Avui parlem sobre la programació neuromotriu i com la fisiologia afecta la psicologia.
Ho fem amb en Pedro Vivar, entrenador personal, cocreador de la PNM (Programació Neuromotriu), director del Diario estoico i també ha escrit tres llibres, “La felicidad es el problema”, “Súper Sapiens” i la seva darrera creació, “Programación Neuromotriz”
A l’episodi complet del pòdcast amb en Pedro Vivar aprofundim molt més en el tema i ens focalitzem en la part més pràctica, encara que també parlem sobre alimentació i altres temes interessants, com:
- La relació entre les emocions i la postura
- De quina manera entrenem el cos amb la PNM
- El terme propiocepció i la seva importància
- El paper de la respiració i la seva relació amb el dolor
- Hidrats de carboni i guany de massa muscular
✅ Si vols escoltar el pòdcast íntegre i tenir accés a la transcripció i tots els estudis referenciats de les converses més privades i completes amb els millors professionals del món de la salut integrativa, subscriu-te a ?https://comets.cat/ (en castellà a: https://comosoy.es/)
GUIA DEL RESUM:
00:13 – Presentació
02:13 – Què és la programació neuromotriu
06:44 – Què diu la nostra postura de nosaltres
12:22 – Com tenir més bona salut física i mental
Què és la PNM
La programació neuromotriu (PNM) és un sistema d’entrenament i capacitació física que té com a objectiu donar coherència a l’ésser humà.
L’ésser humà és una màquina perfecta d’adaptació a l’entorn i eficiència energètica. Sense adonar-nos-en, ens hem adaptat a un entorn que ens ha obligat a passar molt de temps asseguts o en posicions que ens allunyen del potencial que tenim.
La programació neuromotriu (PNM) fa que reconnectem amb la part dels músculs que demana energia de cada activitat.
Al gimnàs potser hi ha una noia que pesa 10 kg menys, però n’aixeca 30 més. No és perquè tingui una genètica excel·lent, sinó que té una connexió ment-múscul molt més desenvolupada que persones més convencionals.
Aleshores, persones que estan molt de temps assegudes, que passen d’una posició de cadena posterior dominant d’una elongació axial a una d’anterioritzada, està malament? No. És qüestió de coherència. Tenim traça en això d’estar asseguts, i no és que sigui dolent. Si soc camioner o escriptor, no puc treballar sense seure. El que hem d’entendre és que l’escriptor o transportista ha esdevingut eficient en aquesta postura.
Què diu la nostra postura de nosaltres
Ens imaginarem un triangle que representi les cadenes musculars de la personalitat. Tal com diu l’Escola de Fisioteràpia Francesa, estableix que hi ha 3 cadenes musculars principals pel que fa a la composició de l’ésser humà.
- D’una banda, hi ha la cadena PM, que és una cadena de propulsió cap endavant. Són persones que busquen un desenvolupament de la cadena posterior que els impulsa cap endavant. Espatlles més enrere, genolls més bloquejats, barbeta més aixecada… Persones amb més empenta cap endavant.
- Per altra banda, tenim la cadena AM, que és la cadena anterior medial. És una cadena més de tancament, més de protecció, més energètica… Com que estàs assegut, per exemple, estàs més enrere.
- D’altra banda, tenim la cadena PA, que és una cadena posterior anterior. Una cadena des de l’elongació axial no cerca anar cap endavant o cap enrere, sinó senzillament que tingui un fil que l’elevi cap al cel. Aquesta és la que promovem dins de la PNM. És la cadena de redreçament i permet una descompressió vertebral.
Hem d’entendre que la postura i la respiració són el mateix. No podem separar la postura de la respiració. Hem de ser rítmics, estar en una cadena que ens permeti inspirar i espirar. És una cosa gradual i natural.
Per què hi ha problemes de depressió o ansietat? És perquè estem reprimint unes emocions.
Hi ha un factor genètic, que es pot alterar perquè passem moltes hores asseguts i potser tenim predisposició més al moviment, més a l’expressió… Reprimir una emoció també acaba provocant precisament aquestes alteracions de la consciència.
Com tenir més bona salut física i mental
Nosaltres el que promovem és entendre que tot plegat és entrenament. Una cosa és no ser-ne conscient, però tot el que fem ens converteix en la persona que som.
M’agrada recórrer a un terme de filosofia xinesa, del taoisme, el wu wei (wu és ‘no’ i wei és ‘acció’). Explica que no fer res també és fer alguna cosa. Sempre fem alguna cosa.
Per exemple, entendrem que, quan ens referim que tot és entrenament, podem estar asseguts d’una manera passiva o activa sense ser conscients que ens trobem en una zona axial. Si som conscients de si tenim el cul fent força o el transvers actiu, fem una pila d’hores d’entrenament corporal que és molt interessant. Ens convertim en una persona activa.
La gent gran està vençuda a la gravetat, per això és important que canviïn la postura, que tinguin una posició d’elongació, que facin força i reactivitat cap a la gravetat.
