Evolució del fetus
Durant aquesta setmana, l’embrió, que ja s’ha implantat a l’úter, té una mida d’entre 0,36 a 1 mm de longitud i té una activitat constant i intensa. El grup de cèl·lules es comença a diferenciar en tres làmines –ectoderma, endoderma i mesoderma− que donaran lloc als futurs òrgans; és el que s’anomena disc trilaminar: l’ectoderma originarà el sistema nerviós central; l’endoderma, el tracte gastrointestinal, el pàncrees, el fetge i la tiroide; i el mesoderma, els ossos, els músculs i el sistema sanguini. També s’està formant la cavitat amniòtica i, a dins, el líquid amniòtic. La placenta, encarregada d’aportar l’oxigen i els nutrients de la mare al fill, també s’està començant a formar.
Alimentació de la mare
Probablement hi ha dones que durant aquesta setmana no tinguin cap símptoma d’embaràs, mentre que d’altres comencin a percebre un cansament notable i fins i tot nàusees o vòmits. Com que cada embaràs és únic i singular, a partir d’ara caldrà escoltar el nostre cos, fer cas de les seves necessitats i entendre que durant nou mesos un percentatge elevat d’energia es dedicarà a la gestació del futur bebè.
L’alimentació, per tant, hi té un paper fonamental, i malgrat que no cal obsessionar-nos si a causa de les nàusees, els vòmits o el cansament, no podem portar a terme la dieta que ens agradaria, sí que cal ser-ne conscients i tenir-la preparada per quan es pugui posar en pràctica.
Què ens pot començar a passar a partir d’ara?
- Que no tinguem prou gana.
- Que no ens vinguin de gust alguns tipus d’aliments.
- Que ens molestin certes olors: de peix, de fregits, cremes, etcètera.
- Que vulguem aquells plats que ens cuinava la mare.
- Que tinguem ganes de menjar productes poc naturals que consumíem de petits en detriment d’aquells més sans.
- Que tinguem necessitat de menjar poc i sovint.
Quina dieta hem de seguir?
Segons Montse Bradford, autora de “La alimentación de nuestros hijos” (Oceano-Ambar), durant l’embaràs necessitem una aportació extra de ferro, calci, proteïnes i àcid fòlic; en aquest sentit, caldrà incrementar el consum d’algues –especialment la dulse-; de verdures verdes com el bròquil o l’escarola; de llegums –com les llenties-; de llavors –millor si són de carabassa; i de peix fresc, preferiblement blau i vermell. Si volem una aportació extra de proteïnes, no cal recórrer a les carns vermelles, les aus o els embotits, podem optar per la fruita seca, el tofu, el tempeh o el seitan i així evitarem el consum de grasses saturades. Recorda que l’àcid fòlic ajuda a prevenir possibles deficiències en la formació del fetus i que, per tant, consumir-ne és molt recomanable, sobretot durant els tres primers mesos. El trobaràs en les verdures de fulla verda i en les cols de Brussel·les; en les nous i fruita seca; en els cereals integrals; i en les verdures de temporada, especialment si no les coem durant gaire temps.
Nàusees
Si la mare en té des del primer mes d’embaràs, és important reduir líquids; fruita; sucs; estimulants; aliments crus; sucres i espècies. Per contra, optarem pels productes salats i secs com les torrades amb paté (d’olives o peix); condiments d’algues; galetes d’arròs o prunes umeboshi. A moltes dones els és útil menjar poc i sovint, mentre que d’altres necessiten estirar-se i descansar.
Atenció: La informació oferta en aquesta secció és genèrica –tant pel que fa a l’evolució del fetus, com a l’alimentació de la mare i a la complementació nutricional. Per tal de tenir un assessorament directe, es recomana consultar el ginecòleg o bé un nutricionista especialitzat.
