GUIA DE L’EPISODI
05:35 – El cansament, motiu de consulta
06:55 – Percepció psicològica del cansament
07:40 – Relació de cansament i productivitat
09:15 – La visió del cansament en la història
15:05 – L’excés de pensament, una font de cansament
17:24 – Diferència entre cansament, fatiga i manca d’energia
21:50 – La solitud del cansament
23:08 – Pensaments remugants
29:22 – Cervell egoista
34:50 – El cansament cognitiu
51:15 – El cansament i el propòsit de vida
52:26 – Hàbits i cansament
1:14.58 – La moda del no fap
Vivim en una epidèmia de dolor i fatiga
Lla meitat de la població viu permanentment cansada.
Les dues raons principals per les quals es va a la consulta són el dolor i el cansament. El cansament pot ser causa o conseqüència del quadre clínic.
La meitat de la població viu cansada i, si no hi ha cansament, no hi ha motiu per visitar-se.
Tot i que són els dos principals motius de consulta, no en sabem res o pràcticament res. Sí, és cert que del dolor se’n parla molt i cada vegada hi ha més experts i estudis científics sobre el tema; però de la fatiga, del fet d’estar cansat i del concepte d’energia, conceptes que fem anar com a sinònims però que no ho són, no en sabem gairebé res i, per tant, fem front a aquestes situacions a cegues.
A més, no podem explicar la fatiga des d’una sola teoria, perquè es tracta d’una situació multifactorial; pot ser causada per una quantitat innombrable de variables. Dues persones poden tenir el mateix símptoma però per causes diferents. Hem de veure cada persona en el seu entorn i en la seva dificultat i en la relació que té amb aquesta dificultat per veure com la podem ajudar.
Percepció psicològica del cansament
Per al cansament no hi ha ni una escala de mesura, ni cap pastilla i hem de tenir clar que continua sent un aspecte molt subjectiu. I la percepció psicològica del cansament de vegades no té res a veure amb el cansament real. Es tracta només de com sento l’energia del meu cos i com percebo la capacitat que tinc per fer front al dia a dia.
Hem de diferenciar el cansament que percebem de la quantitat d’ATP que tenen les nostres cèl·lules, la moneda energètica del cos.
Relació de cansament i productivitat
La sensació de cansament està estretament relacionada o intrínsecament relacionada amb els objectius que ens fixem cada dia.
El cansament no només és l’energia que tens, sinó també el que esperes fer al llarg del dia amb aquesta energia.
Hem de tenir clar que la productivitat és el centre de la vida humana i estem constantment pensant a ser productius en tots els àmbits de la vida i, per tant, possiblement ens trobem en una autotrampa en la qual sentir-se cansat és la conseqüència final de voler ser productiu.
I, a més, volem fer moltes coses i, no només això, les volem fer amb certa alegria. Se’ns exigeix o ens exigim no només fer-ho, sinó fer-ho des de la nostra millor versió.
Com més cansats, més coses volem fer, i també les volem fer amb un somriure.
Hem de tenir en compte que un dels factors del cansament en què estem immersos és aquesta autoexigència de productivitat que ens exigim.
La visió del cansament en la història
El cansament no només es pot explicar per raons actuals, sinó que ha acompanyat els éssers humans des de l’antiguitat. Acompanya l’ésser humà des que és humà. Hipòcrates i Galè ja en van descriure les causes. El que ha anat canviant és la moral que acompanya el concepte de cansament, possiblement en els temps d’Hipòcrates o Galè era el reflex d’estar malalt i a l’edat mitjana es va transformar el fet d’estar cansat amb el no fer prou per guanyar-te el cel, amb el concepte de mandra i amb temes negatius relacionats amb la religió.
Actualment, s’ha transformat i hi ha alguna cosa en tota aquesta moralitat que acompanya el cansament de la qual no ens hem lliurat. Ens fa sentir incòmodes perquè ens fa pensar que tenim mandra i que no estem complint.
