GUIA DEL VÍDEO
00:00 – Presentació
00:23 – Què és el sistema immunitari?
04:00 – Tipus de sistemes immunitaris
09:30 – Tractament per a l’Helicobacter pylori
09:57 – Tractament per a l’Epstein-Barr
13:37 – Immunonutrició: aliments medicina
Què es el sistema immunitari?
El sistema immunitari té la funció de defensar-nos, atacar i destruir els organismes que ens poden perjudicar sense afectar les cèl·lules sanes. El fet que una mateixa exposició afecti més unes persones que d’altres és per la qualitat de les barreres naturals i sistemes de defensa del cos.
Primera línia de defensa del cos
- La pell és la barrera més externa que ens protegeix dels microorganismes externs. Evita que els microorganismes entrin i fins i tot emet toxines que ens protegeixen. El pH de la pell, la pell seca o les cèl·lules encebades són mecanismes de defenses de la pell per protegir-se dels organismes externs.
- La boca, el nas, l’estómac, i fins i tot la vagina són altres barreres amb les seves pròpies estratègies de defensa: la saliva, els pèls del nas, l’àcid clorhídric de l’estómac…
- La febre o la tos també són estratègies que afebleixen els patògens que ens ataquen, d’aquí que hàgim d’anar amb compte i no abusar dels antifebrils i antitussígens. Cal mesurar-ne sempre l’ús.
Segona línia de defensa del cos, activació del sistema immunitari
Si els patògens han aconseguit entrar al cos, es troben amb la segona línia de defensa: la immunitat innata i la immunitat adaptativa.
- La immunitat innata és la primera línia que actua. El que fa és lluitar indiscriminadament contra els patògens de manera immediata durant les primeres hores. Té la funció de defensar-nos de manera immediata i avisar la segona línia de defensa.
- La immunitat adaptativa és la segona línia de defensa, una via més lenta que l’anterior. Té la funció d’acabar de destruir el que no ha pogut destruir la immunitat innata i recordar aquests microorganismes per, en un futur, ser més efectius si tornen a entrar.
Aquesta actua a dos nivells:
- La immunitat cel·lular: els limfòcits T, que destrueixen els patògens que hagin sobreviscut a la immunitat innata.
- La immunitat humoral: els limfòcits B, que reconeixen els organismes que ens han atacat en el passat per ser més efectius i creen memòria per al futur. Així és com treballen les vacunes.
Si fem una analítica, els anticossos ens informen:
- Anticossos IgG: indiquen si hi ha memòria cel·lular, l’última línia de defensa.
- Anticossos IgM: Són les primeres immunoglobulines que produeix el cos després d’estar exposat a un patogen. Indiquen que en aquest moment hi ha infecció.
Estratègies davant de patògens habituals complexos
Helicobacter pylori
La hipoclorhídria, la manca d’àcid clorhídric estomacal —una de les barreres de defensa del cos— sol ser un dels factors pels quals aquest bacteri prolifera amb molta facilitat. Revertir aquesta situació seria l’inici del tractament.
En aquests casos, s’ha vist que fer servir orenga és una gran estratègia, ja que inhibeix la reproducció bacteriana de l’H. pylori.
Epstein-Barr
Hi ha diverses estratègies que es poden aplicar. Una de les preferides d’Aleix Pàmies és l’ús d’Artemísia annua i el bolet Coriolus versicolor, cua de gall dindi, que, fa poc, s’ha retirat de la comercialització.
Immunonutrició: els aliments medicina
L’alimentació és un factor clau del funcionament de la immunitat. Hi ha dos passos clau que hem de fer:
PAS 1. Eliminar els ultraprocessats
És un dels factors més importants perquè tenen greixos trans, sucres afegits, additius alimentaris… És un còctel de substàncies no gaire bones que, tot i saber-ho, no tothom ha deixat de consumir.
“La millor complementació és una bona alimentació.”
PAS 2. Introduir aliments medicina
- All i ceba. Tenen un gran poder antibiòtic. Contenen quercetina, que és un flavonoide antihistamínic que ajuda a enfortir el sistema immunitari. Les sopes d’all, ceba i farigola són un gran suport per al sistema immunitari.
- Cúrcuma i gingebre. Dos tubercles molt antiinflamatoris que ajudaran a controlar la tempesta de citocines, la cadena de reaccions inflamatòries que s’activa davant d’un virus o refredat.
- El gingebre ens produeix calor interna, és un bon expectorant, millora les digestions, pot alleujar les nàusees…
- La cúrcuma és un gran antiinflamatori i un gran calmant.
- El pròpolis és una resina que les abelles fan servir per crear els seus ruscos amb gran poder bactericida, antiviral i antifúngic.
- Prebiòtics. Fibres alimentàries que faran que la nostra microbiota pugui alimentar-se correctament.Al top cinc hi ha:
- la dent de lleó
- la nyàmera
- la ceba
- l’all
- els porros
- També la patata, la banana… sobretot en format de midó resistent.
- Probiòtics. Hi ha fonts vives de microorganismes en fermentats sense pasteuritzar, envinagrats, xucrut, quefir, kombutxa, miso… L’objectiu és millorar la diversitat de la microbiota.