Els estudis científics més recents i complets ja evidencien que els cereals amb gluten estan relacionats amb més de dos-cents efectes adversos per a la salut. Durant la digestió (dels aliments amb gluten i també dels lactis amb caseïna) les proteïnes es converteixen en exorfines, uns pèptids opioides que són al darrere de la gran addicció que tenim al gluten, de vegades, més que al sucre i tot.

torrades gluten

És que sembla fàcil, però la veritat és que no ho és: a més de ser a tot arreu, el gluten genera una addicció difícil de superar. De vegades, fins i tot, s’amaga on menys ens imaginem.

El consum excessiu de gluten i la inflamació que genera predisposen a absorbir malament el menjar, a una afectació greu de les vellositats intestinals, a dèficits nutricionals, a afeccions neurològiques, a osteoporosi i a malalties relacionades amb el fetge, el sistema nerviós i la pell.

Durant uns anys, es va pensar que la solució eren els productes Gluten Free, però ràpidament vam veure que al darrere hi havia una indústria amb poca intenció de fer les coses bé, ja que substituir el blat modern per arròs o blat de moro inflama igual i a més aquests productes tenen el rècord Guinness d’additius. Reviseu les etiquetes d’algun producte Gluten Free de color groc dels que tingueu a casa, mireu si us sonen més de tres ingredients i comproveu els grams de sucre cada 100 mil·ligrams. És un escàndol!

A sobre, els productes Gluten Free ens han fet perdre uns anys meravellosos durant els quals molta gent encara no ha après a menjar. I per això volem ajudar-vos a fer-ho bé, de veritat. Des del nostre punt de vista, menjar sense gluten no vol dir, en cap cas, comprar productes amb el segell de l’espiga “sense gluten”, que sovint són propostes processades amb molts additius i sucres. Es pot menjar sense gluten sense recórrer mai a cap d’aquests productes.

Quin mal fa el gluten?

La molècula prolamina (la proteïna problemàtica del gluten) té efectes nocius independentment de si hi ha celiaquia o no: activitat citotòxica, immunoreguladora, augment de la permeabilitat intestinal i augment de citocines proinflamatòries. La prolamina del blat, la gliadina, redueix en un 35-55% l’activitat de les cèl·lules caliciformes i danya la capa mucosa protectora dels intestins i augmenta el risc d’entrada de paràsits o fongs de repetició, fa que patim amb més facilitat gastritis o inflamacions intestinals.

Un estudi publicat a la revista Nutrients el 2015 va revelar que la gliadina (la proteïna del blat) s’associa amb una permeabilitat intestinal més gran en qualsevol persona. La investigació es basava en els descobriments d’Alessio Fasano, de Harvard, un dels doctors pioners que van desxifrar el mecanisme pel qual el gluten indueix a aquests canvis en el revestiment intestinal, fet que provoca la producció de mediadors químics inflamatoris i una inflamació sistèmica.

Símptomes que podem tenir si mengem gluten habitualment

En una persona amb molta sensibilitat al gluten poden aparèixer tots aquests símptomes: diarrea, restrenyiment, inflamació, gasos, indigestió, reflux, còlon irritable, etc. Però tal com apunten nombrosos estudis, el gluten s’associa també a problemes extraintestinals. 

Per tant, arran de l’afectació de l’intestí, on tenim la base de l’organisme (la microbiota), també podem tenir migranya, vertigen, problemes de concentració i memòria, boira mental, dèficits nutricionals, dolors musculars crònics, problemes hormonals, menstruals, problemes de pell, dels ossos, malalties autoimmunes, depressió, ansietat o dificultats per guanyar pes (en infants sobretot), entre d’altres.

A més, consumir aliments amb gluten vol dir que potser mengem massa carbohidrats refinats i això no és gens saludable. Tampoc ho és treure el gluten i continuar ingerint substitutius que, a part de la inflamació, provoquin la mateixa càrrega glucèmica: pasta de blat de moro, arròs en diferents formats (sobretot si és blanc), excés de farines refinades, encara que siguin de cereals sense gluten, etc. Tot això ens pot generar els problemes i alteracions que hem mencionat i també ens pot provocar problemes metabòlics: augment de pes, excés d’insulina en sang, diabetis o problemes cardiovasculars, per exemple.

