Sabem que el protocol autoimmune (conegut amb les sigles AIP) pot ser dur. No ho negarem pas. Però també sabem que els esforços tenen recompensa i que la recompensa pot ser molt gran.

Viure sense energia, amb males digestions, amb un pes inadequat, dolor articular, ansietat, caiguda de cabells i molts altres símptomes pot arribar a convertir el dia a dia en un infern. Però arriba un moment en què cal posar-hi remei perquè no val la pena sofrir diàriament. Però és necessari seguir una dieta restrictiva?

Pot ser que tinguis una malaltia autoimmune o que faci anys que vius amb un malestar constant sense trobar l’origen del problema. Tenir una malaltia autoimmune no és agradable, però tenir un diagnòstic et permet ser part activa. Les malalties autoimmunes son una oportunitat d’oferir les millors solucions per al nostre cos i comprendre què necessita per trobar-se bé. El nostre organisme ens envia senyals sobre què és bo i què no ho és per a nosaltres i això ens permet poder actuar. I, és cert, cal prendre consciència, perquè de vegades resulta realment complicat llegir entre línies i saber què ens vol dir. Però es pot.

Avui vull desmuntar totes aquelles raons (o excuses) que sovint ens imaginem per endarrerir la solució al nostre malestar perquè vegis que la teva situació pot canviar i que el camí no serà tan dur com creus.

1- “M’he acostumat a trobar-me malament”

Tendim a normalitzar el malestar. Ho trobo inquietant. M’ha passat diverses vegades que he conegut persones a la consulta que m’expliquen que no tenen problemes per anar al bany quan els ho demano (això potser també et resulta inquietant, però quan et dediques a l’alimentació al final aquest tipus de converses formen part del dia a dia).

Després, quan continuem conversant una mica més, m’adono que hi van cada 2 o 3 dies, que fan boletes de cabra o que potser hi van cada dia, però ho fan de forma mig líquida, que es lleven amb cansament, que tenen la libido baixa, que els costa ajupir-se perquè els fan mal les articulacions… i creuen que això ha de ser així, perquè s’han acostumat a viure d’aquesta manera. Però els dic que no, que això no és normal i que poden acabar amb aquesta “manera de viure i aquest malestar consensuat”.

2- “No puc canviar els hàbits que tinc”

És curiós com ens autoboicotegem i ens posem creences limitants que ens impedeixen canviar la percepció que tenim de nosaltres mateixos, de com ens podríem trobar o que no ens deixen aconseguir el que volem. Al final, és la forma senzilla d’enfrontar-nos a les coses i de conformar-nos amb el que ens ha donat la vida. Coneixes la típica persona que sempre té una excusa per a tot? “Jo no puc fer esport perquè no tinc temps, no puc menjar bé perquè menjar sa és molt car, no perdo pes perquè m’engreixa l’aire, etc.”

Al final, encara que soni dur dir-ho, aquest és el camí fàcil. I el problema és que aquest camí ens fa entrar en un bucle negatiu del qual resulta molt complicat sortir. Per això és important enfrontar-nos a nosaltres mateixos i dir-nos que sí, que podem canviar i fer-ho pel nostre bé.

3- “El protocol AIP és massa exigent per a mi”

Quan ve a la consulta algun pacient amb una malaltia autoimmune, reviso el seu cas i veig que el protocol autoimmune (AIP) és la dieta més adequada per al seu cas, sempre li faig un preavís.

“Et donaré unes pautes que et semblaran impossibles de seguir”, els dic, “però no apuntis res encara!”. En aquest moment ja solen estar nerviosos anotant tot el que no podran menjar. Abans de dir que no pots fer-ho espera veure-les, perquè així t’adonaràs que n’ets capaç. I si necessites que ens adaptem al teu cas i fem els canvis de forma més lenta, així ho farem (últimament m’he tornat més benvolent i permeto als pacients incloure pa de fajol per fer-los més fàcils els matins). Quan algú et facilita el camí, et dona opcions i alternatives, al final sempre és molt més senzill.

4- “És tan restrictiu, que no puc compaginar-ho amb la vida familiar o amistats”

Mira la fotografia del plat de pollastre envoltat de bacó i farcit de pesto. Et sembla un plat restrictiu? Creus que és un plat que a la família no li vindria de gust tastar? L’AIP elimina aliments, és cert, però en aquesta forma d’alimentar-se hi tenen cabuda plats molt saborosos, deliciosos i que, t’ho asseguro, agradaran a tothom.

