Xavier Uriarte és metge naturista, presideix la Lliga per la Llibertat de Vacunació i passa consulta a Girona des de fa trenta anys. Fill de pares carnissers, Xavier Uriarte és pràcticament vegetarià, tot i que no renega de la proteïna animal. No combrega amb cap escola i aplica el seu propi mètode, que ha anat perfeccionant amb els anys. Quan era petit havia tingut problemes digestius i bronquials importants. El van portar a un metge naturista i allà va descobrir la seva vocació.

Venint, respirant l’aire gironí, pensava que li faria aquesta pregunta. Sé que no és toxicòleg, però també sé que m’ho sabrà respondre. Quins són els tòxics que estem ingerint i ens haurien d’alertar més? 

L’alimentació és un element que sintetitza les energies ambientals: l’energia de l’aire, de la terra, de l’aigua… Ens aporta moltes coses i també ens aporta la toxicitat que pugui tenir el medi ambient. Diríem, doncs, que clàssicament hi ha la línia dels metalls pesants (plom, arsènic, mercuri) i lleugers (alumini, coure…). En segon lloc hi hauria tots els derivats del petroli en forma de plàstics. Actualment hi pot haver entre mil i dos mil productes comercialitzats derivats del petroli. I, en tercer lloc, hi hauria els insecticides i químics com ara els antibiòtics o les vacunes que donem a la terra i als animals. I això passa a la cadena alimentària, que està infectada de molts fàrmacs que la Seguretat Social dispensa. Al Llobregat s’han trobat sedants, antiinflamatoris, analgèsics… Quan es diu: “Què fem amb l’aigua de depuració? L’utilitzem per regar les plantes?”. No, home, no! Com pots regar una terra, uns aliments, amb una aigua de depuració on hi ha tota la merda!?

 

Doctor, a Girona, vostè és molt conegut i té riuades de pacients petits. Actua com a pediatra tot i que no ho és...

Bé, és que amb més de trenta anys d’experiència per aquí han passat adults, nens, embarassades… L’alimentació és d’una gran utilitat per a tots. Una cosa és el que menges, i una altra de molt important en alimentació és el que no menges. L’alimentació es basa a no menjar. I èpoques de no menjar són bàsiques. Hi ha d’haver plantejaments hipocalòrics o acalòrics com el dejuni.

Expliqui’m el plantejament hipocalòric.

Menjar el mínim perquè els òrgans puguin funcionar. Com menys calories dónes a l’organisme, aquest, en comptes de dedicar-se a assimilar, es dedica a depurar i eliminar. I hi ha temporades que és molt important depurar i eliminar.

I com ho fem per depurar?

Si mengem tres o quatre vegades al dia, reduïm-ho a dues o una. Qui menja dues vegades, que baixi a una o cap. Disminuir la quantitat és essencial. Després ja vindrà el què. Aquestes èpoques de depuració són clau per regular l’activitat d’un càncer, per regular l’activitat d’una degeneració neurològica com ara l’Alzheimer, per tenir una millora en la conducta, per regenerar un problema digestiu, per reduir certs teixits adiposos, és a dir, aprimar-nos, etc. I amb un restrenyiment també és important no menjar perquè l’activitat digestiva sigui mínima i la part final de l’esfínter, el budell gros, es relaxi al màxim. La solució no és només menjar fibra, sinó que hi ha gent que necessita relaxar al màxim el funcionament del budell, regular estómac i fetge. Menjar menys, exercicis, caminar, banys d’esfínter d’aigua calenta…

El preu per pensar diferent

Natural de Bilbao, Xavier Uriarte va deixar el País Basc fa tres dècades perquè l’incomodava la tensió política. A Catalunya també la reconeix i el continuen molestant el partidisme i els interessos polítics. El fet de posicionar-se tan contundentment en contra de les vacunes li ha costat uns quants enemics. Ha rebut pressions i sovint les ha patit sense adonar-se’n. Tot i així és agraït amb la vida, amb la gent i amb els gironins, i repeteix, amb serenitat, que és un home afortunat, que la vida l’ha tractat molt bé i que no es pot queixar. Uriarte és llicenciat en Medicina, especialista en rehabilitació, epidemiologia i salut pública i és autor del llibre Los peligros de las vacunas, 2003.

Vénen molts pacients amb al·lèrgies alimentàries? 

Sí, sí. I el que és evident és que no cal fer proves. Podem millorar molt sense fer proves. Redueix o elimina la lactosa, el gluten, el midó i veuràs si et trobes millor i tens intolerància o no. I molt important: he vist persones que milloren les intoleràncies quan també redueixen el consum de carn, combinen els aliments d’una manera diferent, ingereixen més vegetals i així regulen fibra, potassi, sodi. El canvi el veig quan és més general, no només quan es redueix la ingesta de lactosa o gluten.

És partidari de completar la dieta amb suplements alimentaris? 

No. Sóc partidari de prendre aliments estrella: sèsam, germen de blat, llevat de cervesa, oli d’oliva premsat en fred, mel… El suplement l’entendria en el moment en què hi ha una gravetat o si es dóna intravenosament. Per exemple, en una situació de càncer o d’una malaltia molt greu, intravenosament, aquesta extracció de la natura en forma d’un principi actiu pot ser molt beneficiosa. Cap als anys vuitanta, a Santiago de Cuba van començar a aparèixer molts casos de ceguera perquè la població no menjava aliments amb vitamina A i B i no hi havia més aliments. L’arròs era refinat, etc. Van importar suplements amb concentrats de vitamina i la gent va millorar. El suplement pot fer recuperar certes funcions perdudes. Mai actuarà com un aliment pluridireccional, però manté algunes de les funcions.

Introdueix aliments orientals en el seu programa com ara miso, umeboshi, arrels japoneses? 

Sóc més partidari de tenir en compte el que tenim aquí. Per què hem d’anar a buscar al Japó aliments calents o plantes amb moltes propietats si aquí en tenim?

Digui’m aliments calents d’aquí. 

Menjar calent, passat pel foc. Qualsevol gama de cereals, fruites oleaginoses, nous, ametlles, avellanes i farinoses com les castanyes. Pastanagues, patates…  I, a més, tots necessitem calor interna.

Recepto dutxes d’aigua freda a les cinc del matí –estiu i hivern– amb un repòs posterior d’una hora. L’objectiu és aconseguir calor interna”.

M’han dit que vostè és molt dur amb els tractaments. Fa llevar les persones a les cinc del matí per fer una dutxa d’aigua freda?

Sí.

Per què?

L’estímul fred és molt interessant, és generador d’una reacció calenta que va molt bé acompanyada d’un repòs posterior. I com que després han d’estar una mitja hora o una hora estirats, els ho faig fer a la nit. Hi ha gent que m’ha dit que ha sentit unes sensacions extraordinàriament agradables.

Què noten?

Calor interna.

Per què necessitem calor interna? 

Necessiten calor interna sobretot les persones amb un esgotament mental elevat, amb un exercici cerebral elevat, persones amb poca energia i persones que facin molt exercici físic. Aquesta reacció calenta sempre ha d’anar acompanyada d’un repòs.

I es pot fer durant el dia si després es reposa una hora?

Perfectament.

No me’n puc anar sense preguntar-li per les vacunes. Com que és un tema molt ampli li preguntaré per les vacunes de naixement que amoïnen tant  els pares. Calen?

Jo et diré que no. En el sector no vacunalista hi ha opinions per a tot. Hi ha qui en defensa algunes i d’altres no, i ho respecto. El meu punt de vista és que no en fa falta cap. Al contrari. Ens estan creant problemes.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival