GUIA DE L’EPISODI
00:00 – Presentació
08:22 – La importància dels peus
09:53 – La rigidesa i la isquèmia
13:03 – Mètode progressiu
14:16 – Grounding i reflexologia
16:00 – Com han de ser els peus
La importància dels peus
Els peus són una part del cos que ens fa vergonya ensenyar i que no solem veure, i per tant no els donem la importància ni l’atenció que es mereixen.
El cervell coneix el que veu i fa servir cada dia. Massa sovint només ens veiem els peus quan ens dutxem o som a la platja i, per això, els cuidem poc.
L’ésser humà es mou per bipedestació; el primer i únic contacte que tenim amb el terra i contra la força de la gravetat són els peus.
Són una de les principals fonts d’informació de l’entorn que ens envolta. Els peus comuniquen al cervell si el terreny pel qual ens movem és llis, rugós, fred, calent, mullat, sec, si puja o baixa… A partir de tota aquesta informació, el cervell pren decisions i ens proveeix d’un moviment eficient.
El problema del calçat
Per culpa del calçat convencional, limitem les sensacions que ens transmeten els peus; el cos rep els senyals distorsionats, es confon i genera rigidesa per guanyar seguretat.
La rigidesa és la resposta del cos a la mala interpretació del que passa al nostre voltant.
En aquests casos, no permet rangs de moviment fluid i en expansió per tal de guanyar seguretat; segons els paràmetres del cervell, l’objectiu que té és “mantenir-nos fora de perill”.
La relació de la visió amb la pèrdua de moviment
Els ulls són el receptor més potent i eficient del cos, és on se sustenta el cervell per moure’s. Si la visió falla, hi ha menys capacitat de moviment i, si ens movem menys, tenim menys capacitat de generar musculatura, i ens acabem movent menys… És peix que es mossega la cua i que ens porta cap a la pèrdua de moviment.
Amb els peus passa el mateix: com menys sentim amb els peus i menys força tenen per moure’s i desplaçar-se, menys musculatura es genera, més osteoporosi, més risc de caigudes, més lesions…
A més, la rigidesa provoca isquèmia, que disminueix l’aportació sanguínia en unes parts del cos; i també fa que en d’altres la musculatura se sobrecarregui per compensar aquesta rigidesa i apareguin una sèrie de malalties inflamatòries musculars (“itis”) o de sobrecàrrega muscular (“isis”).
Activació progressiva de la musculatura del peu
Posem un exemple. Quan es genera estrès físic en forma d’exercici, el cos respon generant més fibres musculars per estar preparat per si es torna a exposar al mateix estrès físic.
El peu fa el mateix. El peu necessita un temps d’exposició per estar preparat per trepitjar el terreny descalç. És un error descalçar-se i exposar-lo sense abans haver-nos preparat de manera progressiva.
La importància del grounding
El grounding és estar present, reconèixer i permetre’ns reconèixer les textures del terreny amb els peus. A part, les pedretes que ens trobem pressionen punts de reflexologia que activen el cos. Això s’aconsegueix anant descalç o amb el calçat barefoot, que ens ofereix una mínima protecció.
Quan un peu està exposat a la naturalesa, no hi ha friccions, no hi ha durícies… Els peus són amples, estan musculats, tenen tensió i estructura, hi ha venes, artèries i vasos, entre d’altres. Un peu amb una forma tancada no és per culpa de la genètica, és per culpa dels mals hàbits. Les durícies surten quan “encotillem” el peu en una sabata i, quan apliquem la pressió del pes, s’expandeix i fricciona amb el calçat.
Cada mil·límetre que guanyem ofereix més estabilitat i base per moure’ns de manera eficient.
Cal buscar un peu ample: cada mil·límetre que guanyem ofereix més estabilitat i base per moure’ns de manera eficient.
✅ Si vols escoltar el podcast íntegre i tenir accés a la seva transcripció i tots els estudis referenciats de les converses més privades i completes amb els millors professionals del món de la salut integrativa, subscriu-te ? https://comosoy.es/ (en català https://comets.cat/ )
