Cinc milions d'espanyols tenen còlon irritable

Irina Matveikova és llicenciada en Medicina i especialitzada en Endocrinologia i Nutrició Clínica perla Universitat de Minsk. Acaba de publicar Inteligencia digestiva (La Esfera de los libros) , en què ens explica que l ’ estómac és el nostre segon cervell. Des d’aquest mes de març passa consulta a Barcelona.

He sentit a dir moltes vegades que el sistema digestiu és el nostre segon cervell. Fins a quin punt? Parlem-ne.

El sistema digestiu conté una xarxa extensa de neuronesque es troben entre les dues capes musculars de les seves parets. L’estructura de les neurones digestives és totalment idèntica a l’estructura de les neurones cerebrals i té la capacitat d’alliberar els mateixos neurotransmissors, hormones i molècules químiques. El cervell dels intestins és la fàbrica més gran responsable de la producció i l’emmagatzematge de les substàncies químiques conegudes com a neurotransmissors, la majoria dels quals són idèntics als que podem trobar al sistema nerviós central (SNC), com l’acetilcolina, la dopamina i la serotonina. Aquestes substàncies ens regulen l’ànim, elbenestar emocional i psicològic. El professor Michael Gershon va revelar que el 90% de la serotonina (la famosa hormona de la felicitat) es produeix al magatzem de l ’intestí.

Si som feliços, tindrem menys problemes als intestins?

Sí. La serotonina accelera el moviment muscular de l ’intestí. Quan estàs content, elimines el que has d’eliminar.

I podem influir en les emocions i estats d’ànim?

És una influència de dues direccions. El cervell intestinal és el més antic. Tota evolució humana ha passat per instints de supervivència, instints bàsics de nutrició, defensa, sexe, intuïció. I és després que , amb laconsciència , desenvolupem el cervell superior. Quan hi ha un problema a l’estómac, un trastorn provisional, afecta molt la ment, li produeix un núvol. Cinc milions d’espanyols tenen síndrome de còlon irritable, això al cap d’anys forma una conducta psicoemocional determinada i configura el caràcter. Aquestes persones són més ansioses, més fòbiques i tenen l’autoestima més baixa.

Les emocions poden ser tan tòxiques o més que un “mal” aliment, oi? Ens obsessionem a menjar millor, però el pensament ens pot desordenar molt més l’aparell digestiu, no?

Somatitzem molt amb l’estómac les pors, els pensaments obsessius, etc. La majoria de problemes digestius són psicosomàtics. Equilibrem, complim un desig, mengem un dia de gala ; no estiguem anys suprimint allò que no ens convé.

El restrenyiment és un dels grans problemes derivats dels trastorns digestius i hi dediques una bona part del llibre. Quin percentatge de les consultes suposa?

Un 70%. Vull fer un club de restrets . T’ho dic seriosament. Així podríem treballar en grup, ajudar més persones, fer exercicis amb bon humor…

Podem reeducar el cos si hi ha un restrenyiment crònic?

Sí , però s’ha de tenir paciència.

Al llibre expliques molts trucs: massatges llavors de lli, àloe, aigua amb llimona i oli d’oliva... Què més?

El magnesi. És un laxant que estimula l’activitat muscular de l’intestí i no produeix irritació, té un efecte antiestrès i entrena els músculs digestius perquè treballin amb regularitat. Però, compte! Cal consultar un professional perquè un a dosi inadequada de magnesi pot provocar deposicions toves, i també s’ha de tenir en compte la seva forma química : com a carbonat o oligoelement, el magnesi pot controlar els alts i baixos anímics de la panxa.

Hi ha molta gent que vol perdre pes i que té la impressió que, menjant cereal integral cada dia, s'infla

De fet, esmorzar i dinar cereals i cereals amb llegum és per   a gent que faci una activitat física important. Per a persones sedentàries, recomano una ingesta més espaiada.

Molts dels dolors intestinals tenen a veure amb la flora bacteriana. Si hi ha bacteris, ja podem menjar de meravella que, per entendre’ns, els bacteris han muntat un poblat allà i no permeten que absorbim bé els aliments, oi?

Els bacteris poden arribar a reproduir-se a uns nivells tan considerablement elevats que comencen a dominar amb les seves funcions l’activitat metabòlica de tot el sistema. Els probiòtics són una bona solució.

I el dejuni? Ens ajuda a frenar la ment?

S í ! Si no netejo l’estómac, no puc purificar la ment.

Què són les pors intestinals? També hem sentit a parlar de les guerres intestines .

Els psicòlegs treballen molt amb la malaltia funcional intestinal. Ocultem fòbies o traumes infantils dins l ’estómac.

Això vol dir que tots els problemes intestinals neixen al cervell?

Està connectat. Les persones restr etes són més irritables, rígides, de convivència difícil ; i, en canvi, les que van béde ventre, són més obertes, estan més relaxades…

Mengem massa , oi?

Estem sobrealimentats sens dubte. Hem de menjar poquet, però cinc vegades al dia.

Hi ha persones amb patologies intestinals heretades. Si ens basem en la teoria de la taula rasa de Pinker, aquí poc hi podem fer, perquè hem nascut amb una predisposició a tenir problemes digestius...

No hi estic d’acord. Tu pots decidir si es manifesta. És a les teves mans tenir o no tenir pòlips o càncer de còlon o de pit mateix. Tot depèn de tu.

Com podem fer prevenció?

Fes una bona neteja digestiva amb una bona hidroteràpia de còlon , és una gran ITV, i, a més, segueix una alimentació intel·ligent, fes activitat física i utilitza tècniques antiestrès.