La salsa de soja, els edamames o el tofu provenen de soja que sovint és transgènica
Què són?
Els aliments modificats genèticament (AMG) són els que contenen o estan compostos per organismes modificats genèticament (OMG) o han estat produïts a partir d’aquests. El concepte legal d’AMG es defineix en l’article 2 del Reglament (CE) NÚM. 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell sobre aliments i pinsos modificats genèticament.
OMG és l’organisme, a excepció dels éssers humans, el material genètic del qual ha estat modificat d’una manera que no es produeix naturalment en l’aparellament ni en la recombinació natural. S’obté mitjançant tècniques que permeten introduir en un organisme material genètic procedent d’una espècie diferent, cosa que no passaria de manera natural (per exemple, un gen de bacteri en una planta). A més, les tècniques de modificació genètica permeten introduir una característica concreta de manera dirigida en una espècie determinada, a diferència de les tècniques de millora genètica clàssica, que es basen a generar una gran variabilitat genètica per, a continuació, seleccionar l’organisme que conté la característica desitjada, sovint amb altres característiques que no eren l’objecte de la millora.
Per a què?
El desenvolupament dels aliments transgènics ha tingut diversos objectius:
- Per aconseguir més resistència a condicions ambientals més agressives (glaçades, sequeres, tipus de sòls diferents).
- Per aconseguir més resistència a herbicides més forts i potenciar l’autodefensa contra plagues i insectes.
- Per aconseguir una composició nutricional determinada.
- Per allargar la vida comercial en els productes.
Tot i que en algun moment es van vendre els transgènics com la solució a la fam, queda molt clar que això no és així. Actualment es produeix prou per alimentar tota la població mundial. La fam al món és una qüestió política i econòmica, no de producció.
Legislació sobre l’etiquetatge
Des del dia 16 d’abril de 2004, segons el Reglament (CE) NÚM. 1830/2003 del Parlament Europeu i del Consell, els aliments que contenen o estan compostos d’OMG en més d’un 0,9% han de portar a l’etiqueta la indicació “Aquest producte conté organismes modificats genèticament” o “Aquest producte conté [nom del o dels organismes] modificat [s] genèticament”.
Tal com descriu el Reglament, queden exclosos d’aquesta obligació els aliments que s’han fabricat amb l’ajuda d’un auxiliar tecnològic modificat genèticament, com els productes obtinguts a partir d’animals alimentats amb pinsos modificats genèticament.
Aliments modificats genèticament permesos a la UE
Hi ha molts aliments modificats genèticament aprovats per comercialitzar a la Unió Europea: 29 tipus de blat de moro, 8 cotons, 7 soges, 3 colzes, 1 patata i 1 remolatxa sucrera.
En la major part, s’ha fet una modificació genètica per aconseguir l’expressió d’una proteïna resistent als lepidòpters i/o tolerància a un herbicida, principalment al Roundap (glifosat de la multinacional Monsanto).
De tots, a la Unió Europea (des de 1998) l’únic conreu permès és el blat de moro Bt de Monsanto (MON810); es tracta d’un blat de moro modificat perquè sigui resistent a les plagues dels lepidòpters (barrinador). A més, el conreu de la patata Amflora (de BASF) va estar permès des de 2010 fins que fa poc (13 de desembre de 2013) el Tribunal de Justícia el va retirar. Es tractava d’una patata modificada perquè tingués més midó ric en amilopectina.
Mentre que alguns països com França, Alemanya, Àustria, Hongria, Grècia, Luxemburg o Bulgària han prohibit aquests conreus, Espanya conrea el 90% del blat de moro Bt produït a Europa.
Valoració de la seguretat dels OMG
El mètode d’avaluació principal de la innocuïtat dels OMG s’ha basat en el concepte d’“equivalència substancial”. Es tracta que si un nou aliment (modificat genèticament) és substancialment equivalent quant a composició i característiques nutricionals a un aliment ja existent, es pot considerar tan segur com l’aliment convencional. No es tracta d’establir un nivell d’innocuïtat absolut, però l’aliment hauria de ser tan innocu com el seu homòleg convencional en el sentit que hi hagi una seguretat raonable que l’ús a què està destinat no ocasionarà cap perjudici en les condicions d’elaboració i consum previstes.
A la Unió Europea, el 2003 es va adoptar el Reglament (CE) 1829/2003 sobre aliments i pinsos modificats genèticament, que deixa en evidència que el procediment d’“equivalència substancial” no constitueix en si mateixa una avaluació de seguretat. Es proposa que l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les sigles en anglès) avaluï cada OMG, cas per cas.
En els últims anys s’han publicat una sèrie d’estudis sobre la seguretat dels transgènics en la salut, i han conclòs que no hi ha prou estudis que valorin la seguretat a llarg termini dels aliments modificats genèticament[1-6]. A més, encara que s’exigeix a les empreses una sèrie d’estudis sobre la toxicitat d’aquests aliments, no passa el mateix amb l’exposició pública, per la qual cosa no es pot fer una valoració científica.
Possibles efectes tòxics dels OMG en la salut
Els riscos en la salut més importants pel consum d’aliments modificats genèticament que s’han descrit són els comentats a continuació:
- Efecte tòxic o al·lèrgic de les noves proteïnes generades.
- Resistència a antibiòtics (es fan servir gens resistents a antibiòtics com a marcadors en conreus transgènics).
- Altres efectes inesperats.
Per avaluar els efectes tòxics dels OMG cal considerar l’efecte tòxic dels herbicides o insecticides que es fan sevir per conrear-los. Gran part de les plantes modificades genèticament que es conreen avui són resistents a herbicides (glifosat), que pot ser una de les causes de l’augment la utilització d’aquests productes (als EUA els conreus d’OMG van contribuir a fer pujar l’ús d’herbicides de 239 milions de quilos entre 1996 i 2011). En canvi, per conrear plantes transgèniques Bt (per exemple, el blat de moro conreat a Espanya), se’n fan servir menys, d’insecticides; no obstant això, alguns opinen que la proteïna “cry” generada per aquestes plantes hauria de comptabilitzar-se com a insecticida. A més, l’ús generalitzat dels conreus transgènics ha creat resistències tant a l’efecte dels herbicides com de plagues.
Tal com s’ha comentat, a Europa la major part d’OMG permesos són varietats de blat de moro. A més, l’únic OMG permès per conrear és el blat de moro. Per aquest motiu, a continuació es descriuen els estudis toxicològics in vivo més rellevants duts a terme amb alguns dels blats de moro modificats genèticament:
Blat de moro NK603, tolerant a l’herbicida glifosat
- Estudi en rates durant 13 setmanes (11% i 33% de blat de moro de la dieta) [7]. Estudi elaborat per la companyia Monsanto. No s’observen diferències significatives amb el grup control en els paràmetres observats: anàlisis sanguínies, anàlisi d’orina, anàlisis histològiques d’òrgans i pes d’òrgans. Es van utilitzar 20 rates/sexe/grup, encara que en molts casos només es donen resultats de 10 rates/sexe/grup.
- Estudi en rates durant 14 setmanes (11% i 33% de blat de moro de la dieta) [8]. S’observen efectes tòxics dosidependents i que varien segons el sexe després del consum de les tres varietats de blat de moro, sobretot associats a toxicitat hepatorenal. També es van detectar efectes al cor, melsa, glàndules adrenals i sistema hematopoètic. Els investigadors conclouen que els efectes tòxics poden ser deguts als plaguicides, encara que no s’han de descartar conseqüències metabòliques imprevistes, directes o indirectes, de la modificació genètica. Es van utilitzar 20 rates/sexe/grup, encara que en molts casos només es donen resultats de 10 rates/sexe/grup.
- Estudi en rates durant 2 anys (11% i 33% de blat de moro de la dieta) [9]. Es va observar la toxicitat del blat de moro, però també comparat amb el glifosat per separat. Tant el blat de moro transgènic com el glifosat van causar danys greus hepàtics i renals, així com un desenvolupament de tumors més freqüent i primerenc, que va comportar un augment de la mortalitat. Segons aquest estudi, cal sotmetre tots els OMG a estudis a llarg termini de toxicitat crònica i carcinogenicitat abans de permetre que es comercialitzin.
Es van utilitzar 10 rates/sexe/grup i es van donar resultats de totes.
Aquesta publicació va ser retirada a final de 2013 de la revista Food and Chemical Toxicology perquè, encara que els resultats no es consideren incorrectes, tampoc concloents. Dada curiosa: al principi del 2013 s’introdueix Michael Goodman com a editor associat de la mateixa revista. Va treballar per a Monsanto de 1997 a 2004. Casualitat? Sembla evident que Monsanto “mou fitxes” per aconseguir calmar l’alarma dels aliments transgènics.
Blat de moro MON810, resistent a la plaga del barrinador (és el blat de moro que es permet conrear a la UE).
Estudi en rates durant 90 dies (11% i 33% de blat de moro de la dieta) [10].
- Estudi elaborat per la companyia Monsanto. No s’observen diferències significatives amb el grup control en els paràmetres observats: anàlisis sanguínies, anàlisi d’orina, anàlisis histològiques d’òrgans i pes d’òrgans. Es van utilitzar 20 rates/sexe/grup, encara que en molts casos només es donen resultats de 10 rates/sexe/grup.
