Quedo amb l’Agnès Busquets, l’actriu que imita la princesa Letícia, la Marina Geli, la Mònica Terribas, l’Imma Mayol i la Carme Ruscalleda al Polònia. De pell fina i llisa, es nota que es cuida, tot i que des de fa 22 mesos té menys temps. En Pep, el seu fill, és ara qui menja els seus preparats saludables, en detriment d’ella i d’en Roger, la seva parella.
M’ho explica tot dinant al costat de Catalunya Ràdio, on cada setmana parla de la seva experiència de ser mare a la secció “Mare meva” del programa La Tribu, de la Tatiana Sisquella. Menja amb sentit comú, sense engolir i a cullerades i mossegades menudes. És un nervi però també sap parar, respirar i relativitzar.
Com vas començar a cuidar-te?
Em penso que va ser durant la carrera a l’Institut del Teatre, on hi havia gent que seguia unes pautes una mica diferents; i tinc una amiga, l’Amanda, que me n’ha ensenyat molt també. Bé, de fet, a casa sempre s’ha menjat bé. Els dies de cada dia, verdureta i, com a molt, els dissabtes la meva mare feia llenties, pollastre rostit, més xup-xup. A veure… de Nocilla n’hi havia, i patates fregides de la marca Dolca… però no hem sigut massa d’aquestes coses. Sí que recordo el Bollycao sortint del col·le, però també anar al forn i comprar una palmera. I l’època de les marranades es concentra sobretot durant l’adolescència. Ah! I quan estava embarassada un dia vaig tenir desig de menjar una Pantera Rosa; un dia només i mai més. La brioixeria industrial em fa cosa. I el meu fill, la marranada més gran que s’ha menjat és un Lacasito. A casa, el “pitjor” que hi ha és xocolata 70%, i si el nen vol dolç vaig al forn i li compro magdalenes integrals. Les compro en un forn de Travessera cantonada Bailén boníssim! També li compro uns tubets amb fruita ecològica confitada. Ho vaig descobrir a Londres i després vaig veure que aquí també en venen.
Li fas farinetes?
Sí!
El nen us ha canviat els hàbits?
Totalment. Ara, o fas el menjar del nen en més quantitat, o en Roger i jo mengem qualsevol cosa. Ara que és petit no menja com nosaltres, i el problema és que he passat de cuidar-me a mi a cuidar-lo a ell, i jo m’he deixat anar una mica per falta de temps. I a ell, tot! L’hi dono tot. Li compro salsitxes de tofu, que li agraden molt, perquè les de porc, ecs… em fan mania!
T'agrada cuinar?
Mira… ara mateix estic al·lucinada, perquè m’he comprat la Thermomix, i faig moltes cremes de verdures; fa un salmorejo increïble, i per cuina ràpida del dia a dia és collonuda! Vull comprar farina d’espelta i de kamut i fer-me el pa! El pa, per cert, sempre el compro al Forn Fortino. I l’entrepà de pernil del Turris és… uf! I al costat del Turris, a més, hi ha un lloc on fan sucs d’api, de pastanaga, deliciosos. Des de fa un temps, a les dotze, faig una mena de davallada i necessito menjar, i a vegades necessito proteïna, com avui, que demano una hamburguesa. Com que no en menjo gairebé mai, noto molt bé quan el cos me’n demana. Fa poc, m’he fet analítiques i estic bé de tot menys del fetge, que està al límit. El metge m’ha dit que mengi més carn vermella –carn de poltre en concret, perquè té més proteïna– i més llegums, esclar. Però la carn de poltre encara no l’he tastat. Em fa tanta peneta!
Agnès, fa un any et vas aprimar molt. Vas fer un tractament en un centre d’estètica, oi?
Sí, al centre Oxigen. Em va anar molt bé, però no va ser el tractament només: ha estat el postembaràs. Tenir un fill aprima una barbaritat, i pensa que dormo malament.
La neteja del fetge i de l’estómac
L’Agnès ha fet algunes lavatives aquest any per netejar el fetge i l’estómac. “Agafa un preparat de farigola i camamilla, fes-ne una infusió, espera’t que es refredi i posa-ho en una lavativa de viatge de les que es compren a la farmàcia. Ara bé, costa d’aguantar-ho més d’un minut! M’he fet aquestes lavatives perquè vaig tenir un pinçament molt fort al coll, i per poder anar a treballar em vaig haver de prendre molts antiinflamatoris, que em van afectar els òrgans.”
Però dormir poc i malament engreixa. No regeneres.
Doncs deu ser el tute del nen. Pensa que tinc un nen que és molt nerviós i vaig amunt i avall.
Estàs estupenda, Agnès!
La veritat és que sopo poc. Abans estava més grassoneta i tenia una dieta impecable! Però és que, des que sóc mare, de veritat, menjo el que em dóna la gana i no m’engreixo. També faig abdominals hipopressives –al centre Fisiogym, on vaig fer també el prepart–, i em sembla que això també ha ajudat molt a recuperar-me.
Compres fruita i verdura ecològica?
Un amic un dia em va explicar que té pagesos davant de casa que no cultiven ecològic, i diu que el del costat, que sí que ho fa, no sap que ensulfaten el seu i el del veí perquè no se’ls faci malbé la collita. Això em fa molta ràbia sentir-ho, i llavors em rebel·lo. Hi ha temporades que no ho faig, i n’hi ha que m’agafa fort i que sí que en compro. Depèn… vaig oscil·lant i em faig moltes preguntes. És evident que el planeta no està igual; som més vulnerables… però take it easy! Ara fa temps que no faig el sistema de cistella ecològica, i tinc ganes de tornar-hi. M’agrada molt comprar a la botiga de Sorribas-Biogrà del carrer Astúries, i el Woki em va molt bé els diumenges si em quedo sense llet d’arròs o alguna cosa… Tenen un estofat de seitan preparat boníssim! I també m’agrada descobrir restaurants saludables, com l’Aguaribay al Poblenou. Amb l’equip del Polònia hi anem sovint. És tan bo… i menges molt! Només et dic que en Toni Albà va quedar satisfet! En Toni és un pou sense fons, i se’n reien, que els portés a un vegetarià. Van quedar tan tips que no podien acabar-se les postres.
En Roger també s’alimenta així? És receptiu?
Al principi em mirava estrany quan menjava bròquil, perquè, a casa seva, li donaven la verdura amb allioli perquè se la mengés i, del peix, en deien carn de peix. Amb mi ha agafat uns altres hàbits i ara estic a punt de començar una dieta amb un metge naturista molt bo, en Pau Oller, i en Roger potser s’hi apunta.
Parlem de respiració, de sospirs i arribem a les hipopressives…
Durant l’embaràs ja vaig aprendre a fer-me el massatge perineal intern per anar preparant les parets. Quaranta vegades en un costat i quaranta a l’altre, i va molt bé perquè arribes amb la musculatura enfortida. Segons el diagnòstic del ginecòleg, era un perfil de cesària absolut. Gràcies a treballar-m’ho, vaig parir en tres hores i molt bé; vaig fer un part mixt amb walking, una epidural més fluixa que fa que durant el part notis les cames. Vaig tenir la sort que l’anestesista ho va saber fer, perquè es veu que no és fàcil de posar. Ara, el postpart, buf, vaig passar-ho malament pels punts; sobretot perquè vaig fer una última empenta que no hauria d’haver fet. I mira que m’ho van dir!
