perquè, si el que cerques i trobes et falla, sempre en pots donar la culpa a l’altre.
Anem fugint amb el menjar, relacions i activitats per no sentir el buit. Espero que algú vingui de fora per demostrar la meva vàlua i que puc ser estimada. Això és el que fan les criatures, perquè estan construint la seva autonomia. Som adults i funcionem igual.
Hi ha un moment en què cal deixar anar i no esperar de l’altre el que jo no em sé donar. Jo em donaré a mi i tu et dones a tu, i ho compartim.
Si vols contactar amb la Rut Muñoz ho pots fer a través del seu web www.rutmunoz.com. Allà hi trobaràs els seus cursos en línia. També la pots seguir a instagram @rutmunozformacion_
