L’alimentació ecològica no es tracta d’una moda passatgera. Tot al contrari. Es tracta d’un dels pocs sectors de l’economia productiva del país amb tendència de creixement, i que sembla imparable en aquest context de crisi, en què l’agroalimentació en general ha resistit l’embat de la baixada de demanda.  El logotip europeu de producció ecològica ha arribat en el millor moment, per ajudar a consolidar l’augment d’oferta i per incrementar els índexs de confiança i de consum d’aquest tipus d’aliment entre la població.

El sector ecològic s’ha erigit en una gran alternativa per a qui vol crear o mantenir una empresa agrària viable. La causa del seu creixement la trobem en el fet que cada cop són més les persones consumidores que orienten la decisió de compra cap als aliments ecològics certificats, i a la vegada es produeix un fenomen de fidelització envers aquest producte, després de provar-lo.

La normativa de producció, elaboració i etiquetatge i el control exigits a un aliment ecològic certificat l’han fet mereixedor de l’apel·latiu de producte de màxima qualitat, que aporta beneficis mediambientals, socials i econòmics. Era, doncs, de justícia correspondre a aquesta realitat instal·lada en la percepció de molts consumidors amb un impuls normatiu, que atorgués al producte ecològic una nova “marca” fàcil de reconèixer al mercat de l’alimentació i que lligués els conceptes d’excel·lència, traçabilitat, control, garantia i confiança.

La producció agrària ecològica gaudeix de la indicació protegida ecològic, biològic i orgànic per part de la Unió Europea, i des del 2010 tenim un nou logotip europeu –eurofulla–, de caràcter obligatori. Les dues indicacions han estat pensades per facilitar al consumidor la identificació dels productes als prestatges de botigues, mercats i supermercats, de qualsevol país de la Unió Europea.

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, com a autoritat pública de control i certificació dels aliments ecològics a Catalunya, va rebre satisfactòriament la nova identificació que va entrar en vigor el 2010 i fa un balanç molt positiu de la implantació durant aquests vint-i-quatre mesos, període establert per anar substituint l’anterior logotip per l’actual, que ja és obligatori. A partir d’aquest mes de juliol, tot aliment ecològic fet a Catalunya ha de portar el nou segell europeu a l’etiqueta, a més d’anar acompanyat del logotip del CCPAE, el codi de l’autoritat de control i l’origen de les matèries primeres.

Aquest fet és doblement beneficiós atès que, per una banda, el consumidor tindrà més clar que a Europa és juga amb les mateixes regles de joc, i, per l’altra, el manteniment del segell català a l’etiqueta reforça la credibilitat del producte, ja que el CCPAE s’ha guanyat un prestigi dins i fora de la Unió Europea com a autoritat pública de control acreditada. Tot plegat se suma a l’anunci recent de l’equivalència entre la normativa europea i la nord-americana, arran d’un acord bilateral entre les dues administracions que trenca barreres entre els dos mercats i va en el camí de la competitivitat, la internacionalització i la convergència normativa.

Avui dia, perquè el lector se’n faci una idea, el CCPAE ja té gairebé 25.000 referències autoritzades per ser venudes com a productes ecològics, amb la qual cosa podríem afirmar que qualsevol aliment del mercat ja té la versió ecològica certificada. En els darrers anys, Catalunya ha experimentat veritablement un creixement d’aquest sector, i molts indicadors econòmics marquen perspectives optimistes per als propers anys.

 

A tall d’exemple, el creixement es fa palès en el darrer any, especialment en nombre d’operadors, en cultius com la vinya i l’olivera, i en quasi totes les activitats transformadores, així com en el volum de facturació, que es va enfilar, el 2010, un 23% i va arribar als 105 milions d’euros. Així, el sector ha arribat gairebé als 2.000 operadors el 2011, que representa un augment del 17% respecte a l’any anterior, la superfície inscrita ha superat les 90.000 hectàrees, amb un increment de gairebé l’11%, i la xifra d’explotacions ramaderes s’eleva gairebé a 600, un 17% respecte al 2010. Cal destacar el 25% de creixement de cellers, que amb un total de 105 continua com la principal activitat agroindustrial ecològica.

Els resultats demostren que Catalunya ha apostat per un model públic d’èxit que ha promogut les produccions i el consum, tot i que també cal admetre que encara queda molt de camí a recórrer. Es tracta d’un model paritari d’interessos en les decisions polítiques, entre sector, administració i consumidors, que ha permès caminar junts i fer créixer el sector, amb l’acompanyament necessari de les institucions: ajuts, formació, investigació, difusió i promoció, i control i certificació.

El CCPAE està demostrant des de fa temps la seva vàlua i credibilitat en el sector. Aquesta entitat és un referent per als consumidors, i també per a altres organismes de control. Es podria afirmar que el nou logotip europeu i el CCPAE tenen un denominador comú: l’acceptació del sector i la confiança dels consumidors. Si aprofitem aquestes fortaleses per crear noves oportunitats, i no es fan passos enrere, el sector no badarà i sabrà generar noves escletxes al mercat, els consumidors mantindran la confiança en l’aliment ecològic certificat, i tothom –inclòs el planeta– es beneficiarà d’aquesta producció responsable.

Natura i Europa. Aquests eren els temes que van inspirar el nou logotip de producció ecològica de la Unió Europea, el qual va néixer fa dos anys. També es podria dir que “natura” i “Europa” són dos dels reptes més importants que haurem d’afrontar com a societat durant aquest segle XXI. Convertim-los, doncs, en una causa comuna per a ciutadans, organitzacions, i administracions públiques.

Article escrit per:

Daniel Valls i Cots

 

President de la Junta Rectora del CCPAE