El doctor Santos Martín és un cul inquiet i li agraden els reptes. Es va llicenciar en medicina i cirurgia, es va doctorar en oncologia i va fer màsters en medicina ambiental, homeopatia i medicina natural. Quan va especialitzar-se en oncologia, però, va saber que havia trobat el desafiament més important de la seva vida.
Per què l'apassiona tant tractar el càncer?
M’apassiona la capacitat de supervivència que té la cèl·lula tumoral. És com jugar una partida d’escacs contra un rival amb molts recursos. L’estudiem, mirem d’acorralar-lo i fer-li l’escac i mat. Però sovint ens sorprèn i els moviments que han servit per guanyar una partida no sempre serveixen per a la següent. M’apassiona la capacitat que tenen les cèl·lules d’adaptar-se i obligar-te a pensar altres maneres de derrotar la malaltia. Encara estem lluny d’aconseguir-ho.
Com de lluny?
No ho sé, però tot i que cada cop guanyem més partides d’escacs, també cada cop se’n juguen més. A principi del segle XX una de cada seixanta persones tenien un càncer, actualment és una de cada tres, i quan els nostres fills siguin grans serà una de cada dues.
Hi ha alguna manera de millorar aquestes estadístiques?
Si, millorant l’alimentació i evitant els tòxics. Els tractaments convencionals, quimioteràpia i radioteràpia, són poc acurats i provoquen molts danys colaterals. Ara mateix són els tractaments més estesos i certament ajuden a combatre la malaltia, però és molt important potenciar-los amb accions complementàries, que és el que fem al centre.
Quines accions?
Controlar el nivell de calories que consumim, provocar febre al cos amb una màquina d’hipertèrmia i fer una dieta cetogènica.
Anem per ordre. Calories?
El cos té prou energia amb unes 1.500 calories diàries. Actualment en consumim gairebé el doble; hi ha un 20% d’obesitat al nostre país. Si el cos té un excés d’energia, la cèl·lula tumoral pot créixer amb més facilitat. Jo sempre dic que el càncer és més fàcil que es doni en les societats riques que en les més pobres, on difícilment hi ha aquest excés.
I la càmera hipertèrmica?
És una màquina que fa pujar la febre artificialment als pacients amb càncer. Si puges la temperatura del cos ajudes a eliminar les cèl·lules tumorals que han quedat afectades per l’acció de la químio o la ràdio.
Expliqui'm això.
Pensi que la temperatura rectal d’un pacient està aproximadament sobre els 34-35 graus. Nosaltres la fem pujar fins als 40 graus durant unes quatre hores. Evidentment, monitorem els pacients en aquest procés. Això fa que la cèl·lula tumoral es debiliti més i que, paral·lelament, la febre estimuli el sistema immunitari del cos, que se suma a l’atac contra el tumor. Això, combinat amb un cos amb poques calories i amb una dieta cetogènica estricta, ens assegura una millora del pacient o, en el pitjor dels casos, un alentiment del procés tumoral. A final d’any marxo a Alemanya a presentar aquests estudis amb casos de pacients que hem tingut aquí. Jo hi confio molt perquè veig els resultats.
Fa referència a la dieta cetogènica com un dels puntals en el tractament contra el càncer.
No només contra el càncer. Nosaltres tractem diverses malalties degeneratives. Amb aquesta alimentació hem aconseguit estabilitzar, i en alguns casos revertir, altres patologies com el Parkinson o l’Alzheimer. També he tractat dos pacients amb ELA i els ha anat bé la dieta, tot i que en aquests casos no hem pogut parar el procés degeneratiu.
Parli'm de la dieta cetogènica que recomana als seus pacients.
Dur una dieta cetogènica manté en equilibri el metabolisme. Com més allunyats de l’equilibri estem, més exposat tenim el cos a desenvolupar malalties degeneratives. Els malalts no haurien de consumir més d’un gram d’hidrats de carboni per quilo de pes, ni més d’un gram i mig de proteïna per quilo. Amb aquesta dieta evitem que la insulina se’ns dispari, mantenim en equilibri l’omega-3 i l’omega-6 i evitem les inflamacions permanents internes que afavoreixen aquestes malalties. Sí, sóc partidari de la dieta paleolítica. Això vol dir que hem de reduir el consum de patates, pasta, arròs, llegums, cereals i sucres. No és fàcil.
Si vull menjar algun cereal, quin em recomanaria?
Jo et diria que mengessis civada, perquè, tot i els carbohidrats que té, també estimula el sistema immunitari i el fetge.
I la fruita i la verdura?
Cal vigilar amb les fruites perquè en general tenen molt de sucre, i amb algunes hortalisses, com el pebrot vermell o el porro. Jo menjo moltes crucíferes en general −com el bròquil i la coliflor−, i també algues. Les algues tenen molts minerals que ens falten i redueixen el nivell d’estrògens, cosa que és especialment positiva per a alguns càncers com el de mama.
Ha dit que ha de ser rica en greixos?
Sí, saturats i no saturats, no cal que els tinguem por. Hi ha molts estudis que han assenyalat la importància de l’omega-3 per evitar el creixement del tumor. Olis rics en omega-3 com l’oli de lli, l’oli de cànem o l’oli de peix. L’oli de palma i el de coco tenen triglicèrids de cadena mitjana que donen energia a les cèl·lules bones i inhibeixen el creixement de les malignes. Són dos olis molt recomanables contra el càncer.
Si obro la nevera de casa seva, què m'hi trobaré?
Mató, iogurt de soja, fruits vermells, amanida, alvocat, carn ecològica sempre que puc, peix… Al rebost hi ha civada, algues, fruita seca (ametlla, nous de Brasil i macadàmia), etc. Miri, jo vagi començar sent vegetarià, els meus fills han crescut vegetarians i ara no ho tornaria a fer. Sense deixar els vegetals, que molts són molt bons, també és necessari que mengem carn, peix… i greixos, que estan tan demonitzats socialment.
Text: Jordi Gràcia
Fotografies: Sergi Garnica