- Estudi en rates durant 98 dies (11% i 33% de blat de moro de la dieta) [11]. S’observen efectes tòxics dosidependents i que varien segons el sexe després del consum de les tres varietats de blat de moro, sobretot associats a toxicitat hepatorenal. També es van detectar efectes al cor, melsa, glàndules adrenals i sistema hematopoètic. Els investigadors conclouen que els efectes tòxics poden ser deguts als plaguicides, encara que no s’han de descartar conseqüències metabòliques imprevistes, directes o indirectes, de la modificació genètica.
Es van utilitzar 20 rates/sexe/grup, encara que en molts casos només es donen resultats de 10 rates/sexe/grup.
Barreja de blat de moro NK603, MON863, MON810 i soja resistent al Roundup (herbicida glifosat).
- Estudi en porcs durant 22,7 setmanes (vida mitjana dels porcs comercials) [12].
No es van observar diferències en la ingesta d’aliments, el pes, la mortalitat ni en les anàlisis sanguínies, però els porcs alimentats amb OMG van tenir un úter més pesat i més inflamació de l’estómac.
A més dels efectes esmentats en la salut, els transgènics tenen efectes en el medi ambient, en l’agricultura i, fins i tot, en l’economia. Suposen un risc greu per a la biodiversitat i tenen efectes irreversibles i imprevisibles sobre els ecosistemes. Alguns dels perills d’aquests conreus per al medi ambient i l’agricultura són l’increment de l’ús de tòxics en l’agricultura, la contaminació genètica, la contaminació del sòl, la pèrdua de biodiversitat, el desenvolupament de resistències en insectes i “males herbes” i els efectes no desitjats en altres organismes.
Conclusió
El desenvolupament i la comercialització dels aliments transgènics és a les mans d’unes quantes multinacionals com Monsanto o Syngenta, que s’estan quedant amb el control de la nostra alimentació. Els aliments transgènics no són segurs. Els estudis independents mostren com el consum d’aquests aliments a la llarga poden produir efectes molt negatius en la salut.
Per evitar consumir aquests aliments directament o indirectament, cal evitar els aliments que indiquin a l’etiqueta que han estat modificats genèticament, però sobretot, cal evitar els aliments d’origen animal convencionals, ja que el més habitual és que hagin estat alimentats amb pinsos elaborats a partir de blat de moro i/o soja transgènics. Cerqueu aliments de proximitat, de petits ramaders o agricultors que siguin ecològics o, almenys, amb una producció que no depengui de les grans multinacionals.
Actualizació juliol 2014:
La revista Environmental Sciences Europe ha republicat el controvertit estudi del dr.Seralini que demostrava l’alta toxicitat del blat de moro transgènic NK603.
BIBLIOGRAFIA
- Domingo JL. Toxicity studies of genetically modified plants: a review of the published literature. Crit Rev Food SciNutr. 2007;47(8):721-33.
- Dona A, Arvanitoyannis IS. Health risks of genetically modified foods. Crit Rev Food SciNutr. 2009;49(2):164-75.
- Magaña-Gómez JA, de la Barca AM. Risk assessment of genetically modified crops for nutrition and health. Nutr Rev. 2009;67(1):1-16.
- Domingo JL, GinéBordonaba J. A literature review on the safety assessment of genetically modified plants. Environ Int. 2011;37(4):734-42.
- Snell C, Bernheim A, Bergé JB et al. Assessment of the health impact of GM plant diets in long-term and multigenerational animal feeding trials: a literature review. Food ChemToxicol. 2012;50(3-4):1134-48.
- Nicolia A, Manzo A, Veronesi F, Rosellini D. An overview of the last 10 years of genetically engineered crop safety research. Crit Rev Biotechnol. 2013.
- Hammond B, Dudek R, Lemen J, Nemeth M. Results of a 13 week safety assurance study with rats fed grain from glyphosate tolerant corn. Food ChemToxicol. 2004;42:1003-14.
- De Vendômois JS, Roullier F, Cellier D, Séralini GE. A comparison of the effects of three GM corn varieties on mammalian health. Int J Biol Sci. 2009;5(7):706-26.
- Séralini GE, Clair E, Mesnage R et al. Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup-tolerant genetically modified maize. Food ChemToxicol. 2012;50(11):4221-31. RETRACTED.
- Hammond BG, Dudek R, Lemen JK, Nemeth MA. Results of a 90-day safety assurance study with rats fed grain from corn borer-protected corn. FoodChenToxicol. 2006;44(7):1092-9
- De Vendômois JS, Roullier F, Cellier D, Séralini GE. A comparison of the effects of three GM corn varieties on mammalian health. Int J BiolSci. 2009;5(7):706-26.
- Carman JA, Vlieger HR, Ver Steeg LJ et al. A long-term toxicology study on pigs fed a combined genetically modified (GM) soy and GM maize diet. J OrganicSyst. 2013;8(1):38-54.
