En qualsevol dieta saludable, el consum de greixos “dolents” ha d’estar sota control. La carn vermella, els embotits, els lactis, els olis refinats, les mantegues i margarines, les salses de pot, les galetes, les barretes energètiques, la brioixeria o els productes industrials en general tenen alts percentatges de greixos saturats. És possible que ens costi més o menys reduir o eliminar aquests productes de la nostra dieta però què passa amb la xocolata i el cacau? Per a molts, és un plaer irrenunciable, una font d’energia valuosa i un atenuador de l’ansietat. Com hem de renunciar-hi?
Malgrat el seu innegable bon gust, la xocolata també té un costat fosc: l’acostumem a consumir com a producte industrial ple de sucres, llet i sal (per això té un contingut tan alt en greixos saturats) i conté substàncies addictives i estimulants que ens provoquen una sensació d’energia falsa.
A més, el cacau es conrea en els tròpics humits d’Amèrica, el nord-oest d’Amèrica del Sud i la zona amazònica, pel que resulta molt difícil consumir-lo de proximitat o de km 0.
Garrofa, l’alternativa saludable a la xocolata
Sembla xocolata però no ho és! El seu nom és garrofa i és un fruit de l’arbre Ceratonia siliqua ja utilitzat en l’època de l’antic Egipte com a dulcificant. Té una textura, color i sabor molt semblant al cacau però amb propietats clarament diferents:
- La garrofa és sis vegades més baixa en contingut gras que el cacau (en forma de xocolata la diferència és més gran: 3 % de contingut gras enfront del 40 % de la xocolata amb cacau convencional).
- No requereix altres additius ni sal (el cacau conté 700 mg de sodi per 100 g, la garrofa només 100 mg).
- És rica en fibra: té un 13 % de fibra soluble amb efecte prebiòtic.
- No conté substàncies estimulants: a diferència del cacau, la garrofa està lliure de teobromina, una substància similar a la cafeïna que ens provoca una sensació d’energia falsa.
- És molt rica en triptòfan, un aminoàcid essencial precursor de la serotonina, una substància que ens proporciona sensació de relax i de tranquil·litat.
- No conté gluten, és apta per a celíacs.
- També conté petites quantitats de pectina i lignina, que afavoreixen la digestió, a més de nombroses vitamines i minerals.
Com s’obté?
Les beines de garrofa són allargades (arriben a fer 20 centímetres de llarg) i adquireixen un color marró quan estan madures. Per obtenir la “nova xocolata”, aquestes beines es dessequen, es torren i es polvoritzen per donar lloc a la farina de garrofa, adequada per elaborar pastissos, gelats, púdings, galetes, etc.
A diferència del cacau, l’arbre creix en tota la Mediterrània i, especialment, a les costes espanyoles, marroquines i italianes, cosa que permet incentivar la producció local i consumir productes de proximitat. El seu cultiu a l’Estat espanyol té un significat molt especial, ja que ha estat i segueix sent un bon aliment per al bestiar, així com una font adequada de nutrients en èpoques de carestia.
Cremes de garrofa per untar
Com ja hem apuntat, els productes a còpia de llet, cacau, avellanes i sucre no són els més saludables ni per a nens ni per a adults. Si el que volem és substituir aquestes cremes per untar per una versió molt més sana i sostenible però igualment agradable al paladar, podem optar per cremes ecològiques de garrofa sense sucres ni llet.
Molenaartje, per exemple, marca bio especialitzada en cremes de garrofa líder a l’Estat espanyol, les comercialitza amb diversos sabors: natural, avellanes o duo. Sense llet, amb menys greixos, calories i substàncies estimulants, aquestes cremes estan endolcides amb xarop de blat de moro i la garrofa que s’utilitza per a la seva producció prové de l’Estat espanyol.
Estan distribuïdes a l’Estat espanyol i Portugal per Qbio i es poden trobar en botigues especialitzades i herbolaris.