El cansament com a unitat de mesura
“Mira que cansat”. De vegades confessar que estic cansat és una manera de dir que he estat treballant com un boig i produint. També hi ha un discurs com esperant el reconeixement: “Ai, pobre, si estàs cansat és perquè realment t’hi esforces molt”.
S’entén que estar cansat és el contrari de ser mandrós, és una demostració de tot el que fas, treballes… per ser reconegut per la resta de la gent i demostrar que ets una persona vàlida i valuosa.
La mirada subjectiva sobre el cansament
La mirada i la manera com ens prenem la vida tindria relació en com percebem el cansament. Hi pot haver dues persones que estan amb els nens fent mil tasques al dia; l’una pot acabar el dia molt cansada i l’altra no.
L’excés de pensament
Moltes vegades el que més cansats ens deixa són les situacions en què no podem actuar però que no ens podem treure del cap. Són situacions de les quals generalment no ens en podem ocupar perquè no hi podem influir pel motiu que sigui, perquè necessiten temps, perquè no depenen de nosaltres o perquè simplement no som capaços d’intervenir-hi.
El que més esgota és el llenguatge intern, on es perd un munt d’energia que no pot ser transformada en acció.
Diferència entre cansament, fatiga i falta d’energia
El cansament engloba aquests dos conceptes: fatiga i absència d’energia; dues sensacions que han evolucionat amb nosaltres però de manera independent.
La fatiga
La fatiga és un senyal homeostàtic que indueix a una conducta evitativa; deixar de fer per descansar i recuperar energia. He caminat molt, he fet exercici, he entrenat… Després de fer qualsevol d’aquestes coses és normal que estiguis fatigat, tots ho sabem i ho acceptem.
La fatiga és el resultat de l’acció, és una cosa explicable fàcilment pel que acabem de fer i no genera inquietud ni cap mena de dissonància cognitiva que ens porti a la desesperació.
La falta d’energia
La sensació d’energia és aquella sensació de benestar necessària per, de manera ancestral, sortir a buscar menjar, per fer front a un repte físic, buscar parella o per reconèixer l’entorn.
L’absència d’energia és l’absència d’aquesta energia necessària per afrontar el dia a dia. No és igual de cap manera al concepte de fatiga; es pot estar extraordinàriament fatigat però, en un moment determinat, sentir molta energia perquè fa falta per fer qualsevol cosa.
Aquesta falta d’energia pot arribar a ser tremendament destructiva.
La solitud del cansament
A vegades és difícil sentir-te comprès quan estàs cansat. Quan estem molt cansats i ho expressem a casa, poques vegades l’acompanyament és de certa empatia i comprensió. Normalment, es donen consells ràpidament i es busca una intervenció ràpida: “Tu el que has de fer és això, “el que et passa és que menges malament” o “has de dormir millor”.
En algunes famílies o en alguns contextos el concepte de cansament no està gaire ben acceptat, però sí que ho està, per exemple, tenir mal de cap. Llavors, si de petit quan estàs molt cansat no ho pots manifestar amb tranquil·litat però veus que, quan tens mal de cap, pots descansar i, per tant, aconseguir el que et fa falta, perquè això sí que està ben acceptat i reconegut per la família, al final reproduiràs aquesta estratègia per aconseguir l’objectiu de descansar i que et cuidin.
Pensaments remugants, el context
Els pensaments remugants són aquest bombardeig mental que ens fon literalment l’energia. Són sensacions que tenen una finalitat evolutiva, la de protecció.
L’ansietat que ens generen pot arribar a ser “beneficiosa” en el sentit que ens anticipa a un possible mal. Però són senyals homeostàtics molt cars de mantenir, per això no podem estar constantment anticipant, i sentint por, ja que ens deixa rebentats. Si no tingués aquest cost, no passaria res per estar una mica ansiosos.
Estar cansats havent dinat
Estem dissenyats per sentir energia, per buscar-nos la vida, el menjar… el que sigui, i actualment ja no fa falta o no fa tanta falta.
