Val més prevenir que curar. Amb aquesta màxima va néixer a l’Índia, fa 5.000 anys, la medicina ayurvèdica, un dels sistemes de salut i curació més antics del món, que posa més atenció a les energies de l’organisme i al seu funcionament que a les estructures que les contenen.
Ens saludem amb un cordial namasté i comencem una conversa llarga i interessant amb el doctor Sudhakar Powar, metge ayurvèdic reconegut que visita a Barcelona. Ens explica com n’és, d’important, prendre consciència d’un mateix, tant cap endins com cap enfora, perquè tots som únics i tots som un.
Què és la salut?
Des del punt de vista de l’ayurveda, el concepte de salut és molt ampli. Perquè abans de parlar de salut, hem d’entendre quina és la naturalesa de l’ésser humà, que està formada per tres components: el cos, la ment i els sentits, i l’esperit. L’esperit ha d’estar en connexió amb el cos per poder experimentar els efectes del karma. I la salut és, doncs, l’equilibri i l’harmonia d’aquests tres elements.
I la medicina ayurvèdica tracta aquests tres elements en cada persona.
Aquest és el concepte holístic, sí. La medicina occidental mesura el dolor i les disfuncions físiques, però un cop detectades i tractades, és possible que la persona segueixi patint; i això passa perquè només s’ha analitzat el cos, però no l’energia. L’ànima ens pot portar patiment espiritual. Si no harmonitzem els tres elements i els mantenim en un estat excel·lent, no podrem ser feliços; i per harmonitzar-los, cal estar en harmonia no només amb nosaltres mateixos sinó també amb la naturalesa, perquè tots en formem part. Si no ens sentim feliços, enèrgics, harmoniosos i creatius, no podem estar sans.
Els tres doshas
El cosmos està governat per tres energies principals –doshas–, formades pels cinc elements. L’ésser humà està compost per aquests cinc elements i, segons la proporció d’aquests elements dins nostre, podem distingir tres constitucions bàsiques:
Vata (èter i aire): responsable del moviment, és una energia irregular. Les persones amb predomini de vata acostumen a ser primes, a tenir la pell seca, a ser fredoliques i a tenir un son lleuger. Són creatives i els atrauen els canvis, per això poden ser volàtils i inestables emocionalment.
Pitta (foc i aigua): responsable de la transformació, és una energia intensa. Les persones amb predomini de pitta acostumen a tenir una complexió mitjana, la pell sensible i a ser caloroses. Són organitzades i els atrau l’eficiència, però tenen tendència a la irritabilitat, a l’exigència i a voler manar.
Kapha (terra i aigua): responsable del creixement, és una energia persistent. Les persones amb predomini de kapha acostumen a tenir una complexió forta i corpulenta, la pell grassa, un son pesat i no toleren bé els climes humits. Són estables i familiars i els atrau la seguretat; tenen bona memòria a llarg termini, però tenen tendència a aferrar-se a les coses materials i a les persones, motiu pel qual no els agraden els canvis.
Què és la malaltia, doncs?
La malaltia és el desequilibri. Qualsevol cosa que ens provoqui un disturbi en l’equilibri pot provocar una malaltia. L’ayurveda considera que tots els éssers estem formats per tres energies bàsiques o doshas (vata, pitta i kapha), que són les que regnen l’univers, i que estan controlades pels cinc elements: l’èter, l’aire, el foc, l’aigua i la terra. Tots estem compostos pels mateixos elements, però el que ens fa únics i ens diferencia els uns dels altres és la proporció d’aquests elements dins nostre. Per estar sans, hem de determinar quina és la nostra composició i la nostra energia predominant, que ens ve donada des del naixement, i mantenir-la en equilibri.
El concepte de tridosha...
Sí. Ens calen les tres energies, o doshas, per poder viure en equilibri i salut. Si les tres energies estan treballant correctament, estarem harmonitzats; però si hi ha un excés o un defecte d’alguna, apareix el desequilibri i, consegüentment, la malaltia.
Podríem dir que les persones no som víctimes de les malalties que patim, sinó que en som responsables?
