‘Elisenda Camps és dolça i sempre té un somriure a punt. Li agrada tot el que té a veure amb la salut i amb el benestar i fa més de deu anys que, un cop a la setmana, parla de nutrició al programa. Tot i que reconeix que no segueix unes pautes estrictes, defensa la necessitat de cuidar-se i de la força que tenen els mitjans de comunicació per traslladar hàbits saludables a la societat.
Fotos de Sergi Garnica
El menjar japonès és molt saludable!
A mi m’agrada pels sabors, per l’exotisme dels ingredients, però, sobretot, perquè després de menjar et trobes molt bé! És un menjar que et permet tenir molt bones digestions! Vaig entrar a la cuina japonesa fa molts anys i cada dia m’agrada més. Fins i tot me’n vaig anar al Japó!
A menjar!? [Riem]
El menjar m’encanta, però és que la cultura nipona m’agrada moltíssim! La cuina japonesa que es fa aquí és força diferent de la d’allà. Els seus plats del dia a dia, fins i tot els més senzills, són deliciosos. La cuina japonesa és molt equilibrada i a mi em crea addicció. Quan fa temps que no en menjo, el cos me’n demana!
“La cuina japinesa em crea addicció. Quan fa temps que no en menjo, el cos me’n demana”
En general, es cuiden més que nosaltres?
I tant! Ells cuiden la persona com un tot. Aquí hem separat completament el cos de la ment. Ells ho tenen molt integrat i quan tenen qualsevol problema no ataquen només el símptoma, es preocupen de trobar la causa.
Ets de les que se’n fa a casa?
No. Et dic un secret? La meva parella diu que el menjar japonès a casa no té el mateix gust! T’ho pots creure? Li agrada fer tot el ritual que comporta anar al restaurant. Al costat de casa en tenim un que ens apassiona i sempre que podem ens hi escapem. El menjar ens el podríem endur a casa, però diu que no és el mateix! Així que m’estimo més que em convidi a dinar o sopar fora, i és l’excusa perfecta per sortir!
A casa, cuina mediterrània!
Exacte! La cuina que fem entre setmana és molt saludable però molt bàsica i senzilla. Cuino molt a la planxa, al vapor, faig molta verdura, amanides… no sóc ni de fregits ni de guisats. Carn vermella en menjo només un cop a la setmana i, normalment, mai a la nit. Els llegums no se’m posen gaire bé, però en menjo perquè és important que formin part de la dieta.
I el dia que tens convidats, tens algun plat estrella?
L’arròs negre és un plat molt senzill, però a la meva família li agrada molt i sempre me’l demanen. Per fer-lo, faig servir arròs bomba, una sèpia de platja bruta amb la tinta, ceba, tomàquet natural i vi blanc. De vegades també hi poso petxines o gambetes. El més important d’aquest plat és fer el sofregit amb molt d’amor i amb molt de temps. Un cop s’ha saltat la sèpia, s’afegeix l’arròs al sofregit i es tira l’aigua (2-3 gots d’aigua per un d’arròs); al final de tot s’hi afegeix la tinta. Si ho acompanyes amb una bona amanida i un vi blanc de la terra, tens un dinar fantàstic.
Quins hàbits has anat variant amb els anys?
Una cosa que no prenc és llet, perquè no m’agrada. Si en un bar em posen llet de vaca al tallat no passa res, però a casa l’he començat a substituir per beguda de soja o de civada. Si faig un batut de maduixes a casa, amb beguda de soja queda molt bo! Fins i tot es pot fer servir per a la rebosteria! També menjo el pa, les torrades i les galetes quasi sempre integrals i m’agrada molt el pa d’espelta. Pel que fa al sucre, alguns amics feia temps que em deien que l’havia d’eliminar, i després de llegir alguns articles al final l’he anat substituint. Si prenc un te, miro de no posar-hi res; i si vull endolcir alguna cosa ho faig amb sucre integral o xarop d’atzavara. Un costum que fa poc que tinc són les infusions. Si em prenc un cafè a partir de les cinc de la tarda a la nit, no em puc adormir. Per això he començat a introduir el te verd. És un gran antioxidant, i l’oxidació del cos l’hem de començar a tenir present…
Què me’n dius dels dolços?
