Què és el lipedema?
El lipedema és una malaltia crònica del teixit adipós que afecta gairebé exclusivament les dones. Es caracteritza per una acumulació desproporcionada de greix a les extremitats, principalment a les cames, però també pot aparèixer als braços. Aquesta acumulació de greix genera a la llarga, i si no se’n fa un seguiment, una gran desproporció entre el tronc i les extremitats.
Es diu que entre el 10% i el 18% de la població en té, però, com que és una malaltia encara poc coneguda i diagnosticada, aquestes xifres poden no ser gaire precises. Cal tenir en compte que no va ser fins a l’any 2018 que es va incloure dins del codi internacional de malalties de l’OMS i, per aquest motiu, molts metges no estan actualitzats i no estan familiaritzats amb els signes i símptomes que dona, cosa que fa que no es diagnostiqui prou i, si es fa, a vegades, és quan la malaltia ja ha evolucionat massa i hi ha afectacions greus vasculars, limfàtiques i de mobilitat.
El lipedema té un component multifactorial; és a dir, es veu afectat tant per factors genètics, com hormonals i inflamatoris.
És una malaltia crònica i, per tant, per a tota la vida, però si es diagnostica aviat i s’adquireixen els hàbits adequats no és ni progressiva ni degenerativa.
En quin moment de la vida pot aparèixer un lipedema?
Hi ha molts estudis, tot i que encara no hi ha resultats concloents, on es veu una associació amb determinats gens. De totes maneres, aquesta base genètica per si sola no és determinant, ha d’estar exposada a altres factors que, pel que sabem i podem observar, són alteracions hormonals o inflamatòries.
Hi ha moments en què és molt habitual que apareguin casos de la malaltia per l’alteració dels estrògens:
- a la pubertat;
- amb la presa d’anticonceptius orals;
- en cas d’embaràs i part. Generalment, hi ha més afectació un cop s’ha acabat la lactància, quan els estrògens comencen a pujar una altra vegada;
- si es fan tractaments de fertilitat;
- en la menopausa no n’hi ha tants, de casos, però també poden sorgir. No és tant per influència estrogènica sinó per un factor inflamatori.
Sol aparèixer entre els 15 i els 25 anys, però això no vol dir que es diagnostiqui llavors, sinó que, una vegada s’ha diagnosticat i es tira enrere en la història clínica, s’observa que els signes i símptomes van aparèixer a aquestes edats.
És la cirurgia la solució al lipedema?
Alguns casos de força severitat sí que es poden operar, però són molt concrets i comptats. Cal tenir clar que l’operació no resol el problema: el lipedema és una malaltia crònica que conviurà amb nosaltres ens operem o no.
La cirurgia és un tractament simptomàtic de la malaltia, però no la resol.
Amb cirurgia o sense, és molt important tota la feina associada d’hàbits i d’entendre bé el procés inflamatori que afecta cada pacient. Si després d’una cirurgia no s’aplica cap canvi d’hàbits, el procés inflamatori continuarà avançant i tornarà a aparèixer la inflamació en una altra extremitat o en la mateixa.
Segons la doctora Berzas, “el tractament, quan parlem d’una malaltia crònica, consisteix en un 80-90% que seràs tu i el que tu facis, i el 10-20% restant, el que nosaltres, els professionals, puguem fer per tu. En cap cas podem rebre el diagnòstic del lipedema i tirar-nos de cap a buscar la solució en aquest 10-20%, i pensar: “Em faig una cirurgia i m’oblido del tema”.
La importància de la visió integrativa
El lipedema no apareix sol, s’associa amb disfuncions ovàriques, problemes de tiroide, cansament… El lipedema és una entitat d’una síndrome més gran, que és la inflamació crònica de baix grau, i que es manifesta per diferents sistemes i òrgans i, en el cas del greix, quan hi ha certa susceptibilitat genètica, provoca lipedema.
“El 99,9% dels meus pacients té símptomes més enllà del lipedema.”
Cal saber com tenim el sistema immunitari, com estan les mucoses i, dins de les mucoses, la més important, per extensió, és la mucosa digestiva i, per tant, hem de saber l’estat de la microbiota i si hi ha, o no, permeabilitat intestinal.
La dieta keto com a eina quan hi ha lipedema
Hi ha molts estudis que avalen la dieta keto per rebaixar la inflamació: els efectes antiinflamatoris del beta-hidroxibutirat són indiscutibles; ara bé, la doctora Berzas no és gaire partidària d’aplicar-la de manera contínua per la restricció alimentària i per la dificultat que pot generar en persones que normalment ja han fet molta dieta i han restringit molts aliments.
Si no hi ha cap contraindicació, ben aplicada, pot ajudar, sobretot, a l’inici del tractament, i a la llarga es pot passar a una dieta antiinflamatòria o baixa en carbohidrats.
Cal valorar sempre de manera individual la possible adherència a la dieta, ja que, si la dieta keto no es fa bé, no proporciona cap efecte beneficiós.
Una dieta antiinflamatòria consisteix en el següent:
- reduir els nivells d’aliments rics en sal i d’ultraprocessats,
- reduir els sucres simples,
- evitar l’excés de carn vermella (es pot prendre 1 vegada per setmana o 10 dies una opció ecològica i/o de pastura),
- evitar els lactis de vaca,
- afegir peix blau petit.
- reduir els cereals amb gluten.
La dieta RAD
La dieta RAD (Rare Adipose Disease) és una dieta dissenyada per a les malalties estranyes del teixit adipós creada per la doctora Karen Herbst. A grans trets, es basa en la dieta mediterrània, amb certes modificacions.
A més de tot el que hem dit abans sobre la dieta antiinflamatòria, inclou:
- evitar colorants i aromatitzants
- potenciar els vegetals orgànics
- fonts d’omega-3
- llavors
- llegums
Que no falti exercici de força
Hi ha una cosa important que cal tenir en compte i és que un percentatge molt elevat de pacients amb lipedema té hiperlaxitud lligamentosa benigna; tenen els lligaments laxos, i es torcen el turmell amb molta facilitat.
És important detectar-ho quan es fa el diagnòstic per orientar el pacient a l’hora de fer exercici. En aquest cas, cal reduir bastant l’impacte i cal potenciar els exercicis de força perquè es generi una musculatura articular forta. L’exercici a dins de l’aigua també és molt interessant.
No ens oblidem del raspallat en sec!
El raspallat en sec o dry brushing va molt bé, permet la microcirculació i millora el drenatge limfàtic. Fer aquest massatge cada dia de manera ascendent en forma de cercles, amb un raspall de pues naturals amb alguns punts de goma com aquest, millora molt l’aspecte de la pell en general.
Una bona rutina, sobretot a l’estiu, que fa la doctora Myriam Berzas cada dia és: raspallar-se en sec, després dutxar-se amb aigua freda, aplicar-se la crema Vasopure i posar-se mitges de compressió.
Si us voleu visitar amb la doctora Myriam Berzas, no dubteu a contactar-hi a través d’Instagram a @dra.berzasalama
