GUÍA DEL VÍDEO
00:57 – Presentació
02:15 – La història d’Alfonso Fernández
07:58 – Quin és el problema de la medicina actual?
13:36 – On falla la medicina oncològica?
16:59 – La quimioteràpia
Quin és el problema de la medicina actual?
L’objectiu del sistema no és curar res. El sistema el que vol és guanyar diners i s’encarrega d’estudiar la manera d’aconseguir aquest objectiu. Per guanyar diners el que cal fer és multiplicar els fàrmacs patentables, i per això cal multiplicar les causes: fer que tota patologia sigui idiopàtica, que no hi hagi causes úniques i que tot sigui una diversitat.
Això ho fan infiltrant-se en els mitjans acadèmics, en els mitjans científics, en les universitats… I així aconsegueixen que els metges defensin “a mort” la seva visió d’això que suposadament és aconseguir una teràpia. I fomenten la deïficació dels metges.
D’altra banda, també cal tenir en compte un altre aspecte i és: què creu la gent que és ciència? La ciència, tal com s’interpreta avui dia, fa referència de manera única i exclusiva a assajos aleatoritzats en fase 3 amb una muntanya de participants que només una empresa farmacèutica pot posar en marxa. En aquests assajos es posen a prova molècules patentables que ells mateixos han sintetitzat i se’n queda fora tot el que no generi benefici econòmic.
L’evidència es basa en tres potes:
- evidència científica
- experiència clínica del metge
- opinions del pacient
Ja no sabem què és la ciència. Fins fa dos dies, l’empirisme, la prova i l’error, l’assaig en poblacions limitades, fins i tot en una sola persona, ens donava informació molt valuosa.
Això que fins fa dos dies era ciència, ara es ven com a “a mi m’ha funcionat” i la gran majoria no intenta aprendre’n, sinó que ho menysprea.
I realment la ment científica no hauria de menysprear res perquè això no és ser científic. Si menysprees una cosa, sense abans escoltar, no ets un científic. Per això, lamentablement, la majoria dels metges es creuen científics, però no ho són.
On falla la medicina oncològica?
Falla en tot. Primer és un tema conceptual. Al llarg de l’entrevista parlarem sobre particularitats metabòliques del tumor que s’haurien de tenir en compte a l’hora de ser traslladades a la clínica. El problema fonamental és que aquestes particularitats metabòliques ens farien comprendre que tots els càncers són el mateix, són iguals, independentment d’on siguin. I, per tant, les opcions terapèutiques patentables es reduirien i caldria considerar altres accions, i entendre que totes les malalties metabòliques estan relacionades. Aleshores deixaríem de considerar la medicina com un conjunt d’illes escampades. Això conceptualment seria un atac a la línia flotació de com està creat el sistema mèdic.
No pots aconseguir una curació en aquest sistema.
Són els pacients qui, prenent les regnes de la seva vida, hi poden fer alguna cosa.
Un càncer: Què és? Una entitat que de cop apareix perquè sí, perquè hi ha mutacions? No. Està inclòs en un sistema, en un organisme; aquest organisme és el que alimenta fins a cert punt el tumor i el tumor al seu torn actua sobre aquest organisme (comunicació dual entre local i sistèmic). Quan un metge només apunta a la massa local sense entendre l’organisme íntegrament, perd de vista tota l’enorme complexitat orgànica i això el desacredita com a científic.
Cal entendre com funciona la massa. És important comprendre-ho perquè la quimioteràpia actuï on ho ha de fer de manera correcta.
La quimioteràpia
La quimioteràpia és un verí. Lamentablement, sovint s’ha de fer servir perquè hi ha poques opcions terapèutiques. Però, alerta, es pot prescriure quimioteràpia a la babalà sense fer res més i es pot fer protegint el cos i augmentant les capacitats terapèutiques de la quimioteràpia sobre el tumor.
Hi ha maneres de protegir el cos també de manera convencional. Per exemple, recorrent més a:
- quimioteràpia metronòmica (dosis més baixes però aplicades més sovint)
- cronoteràpia: aplicar la quimioteràpia en les hores del dia que sigui més efectiva. N’hi ha que van millor durant el dia, unes altres a la nit –els ritmes circadiaris afecten el tumor i afecten el cos que es defensa o col·labora amb la quimioteràpia segons l’hora.
- anar en dejú a fer la sessió de quimioteràpia, fins i tot dejunis profunds d’uns quants dies
- exercici físic
- menjar de determinada manera (no galetes o begudes ensucrades…).
