tonyina

Desenvolupament del nadó

Mira’t el palmell de la mà i veuràs quina mida fa el nadó a la setmana 17! Aproximadament uns 12,5 cm –de cap a còccix− i 150 grams de pes. Tot i que encara és molt petit, el bebè no deixa de fer pràctiques per quan arribi l’hora del part, sobretot pel que fa a succionar i empassar. A més a més, el seu ritme cardíac ha deixat de ser espontani per ser regulat pel cervell, i el cor li batega entre 140 i 150 pulsacions per minut (més o menys el doble de ràpid que el de la seva mare).

Font: Què es pot esperar quan s’està esperant. Heidi Murkoff. Ed. Medici

Alimentació de la mare: som a punt d’arribar a la meitat de l’embaràs i durant aquesta setmana ens caldrà recordar la importància de consumir aliments rics en ferro, sobretot combinats amb productes rics en vitamina C, per aprofitar-ne l’absorció.

Per què cal consumir ferro? a mesura que l’embaràs avança (més o menys cap a les vint setmanes, aproximadament) la quantitat de sang de la mare augmenta i, en conseqüència, també s’incrementa la quantitat de ferro necessària per produir glòbuls vermells. Normalment aquest fet acaba amb les reserves de la mare (no amb les del nadó) i, en molts casos, el metge acaba receptant un suplement diari de ferro per evitar símptomes d’anèmia.

Però més enllà de les pautes indicades pel ginecòleg, i encara que no es tingui anèmia, és un bon moment perquè la mare gestant incrementi en la seva dieta aliments rics en ferro, combinats, si pot ser, amb algun suc ric en vitamina C (consulteu la setmana 10). La nutricionista Montse Bradford a La alimentación de nuestros hijos aposta per les verdures de mar, sobretot l’alga dulse, que conté una gran quantitat de ferro, i recomana evitar l’agar-agar i les microalgues de llac, com l’espirulina, la klamath i la clorel·la, perquè els seus efectes poden estar contraindicats.

Altres fonts de ferro poden ser les verdures de fulla verda i frondosa, com el bròquil o la col verda; els llegums, especialment les llenties; les llavors (millor si són pipes de carbassa), i el peix fresc, preferiblement el vermell i el blau. També podeu apostar pel  gall d’indi, les ostres, els musclos, les gambes, les patates al forn amb pell, la quinoa, els pèsols, les faves, la fruita seca o els productes derivats de la soja.

Atenció: La informació oferta en aquesta secció és genèrica –tant pel que fa a l’evolució del fetus, com a l’alimentació de la mare i a la complementació nutricional. Per tal de tenir un assessorament directe, es recomana consultar el ginecòleg o bé un nutricionista especialitzat.

 

Gemma Castanyer
Gemma Castanyer

Periodista