Gogo Bela és terapeuta especialitzada en medicina preventiva i alcalinitat. Ha estudiat medicina tradicional xinesa, homeopatia, naturopatia, harmonització energètica i teràpia floral. És conferenciant i té consulta privada a Barcelona. Encara no hem tancat la porta de la consulta i ja la començo a bombardejar amb preguntes. Parlem de les digestions, del restrenyiment i m’acaba formulant una sentència: l’aigua és el secret. 

Per què?

Som un 60-70% d’aigua.

I si mengem verdures i fruita, que ja tenen molta aigua, hem de beure igualment el litre i mig o dos que sempre ens recomanen? 

Si! A part, aigua. Pensa que perdem dos litres d’aigua cada dia. Això ho hem de reposar com a mínim. És el gran conductor de tot.

Un excés d’aigua pot fer treballar massa els ronyons? 

Depèn. Si prens una aigua àcida sí, però si és alcalina, ionitzada i pura, no.

Explica’m això de l’àcid i l’alcalí, que és una de les teves especialitats, Gogo. 

El cos està fet per ser un 80 % alcalí i un 20% àcid. Tots els òrgans tenen un PH de fàbrica i el cos està dissenyat per funcionar com una pila alcalina. La sang sempre ha d’estar a un PH de 7,375 aproximadament. Si parlem d’òrgans, en canvi, n’hi ha d’alcalins i n’hi ha d’àcids; i es compensen. La major part dels òrgans interns són més alcalins i, per exemple, la vagina, la pell i les mucoses són àcids. Hi ha d’haver aquest equilibri, i una de les coses que el manté és la respiració, perquè l’oxigen és el que ens manté vius i alcalins. Quan morim i deixem de respirar, les cèl·lules sense oxigen es tornen completament àcides i comença la putrefacció. Ho vas veient?

Sí…

Una fruita, com més madura, més àcida, perquè és més a prop de la putrefacció.

“Estan de moda les aigües de mineralització dèbil i això oxida el cos.”

Vaja! O sigui que la fruita, més verda que madura!

El cos està dissenyat per mantenir-se en equilibri i, amb la vida que portem avui, ens descompensem amb molta facilitat. Vivim d’una manera antinatural, mengem d’una manera antinatural. No és només el que mengem i bevem, sinó l’estil de vida i la contaminació de l’aire. El nivell d’oxigen a les ciutats és molt inferior, és a dir, respirem però no ens oxigenem ni ens neutralitzem, com passa quan som a prop del mar o a les muntanyes, on la concentració d’oxigen és molt superior. I l’estrès, l’angoixa, el patiment, la pèrdua de sentit, també acidifiquen! Hem d’estar força més alcalins (80-20 hem dit) i és molt fàcil que ens descompensem per tots aquests agressors externs.

Per tant, vivint en societats desenvolupades i amb tot el que això suposa, ens hem d’esforçar més que fa milers d’anys. I aquest esforç passa també per l’alimentació. Mengem massa aliments àcids, oi, Gogo? 

La carn, els lactis, embotits, sucres, hidrats de carboni refinats acidifiquen.

A la llista d’aliments àcids, també n’hi ha de sans!

Els llegums, l’arròs integral i altres cereals són acidificants, però és l’altre 20% que necessitem, i són sans!

I quins són els aliments alcalins bons?

Api, remolatxa, alvocat, pomelo, llimona, mongetes verdes, enciam, ceba, tomàquet, gingebre. I molt important! Com a mínim, el 65% dels aliments que ingerim han de ser crus. No parlo ni de fruita en excés ni de fred de nevera!

Un 65% de crus? Ets partidària del crudivorisme?

Els grans savis eren tots vegetarians i molts crudivegans (Einstein, Hipòcrates, Leonardo da Vinci, etc.) i eren persones que tenien un coeficient intel·lectual més elevat que la mitjana. Només puc dir a la gent que ho experimenti i que cadascú trobi el moment, el camí i que el seu grau de consciència el porti fins on cregui.

L’acidesa pot generar moltes malalties com ara el càncer, oi?

Sí! És quan el cos no pot eliminar aquesta acumulació d’àcids. A principi del segle XX hi havia un cas de cada cent, i ara tenim un cas de cada quatre. El cos no pot fer front a tants tòxics i no els pot eliminar.

Abans m’has dit que l’aigua és el secret, perquè en necessitem molta. Quina aigua hem de beure? 

