GUIA DE L’EPISODI
00:00 – PresentaciĂł
08:22 – La importĂ ncia dels peus
09:53 – La rigidesa i la isquèmia
13:03 – Mètode progressiu
14:16 – Grounding i reflexologia
16:00 – Com han de ser els peus
La importĂ ncia dels peus
Els peus són una part del cos que ens fa vergonya ensenyar i que no solem veure, i per tant no els donem la importà ncia ni l’atenció que es mereixen.
El cervell coneix el que veu i fa servir cada dia. Massa sovint només ens veiem els peus quan ens dutxem o som a la platja i, per això, els cuidem poc.
L’ésser humà es mou per bipedestació; el primer i únic contacte que tenim amb el terra i contra la força de la gravetat són els peus.
SĂłn una de les principals fonts d’informaciĂł de l’entorn que ens envolta. Els peus comuniquen al cervell si el terreny pel qual ens movem Ă©s llis, rugĂłs, fred, calent, mullat, sec, si puja o baixa… A partir de tota aquesta informaciĂł, el cervell pren decisions i ens proveeix d’un moviment eficient.
El problema del calçat
Per culpa del calçat convencional, limitem les sensacions que ens transmeten els peus; el cos rep els senyals distorsionats, es confon i genera rigidesa per guanyar seguretat.
La rigidesa Ă©s la resposta del cos a la mala interpretaciĂł del que passa al nostre voltant.
En aquests casos, no permet rangs de moviment fluid i en expansió per tal de guanyar seguretat; segons els parà metres del cervell, l’objectiu que té és “mantenir-nos fora de perill”.
La relació de la visió amb la pèrdua de moviment
Els ulls sĂłn el receptor mĂ©s potent i eficient del cos, Ă©s on se sustenta el cervell per moure’s. Si la visiĂł falla, hi ha menys capacitat de moviment i, si ens movem menys, tenim menys capacitat de generar musculatura, i ens acabem movent menys… És peix que es mossega la cua i que ens porta cap a la pèrdua de moviment.
Amb els peus passa el mateix: com menys sentim amb els peus i menys força tenen per moure’s i desplaçar-se, menys musculatura es genera, mĂ©s osteoporosi, mĂ©s risc de caigudes, mĂ©s lesions…
A mĂ©s, la rigidesa provoca isquèmia, que disminueix l’aportaciĂł sanguĂnia en unes parts del cos; i tambĂ© fa que en d’altres la musculatura se sobrecarregui per compensar aquesta rigidesa i apareguin una sèrie de malalties inflamatòries musculars (“itis”) o de sobrecĂ rrega muscular (“isis”).
ActivaciĂł progressiva de la musculatura del peu
Posem un exemple. Quan es genera estrès fĂsic en forma d’exercici, el cos respon generant mĂ©s fibres musculars per estar preparat per si es torna a exposar al mateix estrès fĂsic.
El peu fa el mateix. El peu necessita un temps d’exposició per estar preparat per trepitjar el terreny descalç. És un error descalçar-se i exposar-lo sense abans haver-nos preparat de manera progressiva.
La importĂ ncia del grounding
El grounding Ă©s estar present, reconèixer i permetre’ns reconèixer les textures del terreny amb els peus. A part, les pedretes que ens trobem pressionen punts de reflexologia que activen el cos. Això s’aconsegueix anant descalç o amb el calçat barefoot, que ens ofereix una mĂnima protecciĂł.
Quan un peu estĂ exposat a la naturalesa, no hi ha friccions, no hi ha durĂcies… Els peus sĂłn amples, estan musculats, tenen tensiĂł i estructura, hi ha venes, artèries i vasos, entre d’altres. Un peu amb una forma tancada no Ă©s per culpa de la genètica, Ă©s per culpa dels mals hĂ bits. Les durĂcies surten quan “encotillem” el peu en una sabata i, quan apliquem la pressiĂł del pes, s’expandeix i fricciona amb el calçat.
Cada mil·lĂmetre que guanyem ofereix mĂ©s estabilitat i base per moure’ns de manera eficient.
Cal buscar un peu ample: cada mil·lĂmetre que guanyem ofereix mĂ©s estabilitat i base per moure’ns de manera eficient.
âś… Si vols escoltar el podcast Ăntegre i tenir accĂ©s a la seva transcripciĂł i tots els estudis referenciats de les converses mĂ©s privades i completes amb els millors professionals del mĂłn de la salut integrativa, subscriu-te 👉 https://comosoy.es/ (en catalĂ https://comets.cat/ )