Exacte. No es tracta de reparar els excessos o els dèficits i tractar les malalties un cop ja han aparegut, sinó d’evitar emmalaltir, mantenint l’equilibri energètic. Però, per a això, ens cal molt de coneixement sobre nosaltres mateixos.
Què és el que ens desequilibra?
L’excés o la falta d’activitat, els efectes mediambientals, els canvis estacionals i de temperatura o seguir un estil de vida en desacord amb la nostra constitució, o prakruti. Aquí podríem parlar d’alimentació, del son, o de qualsevol altre hàbit.
Com podem saber la nostra constitució i el que ens cal per mantenir-nos en equilibri?
Les energies o els doshas es manifesten a través de característiques físiques (complexió, tipus de pell, de cabells, etc.), mentals (com elaborem el pensament) i emocionals (què sentim i com reaccionem), que ens permeten determinar quina energia predomina en nosaltres i en quina proporció.
Què passa si no seguim un estil de vida apropiat segons la nostra constitució?
Que entrarem en desequilibri. Per exemple, si una persona és predominantment kapha –l’energia que ve controlada per l’aigua i la terra– i segueix una dieta rica en aliments d’aigua, com ara els lactis, acabarà tenint un excés d’aigua i això la farà entrar en desequilibri. L’acumulació i el dèficit són els primers passos cap al desequilibri. Així doncs, el repte que tenim és aprendre a escoltar el que ens demana el cos. Per exemple, si tenim un excés de pitta –l’energia governada pel foc–, tindrem calor i set, ens sentirem irascibles i rabiosos, i el cos ens demanarà que augmentem el nivell d’aire o d’aigua per rebaixar el foc. És el moment de prendre aliments freds i lleugers, d’ingerir molta aigua i d’eliminar els picants. Hem d’aprendre a interpretar les necessitats del cos i a anar d’acord amb la naturalesa: tots som un. Per exemple, de la mateixa manera que durant l’hivern la muntanya reté neu, el nostre cos també fa un procés d’acumulació i retenció; i quan arriba la primavera, comencem a deixar anar energia i ens cansem, tenim al·lèrgies, etc.
O sigui, que abans que aparegui la malaltia, el cos ens avisa. El problema és que no acostumem a fer-li cas...
Sí, perquè hem perdut aquest hàbit; no estem connectats amb la nostra naturalesa. Estem massa acostumats a mirar cap a l’exterior en comptes de mirar cap a l’interior. L’objectiu de l’ayurveda és fer la persona lliure i independent. Hem de ser capaços de mantenir la salut per nosaltres mateixos i evitar la malaltia. Hem de pensar: “Com sóc? Com m’he d’organitzar el dia?”. Les rutines que prenem seran les que ens mantindran en equilibri o en desequilibri. I també hem d’aprendre a desintoxicar-nos, perquè, abans de curar, cal desintoxicar.
Com? Amb ènemes i diürètics?
Sí, amb sopes i infusions d’herbes que ens purgaran i ens desintoxicaran, per exemple. Quan estem estressats tenim les vies obstruïdes, ens omplim de toxines, i aquests líquids ens ajudaran a netejar i a desembussar. Pensa que avui en dia estem sobreestimulats, portem un estil de vida que ens provoca agitació, i llavors ens congestionem. Per això és bàsic prendre consciència corporal.
L’ayurveda té molt en compte els massatges durant el procés de desintoxicació, oi?
No durant la desintoxicació, sinó després, un cop hem estat purificats. Primer ens hem de netejar, i després ja modificarem el que calgui. El massatge ayurvèdic equilibra l’energia, normalitza l’equilibri natural del cos, redueix l’agitació i expandeix les vies. El massatge revitalitza, drena i rejoveneix, perquè millora la qualitat de la pell. Tots n’hem de rebre de manera regular. Si no netegem i eliminem les toxines, aquest excés ens provocarà una obstrucció. D’aquí neixen els càncers, per exemple.