El meu pare era mestre pastisser i, a casa, cada diumenge teníem postres. Això, que hauria fet embogir moltes famílies, nosaltres no ho valoràvem prou. La meva mare i jo sempre li dèiem: “Que no sigui gaire dolç!”. En un moment en què la pastisseria portava molt més sucre que ara, la meva mare i jo vam ser precursores d’aquesta nova manera de fer pastissos menys carregada de sucre i molt menys embafosa.
Fa la impressió que et cuides...
Sí, i cada cop més…
Com és això?
A casa dels meus pares sempre s’ha menjat molt sa i m’he adonat que si em cuido és perquè ho he vist a casa. Recordo que només em deixaven menjar brioixeria industrial un cop molt de tant en tant. Tot i això, quan ets més jove tot se’t posa bé i no t’engreixes. Jo mai he tingut problemes de pes, ni d’intoleràncies, ni d’al·lèrgies… i també he fet excessos! El cos, però, canvia, i un dia t’adones que cal cuidar-lo. El fet de canviar alguns hàbits també ha estat després d’aprendre a escoltar el cos i de saber què li prova i què no… Amb la meva feina, he estat molt en contacte amb l’alimentació saludable, he llegit molt sobre el tema i potser per això ha estat més fàcil anar a parar fins aquí. Sóc de fer-me analítiques regularment i, per sort, de moment ho tinc tot bé.
Ens han fet creure que no cal entretenir-se a la cuina. Som la generació del fast food!
Està bé que hi hagi alguns productes així; no ho criminalitzo. Però no es poden convertir en la base de la nostra alimentació. Al costat de casa tinc el Mercat de Galvany i m’agrada molt comprar-ho tot allà: la fruita, la verdura, el peix, la carn… Sempre que puc procuro triar productes de bona qualitat o ecològics. Es pot mirar d’estalviar en moltes coses, però no en la qualitat del menjar. Comprar ecològic i de qualitat no hauria de ser més car i espero que algun dia els preus es puguin equiparar.
I la teva parella menja saludable?
Sí, i li agrada molt. És molt agraït. Troba boníssima fins i tot una aminada amb qualsevol cosa a la planxa! Val a dir que tinc molta imaginació; m’agrada jugar amb les herbes, barrejar fruita seca, vinagretes… Improviso amb el que tinc i poques vegades segueixo una recepta.
Com ho portes, això de fer el programa a l’hora de la sobretaula?
Porto molt malament això de dinar amb tan poc temps! Com que no tenim gaire estona, intento menjar només un plat, que sigui una mica consistent i que porti una mica de tot. Si et passes, com pots posar-te davant del micròfon a dos quarts de tres de la tarda? No estàs còmode!
I ara que compagines feina i estudis, com t’ho fas per estar enèrgica i a ple rendiment?
Tinc temps per a tot; ho faig tant de gust que no em costa gens. Estic fent un màster de creixement personal i lideratge. És un canvi de paradigma i t’ajuda a prendre’t la vida diferent. El primer que t’ensenyen és que si vols liderar un equip de persones has d’aprendre a liderar la teva pròpia vida, saber què vols fer i on vols anar. Són uns estudis molt holístics; tant, que fins i tot tenim un seminari sobre nutrició!
Sí? I què hi has après?
Els bons hàbits formen part del creixement personal i del viatge de la vida. Fa anys vaig començar a fer PNL i ho vaig deixar, i ara és com si tornés a recuperar una cosa que vaig deixar a mitges. Estem molt acostumats a tenir una vida molt racional. El cervell ho mana tot i hauríem de deixar fluir més les emocions i les intuïcions. Pel que fa a la nutrició, per exemple, hauríem de saber què ens demana el cos i què necessita.
Trobar el moment per parar
“A mi no m’agraden els esports competitius i no em proven. Fer Pilates, per exemple, em relaxa molt i em permet concentrar-me totalment en l’aquí i l’ara. No tinc el cap enlloc més i, per aconseguir-ho, la respiració és fonamental. La teoria la conec molt bé, però la pràctica és molt més difícil. És com la meditació: està molt bé practicar-la, però és molt més complicat del que sembla.”L’Elisenda reconeix que és totalment contrària a prendre tranquil·litzants, antidepressius, pastilles per dormir…Però molt, eh? Crec que hi ha altres eines. Es tracta de buscar alternatives. Prendre una infusió, fer esport, aprendre a relaxar-se, menjar bé…I, sobretot, saber parar una mica quan toca”.
