Durant quaranta setmanes hem anat donant algunes recomanacions pel que fa a l’alimentació de la mare vinculades al desenvolupament del nadó i seguint els criteris dels experts (per a més informació o consultes, recomanem consultar el ginecòleg o facultatiu).
Arribats a aquest punt, Yolanda Garcia, psicòloga i naturòpata especialista en infància i maternitat de l’IFP Sanitària Roger de Llúria de Barcelona atén les preguntes d’Etselquemenges per tal de fer balanç de la secció i arribar al part en les millors condicions.
Estic embarassada. I ara què?
-Com s'ha d'alimentar la mare durant les quaranta setmanes de gestació? Aquesta pregunta la deus sentir sovint a la consulta...
-Sí! I sempre els responc el mateix! Ens hem d’alimentar amb criteri: una alimentació variada, equilibrada i de temporada, si és possible a partir de producte ecològic, així evitem contaminants.
-Només això?
-Sí! El més important és que la mare sigui feliç i que l’alimentació també li generi felicitat! Hi ha qui diu que s’ha d’alimentar per dues persones, però a l’inici de la gestació, el bebè encara és molt petit. No cal que mengi gaire més. Cal incorporar els nutrients bàsics, com les vitamines, els minerals, les proteïnes, el calci, el ferro i alguns d’especials, però no hem de menjar gaire diferent. En lloc de què mengem cal vigilar què no mengem.
-Doncs això...
-Menjars processats, envasats, etcètera. Tot el que contingui contaminants amagats.
-Per què?
-Perquè aquests tòxics passen a la sang. La mare està formant un ésser al qual cal donar la millor qualitat de nutrients per afavorir que es desenvolupi correctament.
Gestionar els capricis
-El cos de la mare canvia molt al llarg dels tres trimestres d'embaràs. L’alimentació també ho ha de fer?
-No especialment. Durant el primer trimestre la mare té pràcticament les mateixes necessitats nutricionals. No cal que incrementi les quantitats, si no és que el cos li demana menjar més. Al final del segon trimestre segurament ho notarà, però els nutrients que requereix són pràcticament els mateixos.
-I això que diuen que quan la mare té desig de menjar peus de porc és perquè al nen se li formen els cartílags? És cert...?
-Pot haver-hi coincidència, però no sempre és causa-efecte. És veritat que durant l’últim trimestre hi ha la necessitat de menjar aliments dolços o d’incrementar la quantitat d’hidrats de carboni, arran del cansament. Però no és del tot cert això que, quan el bebè està formant l’os, la mare necessiti aliments que portin calci.
-Però els capricis, en molts casos, sí que es generen...
-Això passa perquè qui regula l’alimentació d’una embarassada és sovint el seu propi cos: exerceix de guia i està bé que sigui així. Sobre els desitjos, n’hi ha de dos tipus i cal diferenciar-los. Els uns estan relacionats amb la part més emocional, amb el que menjàvem quan érem petits o quan érem dins la panxa de la mare; un segon grup té una gènesi més biològica, vinculada al moment de gestació que la mare està vivint: per exemple és normal que durant el primer trimestre desitgi menjar aliments agres, com olives o certs tipus de vinagre. Per què? Doncs perquè són productes que ajuden a extreure els minerals dels ossos de la mare per traslladar-los al bebè. Ell ens demana i el nostre cos respon!
-Siguin emocionals o biològics els hem de fer cas sempre?
-Els desitjos s’han de satisfer amb criteri. Potser en lloc d’un dolç la mare desitja satisfer la seva part més emocional i amb un bon massatge ja n’hi haurà prou… Si realment són desitjos per satisfer necessitats nutricionals haurem de revisar si el que li cal és una aportació extra d’energia. Si és així potser s’hauria de revisar la dieta i en canvi de dolç incrementar els hidrats de carboni.
No puc seguir tantes recomanacions
-A vegades la paraula és fàcil però la vivència no tant... Què passa si la mare es troba malament i no li ve de gust res?
-Que no s’atabali més del compte i que faci el que pugui, que segur serà correcte! El primer trimestre és el més complicat de gestionar i normalment és quan hi ha més alteracions d’estómac i rebutjos. Que aposti per una alimentació sana i ja està! Si, a més de no trobar-se bé, li afegim una preocupació perquè no menja correctament, li estem donant una culpabilitat no necessària.
-I quan hi ha hemorroides, edemes...?
-Si la mare s’alimentava i s’ha alimentat correctament durant l’embaràs és estrany que tingui algun tipus de problemàtica relacionada amb la inflor de cames o les hemorroides. Si en té, cal actuar de la manera més natural possible i consultar-ho amb l’especialista.
La dieta tipus
- Esmorzar: Crema de cereals/pa de qualitat acompanyat d’alguna cosa que ens agradi com algun paté vegetal, per exemple. A mig matí i a mitja tarda és interessant la fruita o bé un entrepà bo si no hi ha problemes de pes. La fruita (crua o cuita) variarà segons els gustos de l’embarassada i l’estació.
- Dinar i sopar: No cal incorporar cereal, verdura i proteïna en tots els àpats. És important que s’hagi ingerit proteïna (perquè estem construint teixits); que tinguem presents les verdures i els cereals, però no cal consumir tots tres nutrients en tots dos àpats. Cal tenir en compte la proteïna vegetal i els llegums i compensar el dinar amb el sopar.
- Recordem que el sopar ha de ser lleuger i com més d’hora millor (dues hores abans d’anar a dormir). És el moment de les sopes, les cremes i tots els aliments fàcils de pair, sobretot si durant la nit la mare es lleva sovint o pateix indigestions.
Preparar-se per al part
-Falta poc perquè neixi la criatura, què ha de fer la mare?
-Que es reforci i que descansi. Importantíssim! Sempre recomano que prenguin menys sal i textures cruixents per arribar al part amb els teixits tan distesos com sigui possible! Tot el que sigui de gust dolç, com les verdures d’arrel i el cereal integral, ajuda a arribar més relaxada al part!
-I per al postpart immediat?
-Si el part ha estat vaginal, immediatament després ens hem de rehidratar: els brous de l’àvia de tota la vida o les sopes de miso ens hi poden ajudar! Si la criatura ha nascut per cesària, cal fer el mateix, però més gradualment i segons ho indiquin els metges, sempre apostant pels brous, que són remineralitzants, nutritius i fàcils de pair. Més enllà de l’alimentació, arribats a casa, és important que la mare descansi i que respecti la quarantena per descobrir i conèixer el seu bebè. No cal córrer! Ara, menys que mai!
Atenció: La informació oferta en aquesta secció és genèrica –tant pel que fa a l’evolució del fetus, com a l’alimentació de la mare i a la complementació nutricional. Per tal de tenir un assessorament directe, es recomana consultar el ginecòleg o bé un nutricionista especialitzat.