De fet, no és el primer cop que algun pacient em diu: “Et pots creure que la meva parella ha estat menjant el mateix que jo i ni s’ha adonat que aquesta forma d’alimentar-me formava part d’una dieta?”

El canvi d’alimentació i estil de vida que implica l’AIP és gran. Però t’asseguro que cada esforç val la pena. Pots compartir receptes AIP delicioses amb la família i els amics, portar una carmanyola o proposar altres maneres de quedar que no estiguin relacionades amb el menjar, per exemple.
Potser al principi ho trobes complicat, però quan vegin les teves millores és possible que et facin mil preguntes i que fins i tot s’animin a fer com tu després de veure com has millorat!

5- “No sé què menjar per esmorzar”

Una pregunta estrella entre els pacients! L’àpat del matí no ha de ser un substitut de l’esmorzar de sempre. Sí, sé que és dolorós al principi, però et sorprendràs.

També m’ha passat que alguns lluitadors decideixen directament menjar una amanida amb una mica de verat i una tassa de brou d’ossos per esmorzar. Però això no els converteix en millors ni en pitjors persones, tots tenim el nostre procés i hem d’acceptar-lo (acceptar no vol dir tornar-nos inactius i no fer res per canviar-ho).

Al final, aquest camí l’hem de veure com un avantatge i una oportunitat per canviar la nostra situació. No ha de convertir-se en un estrès més.

6- “Viure sense pa, sense pasta i sense arròs?”

Quan es pregunta a algú quin aliment és el que més li costaria deixar, molta gent pensa directament en el pa o qualsevol plat amb farines o cereals. Quan fem AIP, en prescindim i has de saber que hi ha alternatives per substituir-los, cosa que ho facilita molt tot i ens pot ajudar a passar la síndrome d’abstinència dels primers dies tan bé com sigui possible, fins que ens acostumem a menjar altres aliments més interessants.

7- “No val la pena tant de sacrifici”

El protocol autoimmune és una dieta molt restrictiva, però t’asseguro que no és tan dura com creus.

“No tinc gana entre hores”, em deia la Laura, “em sento amb energia, m’ha baixat el dolor articular, vaig molt bé de ventre i em sento relaxada”.

“Escolta, doncs és molt més fàcil del que creia seguir aquesta alimentació”, em comentava la Núria. “El que més em va costar al principi van ser els esmorzars. Però des que m’hi he acostumat ja no concebo la idea de prendre’m una torrada amb melmelada o un croissant de bon matí. I em sento la mar de bé!”

“He trobat una espècie de pau mental, però això està relacionat amb l’alimentació?”, em preguntava l’Andreu, sorprès. “Sí, l’alimentació et pot generar aquesta sensació de benestar”, li contestava jo. Al final, si reduïm el consum de molts aliments inflamatoris, excitants i sucres simples, entre d’altres, l’energia s’estabilitza i, en conseqüència, la ment també descansa i es troba en pau.

El protocol autoimmune és un dels camins que pots prendre. Un camí que serà més o menys llarg segons l’estat de salut que tinguis, però que et pot ajudar a entendre què no et funciona i que et descobrirà maneres noves d’alimentar-te. El canvi d’alimentació i estil de vida que implica l’AIP és gran. Però t’asseguro que cada esforç val la pena. Trobar-se bé és la gran recompensa del protocol autoimmune.

Sigues proactiu amb la teva salut i, si fracasses, no et rendeixis; de tots els errors en podem aprendre. L’important és seguir endavant i trobar el teu camí.

8- El poder de sentir-se acompanyat en un canvi d’hàbits

Un canvi d’hàbits d’aquestes característiques requereix d’una presa de consciència molt gran i, encara que es tingui tota la voluntat del món, és normal fallar durant els primers intents. Sobretot si ho fas sol. Una opció per començar amb pas ferm és compartir la teva intenció a aquelles persones del teu entorn (parella, familiars, amics o companys de feina) que sàpigues que seran un suport en aquest procés. Si no trobes el recolzament que t’agradaria o vols realment compartir aquest procés amb més persones que estan passant exactament pel mateix que tu, t’animo a que facis un cop d’ull al “Repte AIP”. Hi trobaràs la comunitat que necessites per al teu èxit. Pots veure tota la informació en el botó verd d’aquí sota.

Vull més informació del Repte AIP

Glenn Cots

Dietista i divulgadora de nutrició i receptes saludables a glenncots.com

    @glenncots
Glenn Cots

Ara pots demanar cita amb la
Glenn Cots a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic