Aquesta setmana Barcelona s’omplirà d’executius d’arreu del món que volen assistir a la trobada tecnològica més important del món: el Mobile World Congress, que arrenca avui. Vindran carregats de telèfons intel·ligents, tauletes, portàtils i tota mena de ginys amb Wi-Fi i connexions ultraràpides que ens permeten fer coses meravelloses. Però enmig d’aquesta apologia de les noves tecnologies, ningú ens explicarà que a l’hora de fer servir aquests aparells cal prendre precaucions perquè no ens afectin la salut. Bé, algú sí que ens ho explicarà: el geobiòleg Pere León, un arquitecte especialista en radiacions que ens dóna consells sobre la manera saludable de fer servir les noves tecnologies.
Segons León, cada vegada apareixen més malalties relacionades amb l’exposició als camps electromagnètics, com la hipersensibilitat elèctrica; són malalties tan noves que els metges encara n’estan estudiant les causes. Tot i que encara no hi ha consens a la comunitat científica internacional sobre l’impacte real de les radiofreqüències dels telèfons mòbils en la salut, cada vegada més metges asseguren que les radiacions de baixa freqüència provoquen canvis elèctrics a la membrana de les cèl·lules del cos, i alteren els fluxos d’alguns ions, i que això pot tenir conseqüències greus.
Seguint uns consells bàsics molt simples es pot minimitzar –i molt– l’efecte d’aquestes freqüències. Pere León en comparteix uns quants:
Cinc maneres de protegir-nos a l’hora de parlar pel telèfon mòbil
Per minimitzar les radiacions quan fem servir el telèfon mòbil només cal seguir unes precaucions bàsiques.
1. No dormiu amb el telèfon a la tauleta de nit. La radiació que fa l’aparell quan busca senyal mentre dormim afecta la glàndula pineal, que durant la nit s’encarrega de segregar la melatonina; això ens pot alterar el son i, a la llarga, provocar malalties. Si el feu servir de despertador, poseu-lo en mode avió o, encara millor, compreu-vos-en un de piles.
2. No porteu el mòbil a la butxaca. Quan no feu servir el mòbil, porteu-lo allunyat del cos perquè segueix emetent senyal. Eviteu portar-lo prop dels genitals, ronyons, cor i, evidentment, cervell. La telefonia passiva és una altra forma constant d’irradiació.
3. No intenteu trucar quan hi ha poca cobertura. Quan hi ha poca cobertura, el telèfon ha d’emetre més potència de radiació per buscar senyal, i és més nociu. Eviteu trucar en aquestes condicions.
4. No tingueu el telèfon a l’orella mentre espereu que responguin. Quan el telèfon està trucant és quan emet un senyal més potent; allunyeu-lo del cap. Un cop establerta la comunicació, la radiació és menor.
5. No parleu pel mòbil dins del cotxe. Encara que tingueu mans lliures, no hauríeu de telefonar conduint si no és imprescindible. Si heu de trucar, intenteu mantenir només converses curtes i abaixeu les finestres del cotxe perquè la radiació no es quedi acumulada, ja que
l’espai metàl·lic tancat multiplica la radiació.
Pere León recomana, sempre que sigui possible, trucar a través del telèfon fix o, si no és imprescindible parlar, comunicar-se amb missatges de text. Si no hi ha més remei que recórrer al mòbil, sempre es poden fer servir auriculars de cable o l’altaveu del telèfon. I, a casa, el telèfon ha de ser amb cable i no sense fil.
En aquest vídeo podeu veure com es mesuren les radiacions en una llar.
Com es mesura la radiació dels telèfons mòbils?
A tot el món, s’estableixen valors màxims de SAR per aprovar la venda d’un telèfon intel·ligent. El SAR és la potència màxima que absorbeix un teixit viu a partir de l’emissió de radiofreqüència de qualsevol dispositiu electrònic, mesurada en watts per quilogram (W/kg). Per determinar aquest valor, es tenen en compte tres aspectes: la potència de la freqüència emesa per l’aparell, la posició de l’aparell en relació amb el cos humà durant l’ús, i la zona del cos afectada directament. En el cas d’un telèfon intel·ligent, l’estudi es fa amb l’aparell repenjat al cap (mentre es parla), tot i que també es comença a pensar en zones com l’entrecuix (ja que habitualment el telèfon es porta a la butxaca).
Als Estats Units, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) estableix com a límit un valor de 1,6
W/kg d’impacte sobre 1 gram de teixit. A Europa, la UE estableix aquest mateix límit en un valor de 2 W/kg, basant-se en un impacte de 10 grams de teixit.
Més informació:
