La rebuda a casa d’en Bruno Oro és excepcional. Assaja, i des del replà se sent com toca el piano. Se’m posa la pell de gallina. És molt més conegut per la seva carrera d’actor però des de ben petit que està vinculat a la música i ara ha après a tocar el saxo. Disciplinat i constant, en Bruno és un personatge polièdric dins i fora de l’escenari i, en el seu dia a dia, toca moltes tecles: teatre, cinema, televisió i, com a músic i compositor, ja ha tret el seu tercer disc. Amb un somriure permanent m’explica com s’ho fa per sentir-se vital; una de les claus és ser exigent amb l’alimentació. Considera que menjar no és un tràmit sinó un plaer i, sobretot, un aliat. “Quan comences a veure que segons què no se’t posa bé, has de canviar i comprar aliments nous; les digestions pesades et treuen molta energia”.
Quan vas començar a cuidar-te?
A mi sempre m’ha agradat menjar de tot, però amb l’edat comences a adonar-te que hi ha certs aliments que no se’t posen tan bé com abans: la carn, els lactis, els dolços… coses que a mi m’agraden molt, però de les quals no puc abusar com abans perquè el metabolisme va canviant. La pasta, depèn de la salsa que l’acompanyi, tampoc se’m posa bé. Si hi poso tomàquet, que segons la medicina xinesa és un element fred, de vegades em fa mal.
Com has anat a parar a la medicina tradicional xinesa?
Em tracto amb homeopatia i acupuntura i procuro fer cas dels consells de la meva metgessa.
Tornem a l’inici, hi va haver cap detonant important perquè tinguessis més en compte què menjaves, oi?
Fa un parell d’anys vaig tenir l’Anisakis i des de llavors em cuido molt més. Crec que el vaig agafar a Madagascar, perquè hi vaig menjar peix cru. Després de mesos de moltes molèsties abdominals i sensació de nàusees, un metge em va recomanar que em fes l’anàlisi i va donar positiu. Ho vaig passar molt malament i va suposar un abans i un després en la manera d’alimentar-me.
Explica’m què menges per esmorzar.
Prenc sucs naturals de taronja i llimona o de pastanaga i poma. Tinc una liquadora i, encara que de vegades se’m faci pesat, sempre me’n preparo. Després menjo una torrada de pa d’espelta i kamut amb pernil i de vegades menjo galetes i magdalenes d’espelta per variar una mica. Fa un temps que procuro comprar-ho tot d’aquesta farina perquè se’m posa millor. De fet, substituir la farina de blat per la d’espelta és un dels canvis que he fet que més bé m’han anat.
Cafè o te?
Te; de cafè no en prenc.
Com compagines la resta d’àpats amb la feina?
Els horaris són l’entrebanc principal perquè no sempre puc dinar a les dues i sopar a les nou. Quan surto del teatre tard, tinc gana perquè abans no sopo. Menjo quan acabo, però si vaig a dormir d’hora no puc fer bé la digestió. Aquests horaris fan que cada dia tingui una alimentació diferent i que el cos no s’hi acostumi.
Has eliminat res de la dieta?
Sempre he menjat molt peix, pasta, verdura i arròs. D’un temps ençà he deixat de menjar algunes coses com el formatge, que en menjava molt i no sempre se’m posava bé. Ara procuro menjar-ne menys i també menjar menys pasta.
Has tastat la pasta d’espelta?
Encara no. Ho vull fer, però com que tinc família italiana és una cosa que em fereix l’orgull! [Riu.]
“Substituir la farina de blat per la d’espelta és un dels canvis que he fet que més bé m’han anat”
I de productes ecològics, en compres?
Sí, tot ho compro ecològic: la carn, la verdura, els ous, les galetes… Tot! El barri de Gràcia és perfecte per trobar tot el que necessites. Als mercats hi ha moltes parades ecològiques i el barri és ple de botigues de dietètica i de productes naturals. Algunes són una mica cares, però considero que val la pena. Amb l’alimentació no escatimo diners. Com a consumidor em sento bé comprant aquest tipus de productes, però també considero que són massa cars i que alguns responen a una moda.
A part de l’alimentació tens més hàbits saludables?
Faig esport i meditació. Cada dia vaig al gimnàs a nedar o a córrer. Això sí, hi vaig a l’hora que puc. Si gravem al matí, hi vaig quan acabo, i si no a la tarda. I intento meditar cada dia un quart d’hora: tanco els ulls i respiro. És el mínim que puc fer per no perdre els nervis tenint en compte la professió que tinc i el meu ritme de vida.
La feina a la tele i al teatre està renyida amb un estil de vida saludable?
Sí, i tant. Els horaris varien molt i són inestables. No sempre pots descansar bé i és una feina molt estressant. També compagines feines diferents alhora i sovint vas a dormir tard perquè tens funció, però t’has de llevar d’hora per anar a gravar a la tele.
Tens temps de cuinar?
Sí, i m’encanta! M’agrada preparar plats senzills. Amb la pasta sí que faig salses més elaborades, amb ceps, per exemple, però, en general, no m’agrada preparar coses gaire elaborades. Tinc un amic que és un gran cuiner i sempre em demana que la pasta la faci jo. La pasta és una cosa que es mama de casa! Cuinar em relaxa molt i em dóna bon rollo. Em poso música…
I un gotet de vi!
Ha! Ha! Ha! Sí! El vi és un altre món per descobrir i ara pots trobar moltíssima varietat de vins ecològics i, fins i tot, biodinàmics. No en sóc cap expert però hi ha certes denominacions que m’agraden molt, com la de l’Empordà. Crec que la cultura vinícola viu un molt bon moment.
Quin plat saludable t’agrada preparar?
Espaguetis amb tomàquet xerri fresc, all, alfàbrega i parmesà.
Veig que les arrels italianes són fortes!
Moltíssim! La pasta m’encanta! També m’agrada molt el peix blau. El verat és un peix molt bo i a més és molt econòmic; és molt saludable perquè té molt omega-3 i no té tants metalls pesants com altres peixos, perquè no és gaire gros. La tonyina o el salmó estan molt de moda però en tenen molts. Menjar sempre aquest tipus de peix no és bo i s’ha de procurar menjar variat: lluç, rap, sardina…
T’agrada anar a la peixateria?
Hi vaig sovint perquè el peix m’agrada molt. El preparo al forn o a la planxa amb un raig d’oli d’oliva i allet, i ja està. Si t’agrada el bon peix al carrer Consell de Cent amb Comte d’Urgell hi ha una peixateria que es diu La Maroteca. Hi pots comprar peix, però a més hi ha cinc taules per dinar o sopar. El propietari té una petita barqueta i pesca ell mateix el que després ven. Quan te’l menges, gairebé és viu!
Caram, hi haurem d’anar! Ets exigent quan surts a dinar o sopar fora?
Sí, molt. Procuro evitar que sigui un lloc de fregits i prefereixo pagar més i estar segur que el que menjo és de qualitat: que el peix és fresc i salvatge, que el pollastre és ecològic, que no fan servir productes transgènics… Busco el bon mercat i la bona collita.
T’ho han inculcat a casa, això de tenir una bona alimentació?
Sí, a casa meva es cuina molt i tothom en sap. Quan fem un dinar hi ha molts plats a taula; com a mínim cinc! Un plat de carn, dues o tres amanides, arròs… Cadascú s’encarrega de preparar-ne un. Des de petit m’han acostumat a menjar bé i llavors sóc més exigent.