Per tot això, deixar el gluten pot ser molt beneficiós i pot fer que algunes d’aquestes alteracions desapareguin notablement. Hi ha molts casos d’èxit en problemes intestinals o de la pell, com dermatitis o psoriasi; els efectes es noten de seguida. A més, el nostre equip de dietistes-nutricionistes (ho sabreu si us heu visitat amb nosaltres alguna vegada) té clar que menjar sempre sense gluten no genera cap mancança nutricional. Cap. 

Deixar el gluten és fàcil?

Us pot semblar molt complicat deixar el gluten, com ara l’entrepà de pa del matí, segurament l’hàbit que teniu més instaurat i que pot semblar que no té cap substitut al mateix nivell. Però el té. I un cop se supera l’entrepà del matí, ja es té la força per mantenir una dieta sense gluten cada dia.

Menjar sense gluten no és ni monòton ni avorrit. Tot el contrari.  Descobrireu un món de possibilitats i la vostra dieta serà molt més variada i saludable. No necessitareu menjar gluten a cada àpat i veureu com alguns cereals sense gluten i amb poca càrrega glucèmica us semblen deliciosos. La cuina s’omple de colors i varietat. De cop i volta, com diu el nutricionista Marc Vergés, els plats ja no són tots grocs; el groc de tots els carbohidrats.

Ara bé, conscients que amb el tipus d’alimentació industrialitzada actual deixar el gluten no és fàcil, us volem compartir com aconseguir-ho. Bona part del nostre equip i pacients hem anat deixant el gluten els darrers anys o d’altres l’han reduït dràsticament. És tan fàcil i complicat a la vegada com trobar substituts a la cuina, i sobretot a trobar la motivació.

Saber com menjar sense gluten i saludable

Testimonis que han deixat el gluten i han millorat la seva salut

Volem compartir amb vosaltres el testimoni d’algunes lectores de la nostra comunitat que també l’han deixat i els ha canviat la vida.

La Carmen Ruiz va descobrir en Xevi Verdaguer i Etselquemenges fa uns anys i va decidir deixar el gluten com a prevenció, per evitar problemes amb la insulina, que podia tenir per herència genètica.

La Cristina Soler va ser diagnosticada de celiaquia, però fins que no va entendre que, a més de menjar sense gluten, havia de menjar de manera sana i equilibrada, no va poder resoldre els problemes intestinals i derivats de la malaltia.

 

Bibliografia

En el curs “Repte 21 dies sense gluten” es mencionaran més de deu estudis sobre els danys que el gluten pot ocasionar en persones no celíaques. De moment, us deixem algunes enllaços cap a alguns d’aquests estudis:

1- Akhondi H, Ross AB. Gluten And Associated Medical Problems. [Updated 2019 Nov 27]. In: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2020 Jan-. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK538505/

2-Busby E, Bold J, Fellows L, Rostami K. Mood Disorders and Gluten: It’s Not All in Your Mind! A Systematic Review with Meta-Analysis. Nutrients. 2018;10(11):1708. Published 2018 Nov 8. doi:10.3390/nu10111708

3-Antvorskov JC, Fundova P, Buschard K, Funda DP. Dietary gluten alters the balance of pro-inflammatory and anti-inflammatory cytokines in T cells of BALB/c mice. Immunology. 2013;138(1):23–33. doi:10.1111/imm.12007

4-Fasano A. Zonulin, regulation of tight junctions, and autoimmune diseases. Ann N Y Acad Sci. 2012;1258(1):25–33. doi:10.1111/j.1749-6632.2012.06538.x

5. Non coeliac gluten sensitivity – A new disease with gluten intolerance. April 2015. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25245857

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta.
Creadora de Cómo Como Foods

    @nuria__coll