Hi ha quatre minerals essencials que el cos necessita i que ajuden a alcalinitzar: sodi, potassi, calci i magnesi. Però està de moda que les aigües siguin de mineralització dèbil i això vol dir que tenen dosis baixes d’aquests minerals i que oxiden el cos.

Són ideals les aigües de les glaceres i algunes, no totes, d’alta muntanya que estigui ionitzades. El PH de l’aigua ha de ser molt alcalí, i perquè sigui medicinal ha d’estar entre un 8,5 i un 9,5. De les aigües embotellades i que són força alcalines tenim l’aigua de Sant Aniol, Fontdor, Ribes, Solan de Cabras. Aquestes són alcalines i ens ajuden a augmentar el PH; una altra opció són complements alimentaris de sals minerals o unes gotes concentrades de sodi i potassi que s’afegeixen a l’aigua. (Vegeu destacat)

Mineralització dèbil o forta?

En la mateixa línia que Gogo Bela, Xevi Verdaguer recorda que l’aigua de mineralització dèbil va bé per desintoxicar el cos i per ajudar a eliminar líquids i anar al lavabo, però que no podem prendre’n sempre perquè ens deshidrata. És una aigua que fa fer molt de pipí, arrossega, però no ens hidrata ni la pell ni els intestins, que en comptes de lubricar-se, es ressequen. Per hidratar necessitem aigües amb una mineralització alta, que ajuden a alcalinitzar el cos. Una opció són els complements de sals minerals, com apunta Bela, o beure aigua de mar barrejada amb aigua dolça amb una proporció d’1/3 o ¼.

I les altres marques que no has anomenat?

Són massa àcides. Seria òptim tenir una màquina ionitzadora a casa. (Vegeu l’entrevista a Alberto Mesanza). La ionització té a veure amb la càrrega elèctrica de les molècules de l’aigua. L’aigua té tendència a agrupar-se (clústers). La de l’aixeta surt en grups, perd la càrrega elèctrica i és molt menys hidratant. Quan la tenim ionitzada, recupera la càrrega elèctrica, és infinitament més hidratant i penetra a les cèl·lules. Fins que no incloguis una bona aigua a la dieta, no estaràs bé del tot. T’ho dic per experiència! Jo era nerviosa, tenia restrenyiment, malestar. Evidentment si menges moltes hortalisses crues, cal menys líquid però en cal.

Parlem de la vitamina D. Com pot ser que en un país de sol com el nostre tinguem un dèficit tan gran de vitamina D!?

Si treballem a l’oficina matí, tarda i nit, no prenem el sol. En general, ens constipem a partir de novembre-desembre perquè fins llavors tenim acumulat el sol de l’estiu al teixit gras. A més, jo crec que, a les ciutats, els rajos solars no penetren.

I la vitamina D –això ho comencem a saber ara– és essencial per al cos; hi ha molts desordres hormonals en les dones que provenen d’un dèficit d’aquesta vitamina.

Sense la vitamina D3 no es poden absorbir les altres vitamines. Imagina’t si n’és, d’important! Ens han demonitzat el sol, i el sol és imprescindible per la vitamina D. I tanta crema solar impedeix que el sol ens “alimenti”. Ens hem de protegir si ens hi estem hores, però cada dia ens ha de tocar vint minuts. I si no és així, necessitem saber quins nivells tenim i, si cal, prendre suplements que haurem d’ingerir en la quantitat adequada. Sovint ens complementem, ens automediquem en aquest sentit i no tenim clares les dosis. Si prenem suplements, però pocs, per la por que hi ha, el cos no ens reacciona.

En resum…

Beu aigua alcalina, que tindrà un PH del 7, i afegeix-hi les gotetes del Dr. Young que t’he dit per arribar al 9 o 9,5. Les gotes les pots afegir a qualsevol líquid. I si pots, amb una màquina ionitzadora trauràs tots els metalls pesats, alcalinitzaràs l’aigua i la ionitzaràs. Si això et ressona, prova-ho. De suplements, jo recomano els minerals essencials –sodi, potassi, calci i magnesi– i també recomano beure aigua de mar. I clorofil·la i aliments rics en clorofil·la: tot el que és verd és ric en clorofil·la. I que sigui cru! Ara, els superaliments estan molt bé, perquè són complements amb una gran concentració de verdura verda i sense cap additiu: n’hi ha de pèsol, de bròquil, de germinats concentrats en pols i deshidratats…

Per a més informació: http://gogobela.wordpress.com. Contacte: gogo_flint@hotmail.com

Núria Coll
Núria Coll

Directora d’etselquemenges