Voltaire ja deia: “Allò que és perfecte és l’enemic d’allò que és bo”. Quina gran frase!

Moltes de les persones que comencen un procés de canvi nutricional volen fer-ho a la perfecció. Segueixen la pauta donada al peu de la lletra, pesen tots els aliments, deixen de menjar fora de casa, eviten trobades socials, fan que tot giri al voltant del menjar. Quant de temps es pot sostenir, tot això?

perfeccionsime

Ser perfeccionista per se no és ni negatiu ni positiu. Dependrà de com es gestioni. Si és un perfeccionisme que empeny a aconseguir objectius possibles, basat en l’autoconeixement dels propis límits, sense caure en una autocrítica negativa sinó constructiva, serà totalment positiu. Ara bé, si el perfeccionisme genera por a l’error, ansietat, culpa, frustració, ràbia o tristor, llavors es tracta d’un perfeccionisme disfuncional.

Afrontar qualsevol transformació d’alimentació des del perfeccionisme pot resultar totalment contraproduent. Un abordatge que contempli un canvi d’hàbits com un camí a recórrer de manera sostenible serà molt més satisfactori i encoratjador a llarg termini.

Entre els motius que poden confrontar un procés de canvi i el perfeccionisme hi ha:

  • El temps. Un canvi en els hàbits alimentaris requereix temps. Això significa que probablement no es podran canviar ni tots de cop ni amb molt poc temps. Cal ser perseverant i mantenir-se motivat.

Sabent que la paraula perfecció etimològicament prové del llatí perfectio i es refereix a l’‘acció de deixar quelcom acabat’. Si s’hi suma ‘sense errors’ i ‘amb el màxim nivell d’excel·lència’, es fa evident que la persona perfeccionista pot generar un elevat nivell d’ansietat.

  • Les recaigudes. Formen part del procés de canvi. En qualsevol procés de canvi hi ha recaigudes. Una persona perfeccionista ho pot viure com un fracàs i no com succés superable.
  • La comparació. Cada persona té un punt de partida. Tot sovint s’entra en la comparació sense tenir en compte el moment actual individual. Es vol ser “tan perfecte” com alguna persona coneguda o de les xarxes. Aquest tipus de comparació saboteja l’autoestima i agreuja la por a cometre un error.
  • El pessimisme. Les persones molt perfeccionistes tenen dificultats per valorar en positiu i adjudicar-se els èxits com a mèrits propis. Si tot allò bo que et passa és gràcies a una altra persona i tu no fas res bé, per què s’ha de continuar?
  • La por. És inevitable cometre errors i en aquests errors rau el fet de poder seguir aprenent i evolucionant. Potser es podrà millorar una recepta o sumar un dia d’exercici o uns minuts de meditació o aprendre a gestionar els dinars socials.

Tot plegat pot fer que s’abandoni el procés i es reprengui més tard amb un nivell d’autoexigència encara més elevat. S’entra en el cercle viciós del perfeccionisme.

Alguns consells:

  1. Estudia’t. Abans d’iniciar una pauta dietètica, pensa en els cops que ho has fet abans i observa què t’ha funcionat i què no. T’ajudarà a tenir clar els recursos que tens.
  2. Valora. Valora el teu ritme i marca’t objectius possibles i alhora prou estimulants. Una bona pregunta que et pots fer aquí és: del 0 al 10, quin esforç em suposa aquesta nova acció o canvi? Si veus que t’has puntuat amb més de 7, pensa com podries fer-te les coses un punt més fàcils.
  3. Adapta’t. Planifica sabent que passen coses imprevistes. Evita la rigidesa absoluta. És molt millor adaptar-se a la situació sense pensar en termes dicotòmics tipus “tot o res”, “bo o dolent”.
  4. Escriu. Fes un diari de totes les coses que has aconseguit per molt petites que et semblin. Felicita-te’n. Escriu també les errades. Pensa què podries fer de diferent el pròxim cop. Aprèn dels errors. Tot plegat t’ajudarà a connectar amb la motivació i treballar la tolerància a la frustració.
  5. Reflexiona. La perfecció rau en el desig d’aconseguir uns estàndards de qualitat elevadíssims. Això de ben segur que és esgotador, ja que no permet cap mínima errada. Pregunta’t: què et fa por de la imperfecció? Què pots perdre si un dia no fas la dieta al 100%?
  6. Treballa l’optimisme. Gran aliat, ajuda a veure un horitzó i autovalorar en positiu els passos aconseguits tot i no ser perfectes. Si et trobes amb el cap dient-te coses negatives plenes de “no”, canvia-les per un “sí” i busca una sortida. El “no podré fer… sempre” canvia’l per “avui ho faré tan bé com sigui possible”.
  7. Demana ajuda. Una persona professional de la dietètica i nutrició et pot ajudar a dissenyar una pauta ajustada al teu ritme de vida i necessitats. Explica-li detalladament aquesta ansietat que et genera fer un canvi i no fer-ho de manera perfecta.
  8. Suma. Un munt de petites coses bones et portaran a aconseguir l’objectiu.

Recorda la frase de Voltaire. Que la perfecció no t’amargui!

SÍ, EM VULL APRIMAR!

Acompanyament per aprimar-se amb èxit

Quan decideixes iniciar una dieta per aprimar-te, el que fas és disminuir la ingesta de calories i augmentar la despesa calòrica amb exercici físic. No acostumes a tenir en compte els factors que determinen el nostre comportament alimentari, és a dir, els nostres pensaments i emocions.

Posar-se a dieta no només significa eliminar alguns aliments i toxines de l’organisme; també és necessari eliminar i depurar alguns patrons mentals i hàbits que boicotegen els nostres esforços per perdre pes. Per això, quan et plantegem com fer-ho, has de considerar la importància d’atendre les emocions.

El teu estat d’ànim es trasllada a la taula, fa que tinguem més o menys gana i afecta la quantitat i la qualitat del que mengem. És el que es coneix com a “gana emocional“, és a dir, utilitzar el menjar per calmar les emocions i aconseguir benestar emocional.

No obstant això, és imprescindible conèixer i gestionar els determinants cognitius, emocionals i personals que estan influint en la teva alimentació perquè la dieta tingui èxit i aconsegueixis mantenir-la en el temps.

La majoria de les dietes fracassen perquè no tenen un acompanyament emocional adequat. A més de saber què has de menjar i què no per aprimar-te, per fer una dieta cal tenir un acompanyament emocional que et doni suport durant tot el procés. En el curs “Perd Pes: dones 40-50-60” aprendràs a utilitzar eines concretes de coaching perquè puguis adherir-te amb més decisió i consciència al canvi d’alimentació.

La combinació de pauta dietètica amb una bona feina personal augmenta moltíssim les possibilitats d’aconseguir els objectius amb èxit! T’hi apuntes?

Si aquests temes t’interessen i vols fer un treball més profund mentre persegueixes el teu objectiu de perdre pes, aviat començarà la tercera edició del curs en línia “Perd pes, dones 40-50-60, on, a més de seguir una pauta dietètica amb la Pilar Rodrigáñez, treballarem exercicis de coaching que t’ajudaran a aconseguir el que busques.

La combinació de pauta dietètica amb un bon treball personal augmenta moltíssim les possibilitats d’aconseguir els objectius amb èxit. T’hi apuntes?

MIRA EL CURS

Cristina García Mozley
Cristina García Mozley

Dietista i Coach Nutricional
Nutrició Esportiva

    @cristinadietcoaching