Per aquest motiu, aquesta sensació necessària per afrontar el dia a dia havent dinat baixa, perquè s’ha aconseguit ja l’objectiu, que era nodrir-nos. Però paradoxalment en aquests dies on es valora la productivitat, en lloc de viure-ho com una cosa bona, ho valorem negativament.
Cervell egoista
Un dels sistemes que més energia consumeix estant en repòs és el cervell. El cervell coordina com el cos redistribueix l’energia; per sobreviure, per reproduir-se, per regenerar algunes cèl·lules… Només el sistema immunitari és capaç d’entrar en xoc amb el cervell i dir-li: “Bé, tu vols això, però necessites això altre”.
Per això el sistema immunitari i el sistema nerviós són dos dels sistemes que xoquen constantment i que segurament expliquen una part de la sensació de cansament que sentim actualment.
El cansament cognitiu
La lluita interna —el cansament cognitiu causat per una ambivalència d’una part de mi que es vol cuidar i una part de mi que li agrada gaudir— crea un cansament cognitiu brutal. I el cansament cognitiu al final es manifestarà en el cos.
L’excés de mirada interna, d’estar tot el dia pensant en un mateix i l’absència d’acció pot ser un detonant de cansament.
La cosa és: no et cansis, sinó cansa’t bé; la vida comporta cansament.
Unitat de mesura: quants cafès et prens al dia? Set? Estàs cansat
Els estimulants són un préstec al banc, són l’ús químic de substàncies que inhibeixen la sensació homeostàtica de cansament i, per tant, de fer el descans que necessitem.
El cansament i el propòsit de vida
Hi ha gent que troba l’energia en el que fa o en la feina que fa per ser alguna cosa que li agrada molt.
Però segons Víctor Amat, “que t’agradi el que fas no deixa de ser una qüestió estadística. No tothom té aquesta sort”. És cert que és un motivador excel·lent que fa que tu no treballis des del cansament sinó des de la il·lusió i et vagis carregant d’energia a mesura que et vas cansant perquè fas una cosa que t’agrada.
Si ho tens, és una sort. Pots intentar buscar-ho, però també pot ser una font de cansament.
Hàbits i cansament
Viure amb un impacte glucèmic continu afecta en el cansament i en l’esgotament. Però tenir la glucosa alta, tenir la insulina alta, tenir la leptina alta, és antagonista a aquesta sensació d’energia.
La sensació d’energia poc té a veure amb ingerir energia.
La importància de parar, per reprendre
Si jo tinc poca energia, potser m’haig de plantejar com m’enfrontaré a aquest repte d’una manera que, amb el meu estat energètic, pugui anar a poc a poc millorant en aquest terreny per aconseguir adherència.
Aquest parar, deixar d’actuar com un boig cap endavant perquè ens han dit que és bo i pensar en què necessites, en com afrontaràs aquest repte… és clau per no “morir en l’intent”.
Què hi ha sobre la tendència de no fap, no masturbar-se
Hi ha una moda entre els que s’autodenominen estoics que és el no fap, no masturbar-se. Ho fan amb l’objectiu de fer pujar la testosterona i també es vincula a evitar el cansament i l’esgotament físic.
Està descrit i és sabut que entre 2 i 7 dies d’abstinència abans d’un seminograma millora la qualitat espermàtica i que augmenta lleugerament la testosterona, però que pugi lleugerament no vol dir que es noti l’impacte en el dia a dia. Es desconeix quant de temps d’abstinència cal per aconseguir un impacte real de l’increment de la testosterona.
No ejacular possiblement és com fer dejuni, a curt termini desagradable, però, si li trobes el punt, es pot convertir en addictiu.
Està demostrat que el rendiment esportiu no baixa, motiu pel qual l’ejaculació no retarda la fatiga. Però hi ha alguns esports en els quals cal un plus psicològic d’agressivitat o rudesa que pot ser que s’aconsegueixi quan no hi ha masturbació.