D’altra banda, si la nutrició és bona, tot el cos estarà satisfet. I hem d’aprendre a no deixar-nos enganyar pels capricis dels desitjos! Si estem intoxicats i tenim els canals obstruïts, el cos detectarà que no estem ben nodrits i és possible que el cervell ens demani dolços, perquè el dolç és el sabor que més satisfà i que, aparentment, pot semblar més nutritiu. Però un excés de dolços provoca obesitat i, per tant, desequilibri i malaltia.
Parlem d’hàbits com el son i l’alimentació. No tothom ha de dormir les mateixes hores ni menjar de la mateixa manera, oi?
No. Un cop ens hem purificat, el cos ens demana seguir unes pautes determinades. Les persones amb un predomini de kapha necessiten descansar més –entre vuit i nou hores–, si no se senten cansades; les persones amb predomini pitta, entre sis i vuit; i les persones amb predomini vata, entre sis i set. La tendència dels vata és a tenir un son molt lleuger, per exemple, però si tenim un excés d’aire, de vata, ens caldrà dormir més, perquè el son redueix el vata.
A més, també hem de tenir en compte que el concepte d’harmonia va lligat al respecte del ritme de la naturalesa. Per exemple, el nostre metabolisme és diferent durant el dia que durant la nit. Durant el dia, el metabolisme és solar, i durant la nit, és lunar. Durant el dia, el nostre foc, el sol, predomina. El metabolisme és més transformador; per això el que mengem durant el dia és metabolitzat de manera eficient, perquè el foc digestiu funciona correctament. En el cicle lunar, en canvi, hi predomina l’aigua, la cohesió, la retenció. Si mengem de nit, els aliments seran més nutritius, perquè tendirem a retenir-los. Les hores de son s’han de respectar perquè el son és una altra font de nutrició per al cos.
Hem d’ingerir uns aliments o uns altres segons la nostra constitució?
Segons la constitució, l’estat actual de salut i de l’entorn.
Hi ha aliments bons i aliments dolents?
[Riu]. No hi ha cap llista negra, a l’ayurveda. Tot es pot utilitzar, sempre que es necessiti. Per això és indispensable el coneixement d’un mateix, perquè el que pot ser bo per a un vata pot ser perjudicial per a un kapha i viceversa. No hem de valorar els aliments com a bons o dolents per si sols sinó que hem de valorar les qualitats nutritives i els efectes que generen en cada ésser. Per exemple, si algú pateix d’al·lèrgies o de sinusitis, un metge ayurvèdic li retirarà els aliments kapha, perquè aquestes són patologies kapha, i els hem de reduir; en canvi, hem de potenciar els aliments antikapha.
“Hem de menjar segons la nostra constitució, el nostre estat actual de salut i el nostre entorn”
Per exemple?
Retirar els aliments dolços, agres i salats i augmentar els picants, els amargants i els astringents. Al matí, prendre infusions amb mel i gingebre, per exemple. O també augmentar l’exercici físic.
Quins són els aliments vata, els pitta i els kapha?
Això s’ha d’explicar bé. No val a dir que sóc pitta i que m’he de prohibir tota la vida els aliments que incrementen pitta. Ens hem de centrar sempre en els símptomes que experimentem en el moment. Cada aliment que ingerim ens procura unes qualitats diferents i té una proporció de les tres energies diferent; per tant, a cada persona li produirà uns efectes diferents. Per exemple, el bitxo, el plàtan i el cogombre: cadascú de nosaltres experimentarà coses diferents quan els ingerim. El plàtan és dolç i incrementa la densitat de kapha, el bitxo és molt picant i incrementa el foc de pitta, i el cogombre és sec i augmenta la sequedat de vata.
Per tant, la nostra dieta no pot ser sempre la mateixa. L’hem d’anar canviant segons l’estat de cada moment.
Sí, no ens podem quedar només amb la constitució, hem de tenir en compte moltes més coses, el lloc on som, la temperatura, com ens trobem, etc. Si algú et diu que “la llet és bona per a tu perquè tens una constitució de foc”, potser t’és bona si la prens a l’Índia, però no al nord d’Europa, on l’ambient és molt més fred i humit. Si prens llet mentre ets a Bèlgica, potser excediràs el teu nivell apropiat de kapha i et posaràs malalta. Per tant, allà no n’hauries de prendre. La teva dieta ha de ser coherent amb el teu estat de salut i el teu entorn. Si tens una patologia kapha, com ara la tos o la congestió, has de reduir la ingesta d’aliments kapha.
