El 8 de març es van presentar al 15è Sopar Anual de Beneficis del Organic Center, a la fira comercial National Products Expo West d’Anaheim (Califòrnia), les conclusions d’un estudi fruit de la investigació desenvolupada per la Universitat de Virgínia en col·laboració amb The Organic Center sobre agricultura orgànica i impacte ambiental del nitrogen que utilitza. Aquest estudi mostra que l’agricultura ecològica pot ajudar a reduir la contaminació per nitrogen a escala global. Aquest estudi en complementa un d’anterior del Organic Center sobre com els terrenys orgànics ajuden a disminuir el canvi climàtic.

L’estudi afirma que “l’agricultura convencional emet entre el 60-70% de l’òxid nitrós a tot el món” durant el procés de producció d’aliments. Fa servir molt de nitrogen reactiu per sembrar i una gran quantitat es perd en el medi ambient i, a mesura que va circulant, va creant danys ambientals.

En aquest estudi s’ha pogut comprovar que, en una dieta convencional, la totalitat del nitrogen usat per produir aquests productes era reactiu nou, i, en una dieta basada en productes orgànics, només el 33% ho era. La resta de nitrogen usat per fer créixer les plantes en aquest tipus de cultiu ja existia i era reciclat, concretament entre el 80 i el 95%. A més, allibera un 64% menys de nitrogen reactiu nou al medi ambient que l’agricultura convencional.

Quin és el repte que se’ns planteja?

Aprofitar al màxim els beneficis del nitrogen reactiu mentre se’n minimitzen els efectes negatius en el medi ambient i en la salut humana.

Però, per entendre millor tot aquest fenomen, comencem pel principi.

El nitrogen, descobert el 1772, constitueix el 78% de l’aire atmosfèric on es troba en la seva forma molecular (N2). A l’escorça terrestre es troba en forma de nitrat sòdic o potàssic i es comporta com un gas poc reactiu, sense color, olor ni sabor, gairebé inert. És un mineral essencial per a les espècies vegetals i animals i, juntament amb el potassi i el fòsfor, constitueix un dels tres macronutrients importants en la nutrició vegetal. Gràcies al nitrogen, les plantes poden fer la síntesi de proteïnes, enzims i vitamines, i crear els seus teixits. No obstant això, en la seva forma original no poden assimilar-lo, ja que necessiten que es produeixi una reacció química duta a terme per microorganismes que viuen al sòl o a l’interior de plantes com les lleguminoses que el fixi de l’aire al sòl i el transformi en amoníac i nitrat, que sí que poden ser assimilats. Gràcies a aquest format nou, vital per a la fotosíntesi, les plantes poden fabricar el seu propi aliment. És el que es coneix com a nitrogen reactiu i, malgrat que és el responsable del creixement de les espècies vegetals i animals, també ho és d’un conjunt de reaccions que afecten el medi ambient i la salut de les persones, ja que es converteix en nitrats i nitrits. Es tracta del cicle del nitrogen, que culmina amb la seva transformació per acció d’altres bacteris en gas que és alliberat a l’atmosfera. En l’actualitat s’emeten cada any 15 milions de tones de nitrogen per diferents fonts: el 20% pels oceans, el 40% per sòls naturals, el 9% per fonts industrials, el 3% per la combustió de la biomassa, el 14% pels residus del bestiar i el 14% per terrenys agrícoles.

Sabent això, ja no ens sembla estrany que el nitrogen sigui, en bona part, responsable de fenòmens tan perjudicials per al medi ambient com el canvi climàtic, la pluja àcida, la destrucció de la capa d’ozó i la creació de zones mortes, ja que augmenta la proliferació d’unes algues tòxiques que consumeixen l’oxigen de l’aigua i impossibiliten tota forma de vida animal i vegetal.

I això què té a veure amb l’agricultura?

Agricultura convencional versus agricultura orgànica

La quantitat òptima de nitrogen que cal aportar a un cultiu depèn del tipus de cultiu, de la quantitat que tingui el sòl d’aquest cultiu en el moment d’aplicar-lo i de l’objectiu que es vulgui aconseguir. Així, se n’hi aplica més quantitat o menys juntament amb altres productes químics. L’ús de fertilitzants químics no és innocu i, usats en excés, generen més inconvenients que beneficis, com pèrdues econòmiques, problemes de la salut en el consumidor que ingereixi aquesta espècie, efectes fisiològics en l’espècie mateix, proliferació de paràsits i creació de zones mortes si aquest excedent és arrossegat per l’aigua i arriba a la capa freàtica i a corrents fluvials.

A això s’hi sumen altres efectes negatius que comporta l’agricultura convencional per al medi ambient, com l’erosió del sòl, que provoca grans quantitats de pols que contaminen l’aire; salinització quan s’evaporen les sals minerals de l’aigua estancada, que altera la productivitat del terreny; esgotament dels aqüífers; pèrdua de diversitat genètica, ja que es tendeix a apostar per la varietat que comporta més benefici econòmic; consum de combustibles fòssils i alliberament de gasos hivernacle, ja que l’energia que gasta en produir aliments consumeix molt petroli i altres combustibles que alliberen CO2, a més de la crema de boscos i pastures.

L’agricultura orgànica, que podria definir-se com “una manera d’obtenir recursos del sòl en la quantitat i qualitat necessàries sense hipotecar-ne la continuïtat productiva ni erosionar el patrimoni mediambiental” empra, en canvi, processos biològics beneficiosos i productes no nocius perquè s’eliminen ràpidament i no deixen residus tòxics. Tècniques com el control integrat de plagues, l’ús de microorganismes del sòl per fixar el nitrogen atmosfèric i produir adob natural (humus), la rotació de cultius i fer plantacions d’espècies variades genèticament preparades per resistir malalties ajuden a mantenir la qualitat del sòl i a lluitar contra algunes plagues i l’erosió del terreny, ja que no calen pesticides ni antibiòtics. Així, el nitrogen que es fa servir és el reciclat que s’obté del compost i del nou que fabriquen els bacteris fixadors, amb la qual cosa es crea un sòl ric capaç de retenir el nitrogen en lloc de deixar-lo escapar a l’atmosfera.

Fonts relacionades: