La Carla Zaplana és la nutricionista que a partir del proper dilluns, 13 de gener, dirigirà el Programa Desintoxica’t amb l’ETS, per fer una posada a punt després de festes i perdre toxines, eliminar greix i guanyar energia. D’entrada ja ens ha avançat que, durant el programa, cada dia, quan ens llevem prendrem un got d’aigua tèbia amb llimona expremuda i, després, un suc verd. Preparats? En aquesta entrevista, la coneixem més a fons.

Carla Zaplana és graduada en Dietètica i Nutrició Humana a la Universitat Ramon Llull, Blanquerna, de Barcelona. Més tard es va certificar com a coach de salut per l’Institute of Integrative Nutrition a Nova York, on tracten la nutrició des d’una perspectiva holística, és a dir, amb la filosofia que no només ens nodreixen els aliments sinó les relacions personals, la carrera professional, l’espiritualitat. Zaplana explica que a la universitat, durant els quatre cursos, només van tractar el vegetarianisme una o dues classes. Tota una declaració d’intencions que no va del bracet dels estudis i els metges que, cada cop més, certifiquen que una dieta amb una tendència vegetariana notable és molt més saludable i preventiva.

-Què divulga sobre alimentació l'Institute of Integrative Nutrition?
Carla Zaplana

Hillcrest Farmer’s Market. Cada diumenge al barri de Hillcrest a San Diego

Allà vaig aprendre més de cent teories dietètiques i filosofies diferents (macrobiòtica, raw, vegeterianisme, veganisme, prolàctics, dieta paleo, Atkins, dieta Zone,…) i tècniques de coaching i creixement personal per part de professionals de la nutrició i benestar com el Dr. Andrew Weil, director del Centre de Medicina Integrativa a Arizona; el Dr. Deepak Chopra, líder en el camp de la medicina cos-ment; el Dr. David Katzand, director del Centre d’Investigació per la Prevenció de la Universitat de Yale; el Dr. Walter Willett, president del Departament de Nutrició de la Universitat de Harvard, entre molts altres. A més, també t’ensenyen com montar el teu propi negoci i estratègies de màrqueting. Un cop titulada, he estat tres anys als Estats Units, he estat íntegrament dedicada a seguir-me formant. He assistit a desenes de seminaris sobre alimentació vegana, vegetariana i raw food (Califòrnia).

-Com hi vas arribar? Alguna afecció personal?

Des de ben petita que em fascina la fruita i els seus colors. Recordo haver tingut empatxos de fruita moltes vegades tot collint cireres o préssecs directament de l’hort del meu avi… Recordo també que feia retalls de fotos de fruites i verdures de les revistes per fer-ne collages i penjar-los a la paret de l’habitació. A casa meva hi havia una col·lecció de llibres sobre aliments, que jo fullejava tot sovint, que explicaven les mil meravelles i beneficis de les fruites en el cos humà, i això em va cridar molt l’atenció. Com és que una simple fruita pot tenir tan poder, em preguntava. Deuria tenir vuit anys. En l’adolescència, i coincidint amb una situació molt inestable emocionalment a casa, vaig desenvolupar una relació conflictiva amb el menjar. Després tot es va anar posant a lloc. L’adolescència és molt dura. Tot i que em vaig preparar per fer ADE, finalment vaig sentir que el meu camí no era aquell. Durant els anys a la universitat vaig anar introduint alguns canvis a la meva alimentació amb tendències vegetarianes, vaig substituir la llet de vaca per begudes vegetals, vaig començar a menjar tofu i cada vespre em preparava una amanidota impressionant.

Un mes després de graduar-me com a nutricionista vaig fer maletes per emprendre un nou camí: me’n vaig anar a viure als Estats Units amb el meu marit. El primer lloc on vam aterrar va ser Carolina del Nord, l’Amèrica profunda o el “malson” d’una nutricionista. Recordo que el primer cap de setmana de ser-hi, hi feien la fira estatal amb desenes de paradetes de menjar escombraria (galetes industrials, barres de mantega arrebossades i refregides, hamburgueses amb formatge amb dònuts en comptes de pa, cuixes de gall dindi a la barbacoa enormes, estil els Picapedra…). Va ser un: Welcome to America! L’obesitat en aquesta part del país nord-americà és desorbitant. Mai he vist casos tan extrems.

“Aquí els productes químics utilitzats en el cultiu dels vegetals i per fer créixer els animals, moltes vegades, no passen els controls”.

Als supermercats, trobes sovint homes i dones amb motoretes elèctriques perquè no poden ni caminar. La gent, en general, fa cara de malalta; i no m’estranya. Hi ha restaurants de menjar ràpid cada dues passes i no tenen voreres. Sembla absurd, però això fa que la gent es mogui en cotxe per tot. Una altra cosa que em va xocar del nou país són els passadissos plens de medicaments que hi ha als supermercats. No els cal anar a la farmàcia per aconseguir els medicaments més ordinaris, i això fomenta l’automedicació i la sobremedicació. I viure allà i alimentar-te bé tampoc és fàcil. Vaig guanyar pes i em va sortir acne, que no n’havia tingut mai a la vida! Aquí va ser quan vaig començar a investigar més sobre els productes i aliments dels Estats Units i n’hi ha per espantar-se. La indústria alimentària no està tan regulada com als països europeus. Aquí els productes químics utilitzats en el cultiu dels vegetals i per fer créixer els animals moltes vegades no passen els controls. Vaig canviar el xip a l’hora de fer la compra, vaig passar de mirar-me la butxaca a mirar la qualitat dels productes i comprar, tant com fos possible, productes orgànics. També vaig optar per deixar de menjar productes d’origen animal. El canvi no em va suposar cap esforç i de manera natural i gradual cada vegada anava gaudint més de la meva dieta a base d’aliments d’origen vegetal i vaig veure com el cos se’m desinflava i la cara tornava a estar suau i neta, sense granets.

-Ara, a Califòrnia, ja passes consulta i ets coach...
carla barret

Hillcrest Farmer’s Market

Sí. Durant la meva estada a Carolina del Nord, estava tramitant els papers per a la meva residència als EUA, així que no vaig poder treballar, però vaig aprofitar el temps fent voluntariat a tot arreu! Entre d’altres, vaig involucrar-me en dues clíniques comunitàries per a gent indocumentada i/o sense assegurança mèdica on passava consulta de nutrició als pacients que em transferien els doctors i organitzava xerrades de nutrició sobre la diabetis, hipertensió i per perdre pes. També vaig formar part de l’equip de monitors d’una associació de l’YMCA, que feia activitats extraescolars per a nens i adolescents de pares indocumentats, majoritàriament llatins, i hi preparava tallers de nutrició i classes de ioga per a la mainada. Finalment, aquest passat mes de maig, i coincidint amb l’obtenció de la meva residència, ens vam traslladar a San Diego. La costa oest dels Estats Units, i sobretot Califòrnia, és el bressol de la nutrició, on s’inicien totes les tendències de l’alimentació saludable. Imagina’t! Ha estat un gir de 360º, personal i professional. La gent té una mentalitat molt més oberta, té molta consciència de salut i hi ha, com sabeu, molt culte al cos. Actualment estic treballant com a nutricionista i coach de salut de manera autònoma, em trobo amb els clients de manera presencial o per Skype, organitzo programes detox en grups presencials i en línia, i faig xerrades sobre nutrició i benestar en centres educatius i en empreses privades.

-Tens una clara tendència raw i ja has començat a escriure per a Etselquemenges articles com el dels sucs verds, que va ser tot un èxit. Com i quan descobreixes el menjar cru?

El decobreixo en una estada a casa una parella d’amics a Boston, abans d’estudiar a l’Institute. La noia tenia un grau molt sever de còlon irritable, entre altres problemes de salut, i el noi també estava disposat a canviar la dieta. Així que, pas per pas i de manera conjunta, vam anar investigant la manera de curar el còlon irritable amb la nutrició i aquí és on vaig descobrir per primer cop el concepte de raw food. Al llarg de dos mesos vaig anar-los canviant el rebost i la cistella de la compra i a dia d’avui la Cristina està encantadíssima amb el canvi, i després de tants anys de patiment i molèsties, em diu que mai s’ha trobat tan bé ni amb tanta energia com ara. En Mani, l’home, em comenta que se sent més jove que mai.

-Quina transcendència tenen els sucs verds en el teu concepte d'alimentació? No n'estem fent un gra massa i és una moda?
mercat carla1

Moltes de les parades del Hillcrest Farmer’s Market són d’alimentació biològica

Fa més d’un any que prenc sucs verds diàriament i és el millor que he incorporat mai a la dieta. En prenc cada matí per esmorzar i he de dir que entonen el dia. Quina millor manera hi ha de començar la jornada que no sigui amb un bon xut d’energia? Potser sí que és una moda, però tan de bo totes les modes fossin tan bones com aquesta. Els sucs verds ens aporten molts micronutrients que molta gent necessita perquè fa dietes molt precàries. L’hàbit de prendre un suc vegetal t’assegura que cobreixes moltes vitamines i minerals essencials i d’una manera molt més saludable que prendre’s un suplement multivitamínic.verd

-Aquests dies també has publicat amb nosaltres un article sobre la kale. Què us passa amb aquesta col als Estats Units?

La kale… Ha, ha, ha! Mai n’havia sentit a parlar fins que vaig arribar als Estats Units. Però realment té un valor nutricional molt elevat, entenent valor nutricional com la quantitat de micronutrients per quilocaloria d’aliment. Una tassa de kale trossejada té més vitamina C que una taronja, 100 g de kale contenen més calci que 100 g de llet, conté omega-3, és molt rica en antioxidants (el color verd tan fort ens ho indica), té molt ferro, té propietats antiinflamatòries i un efecte depuratiu. Jo en poso cada dia al suc verd o a l’amanida.

-Què fem amb els estómacs dèbils i el cru, que els perjudica?

La primera cosa és tractar aquest estómac dèbil i ho farem eliminant els sucres refinats, el gluten i els lactis de la dieta i introduint els sucs verds ben liquats (colarem el suc per assegurar-nos que no té fibra). Prendrem probiòtics en forma d’aliments fermentats com el xucrut, kambucha i kimchi, i ajudarem el procés de digestió prenent enzims digestius, d’aquesta manera no forcem tant l’estómac ni intestins, que “es poden dedicar” a guarir-se.

Tothom que no estigui habituat a menjar cru, i sobretot les persones amb un estómac dèbil, ha de fer una introducció al menjar cru de manera progressiva, ja que el cos s’ha d’anar acostumant a “gestionar” tota la fibra que contenen. És millor començar incorporant cru a l’esmorzar, després al dinar i finalment al sopar. Al tard, el sistema digestiu està més adormit, no treballa al 100%, i pot ser que ens costi més digerir el cru. Ara ve, a mi mateixa, molts vespres em ve de gust menjar alguna cosa calentona, sobretot ara a l’hivern. Les verdures al forn o les cremes de verdures m’encanten. A més, també consumeixo cereal com la quinoa, el mill, kamut o arròs integral; i això gairebé sempre ho cuino (tot i que també es pot germinar). I prenc tes i infusions tot sovint. El que és important és menjar de temporada. La naturalesa és molt sàvia i a cada estació de l’any ens proporciona el que el cos necessita. A l’hivern els vegetals que tenim més a l’abast són les arrels com la remolatxa, el moniato, la patata i altres vegetals com la carbassa; tots contenen midó i per tant aporten més calories. Calories ve de calor, és a dir, com més calories ingerim, més energia haurà d’utilitzar el cos per digerir aquests aliments i més pujarà la temperatura corporal. Quan estem en un clima fred, el cos comença a tremolar, a moure’s per cremar calories i pujar la temperatura interna… També és temporada d’aliments amb alt contingut amb vitamina C, que ajuden a enfortir el sistema immunològic i a aclimatar-te millor a les temperatures més baixes. Trobem les taronges, llimones, kiwis, aranja i la kale! A banda, també podem fer servir aliments i espècies amb un efecte termogènic, com ara la canyella, nou moscada, pebre de Cayena, el gingebre, l’all i el pebre negre per mantenir la sensació d’escalfor. I per cert! l’objectiu de menjar raw és mantenir el màxim contingut de micronutrients (vitamines, minerals i enzims actius) en el menjar, que, tot i ser molt sensibles a la temperatura, la gran majoria resisteixen fins a 45ºC, així que traiem-nos la idea del cap que menjar raw és menjar les coses fredes, tretes de la nevera.

-Què promous de tu mateixa per ajudar la gent?

Carla-1Mira, fa poc que vaig a un acupuntor. Volia fer-me una revisió general, ja que des de que visc als EUA no havia anat al metge i la meva alimentació ha canviat molt. El doctor em va dir que tenia tots els òrgans molt forts i que es trobava amb molts pocs casos com el meu. He solucionat el meu problema d’acne, tinc la pell més suau, els cabells més forts i brillants i el pes estable. Però no només he experimentat millora física sinó que ara em sento amb més claredat mental, amb més creativitat que mai i m’ho prenc tot amb molt d’optimisme. Estic molt agraïda per tot el que m’envolta i em sento molt més connectada amb mi mateixa. T’explico el meu cas perquè vull fer veure a la gent que el seu objectiu de salut principal ha de ser estimar-se, acceptar-se i cuidar-se. El més important és saber escoltar les necessitats del teu tot –cos, ment i esperit– i procurar complaure-les sense fer mal a ningú. Encara que pugui semblar una tasca difícil, ho veig així de simple. Una ment recaragolada dins una societat estressant només posa càrrega a la nostra consciència i pals a les rodes per créixer i sanar-se.

Perdre quilos amb una dieta desintoxicant, és possible?

Sí, una dieta detox ens ajuda a desfer-nos dels residus tòxics acumulats al cos que, en el dia a dia, el fetge i ronyons no poden eliminar amb el seu procés natural de depuració. El cos, per tal de defensar-se de l’efecte nociu de les toxines, les emmagatzema amb el greix en zones apartades dels òrgans vitals (cor, pulmons, fetge, ronyons); és per això que habitualment trobem cúmuls de greix al sotabarba, avantbraç, malucs i cuixes. Un cop eliminem les toxines és més fàcil desfer-nos del greix. Si seguim tenint toxines, el cos posarà resistència a perdre greix ja que és el mecanisme que té per defensar-se. A més, els residus tòxics provoquen un efecte àcid en el cos que es veu traduït, entre altres símptomes, per una inflamació general: et sents inflat. En un estat d’inflamació, perdre pes és molt més difícil. Depenent del grau de toxicitat acumulada i també del grau de sobreprès, es perdran més o menys quilos durant una dieta detox. Una persona primeta de constitució potser perd un quilo amb quinze dies de detox, i una persona amb problemes de sobrepès pot arribar a perdre’n més de cinc.

Què fa bé el ciutadà americà pel que fa a l'alimentació saludable? Què n'hem d'aprendre?

El que m’agrada molt, i finalment he aconseguit seguir jo també, és el costum de fer els àpats tan aviat. Més tard de les sis o set de la tarda, el cos deixa de funcionar, ja està més en mode repòs, li costa més pair i ja vol iniciar el procés natural de desintoxicació. Si no es fa una bona digestió i queden productes a mig digerir, poden fermentar –el cas dels sucres–, o podrir-se –cas de la proteïna animal– i causar un efecte tòxic al cos. Per tant, aquest costum que tenim a Catalunya de sopar tan tard no és gens bo.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d’etselquemenges