O sigui que no podem dir: “Tothom necessita beure dos litres d’aigua al dia”.
No, perquè hi haurà gent que sobrepassarà el seu nivell de kapha i, bevent tanta aigua, retindrà líquids i es desequilibrarà. El mateix passa amb la resta d’aliments. Una altra vegada, cal consciència sobre un mateix.
A Occident s’associa estar prim amb estar sa i hi ha moltes persones de complexió gran que s’entesten a aprimar-se. Es pot lluitar contra la naturalesa?
Si ens escoltéssim a nosaltres mateixos, no emprendríem mai cap lluita. Per molt que vulguem canviar la nostra constitució de naixement, no podrem fer-ho; si ho fem, emmalaltirem. La idea d’un sol tipus de bellesa està equivocada: hi ha gent molt bonica que té un cos gran i que, quan s’aprima, perd tot l’atractiu, perquè no està sana. La bellesa és totalitat, equilibri, salut i harmonia. No “hem de ser” de cap manera, no “hem de fer” res que bloquegi la llum de l’ànima. I recorda que el cos és un monitor en què veiem moltes coses, les malalties físiques però també les mentals, les emocionals i les espirituals.
És a dir, que la clau de la salut i la bellesa és el respecte cap a un mateix.
I tant. El respecte a la nostra constitució, a la nostra individualitat, i a la totalitat. Tots som un, tots formem part del mateix. Pensa en l’oceà, i en les ones que l’integren. Una ona és un fenomen únic, però és aigua i forma part d’alguna cosa molt més gran, que és l’oceà. Amb les persones, els animals i la resta de coses passa el mateix. Per tant, hem de despertar la nostra consciència universal. Cadascú experimenta la seva individualitat, però no podem deixar de banda tot el que ens envolta. Això és la vida, això és la creació. Quan ho aprens, aprens que la felicitat i el patiment formen part del mateix i aprens com equilibrar les dues emocions.
Com?
A través de l’alimentació, l’exercici (la pràctica del ioga) i la meditació. Si aprens a entendre les teves pròpies necessitats, no caldrà que ningú vingui a analitzar-te la salut, perquè estaràs sa. L’objectiu de l’ayurveda és realitzar el nostre potencial humà.
Per acabar, quines són les claus bàsiques per dur una vida saludable?
N’hi ha moltes, però et diré les més bàsiques: menjar d’acord amb el nostre foc digestiu, la nostra activitat física i el nostre estat de salut. Evitar la carn de porc, els aliments refinats i els lactis sòlids. Menjar poc per sopar i fer-ho com a mínim dues hores abans d’anar a dormir. No podem dormir immediatament després d’haver menjat; això només ho podem fer a l’estiu, perquè provoca problemes musculars.
Beure molt poc líquid mentre mengem, perquè dificulta la digestió. També és molt important menjar dels sis sabors: equilibrar-los en la dieta. El dolç, per exemple, s’ha de prendre al principi dels àpats i no al final, perquè afavoreix la secreció d’enzims, que ens ajudaran a digerir molt millor el que vingui al darrere. Hem de menjar concentrats en l’acte de menjar; no es tracta de mastegar i d’engolir, sinó de nodrir-nos. El que mengem no són només aliments, són emocions! I no s’ha de menjar molt sovint, sinó en períodes d’entre tres i sis hores i mitja.
També hem de menjar segons la gana; no forçar-nos. Moltes vegades, per compromisos socials, mengem extra, i aquesta ingesta es converteix directament en greix. Recorda que, en general, a tots els països rics, la dieta s’ha fet molt més rica, molt més refinada, i això provoca sobrealimentació.
I com que la sobrealimentació és excés i genera desequilibri, també deu generar infelicitat...
Exacte! Hem d’anar molt en compte amb l’acumulació de riquesa a tots els nivells, perquè ens acabarà portant malaltia i infelicitat.
