La guanàbana és la planta anticancerígena més poderosa del planeta, i es fa servir des de fa més de quaranta anys als Estats Units, a Europa i a l’Àsia.
Centenars de treballs d’investigació, fets en més de vint laboratoris del més alt nivell científic, n’han validat els beneficis per ajudar a curar milers de casos de càncer de còlon, estómac, pàncrees, pròstata, mama, ronyons i pulmons.
Entre aquests laboratoris figuren l’Instituto Nacional del Cáncer, el National Health Center, la Purdue University de Califòrnia i la Facultat de Ciències Mèdiques de la Universitat Catòlica de Corea del Sud.
Què és la guanàbana?
També coneguda com a graviola, la guanàbana, és una planta que creix a les àrees tropicals de l’Amèrica Central i del Sud, especialment a l’Amazònia.
El seu fruit és de color verd fosc, està cobert d’espines suaus, té polpa blanca i cremosa, és lleugerament àcid i té una mida més o menys gran i la pell molt prima.
Cada una de les parts de la planta (escorça, fulles, arrels, llavors i fruits) té un ús terapèutic específic, tot i que la part que concentra més principis actius és la fulla, on es troben les acetogenines.
Què són les acetogenines?
Les acetogenines, que pertanyen a la família de les anonàcies, són substàncies ceroses que resulten de combinar àcids grassos de cadena llarga amb una unitat de 2-propanol amb carboni 2, per formar una lactona terminal, que queda a l’inici de la cadena.
Aquestes substàncies actuen directament sobre les mitocòndries, l’ATP i l’aparell reticular de Golgi, així com sobre les membranes i plasmes cel·lulars de les cèl·lules canceroses, les quals destrueixen de manera selectiva, sense afectar les cèl·lules i teixits sans.
Com funcionen?
Les acetogenines actuen exclusivament contra les cèl·lules inactives o d’origen tumoral –com que no tenen capacitat de morir, aquestes cèl·lules s’aglomeren i van formant els tumors–: en disminueixen progressivament la calcificació fins a fer-les desaparèixer, la qual cosa requereix un cert temps.
Quan es tracta de càlculs tumorals o calcificacions al fetge, pàncrees, pulmons, cervell o ronyons, la dosi ha d’augmentar de 5 a 7 grams diaris, i la ingesta ha de ser superior a sis mesos.
Guanàbana versus adriamicina
D’acord amb estudis comparatius elaborats in vitro, els efectes de la guanàbana són 10.000 vegades més potents que els de l’adriamicina, un quimioteràpic molt conegut. A més, la guanàbana no provoca nàusees ni pèrdues de pes o cabells i protegeix el sistema immunitari.
Així doncs, resulta la millor alternativa quan no es pot recórrer a la cirurgia o a la teràpia de cobalt (també anomenada radioteràpia), i també quan s’ha de suspendre la quimioteràpia per l’acció iatrogènica (efectes secundaris) sobre el fetge i els ronyons.
Usos recomanats
- Antitumoral
- Anticancerígena
- Antiespasmòdics
- Sedativa
- Contra l’asma
- Contra la hipertensió
- Contra la diabetis
- Per corregir desordres del fetge
Actualment la propietat antitumoral de la guanàbana ha estat patentada almenys per nou companyies estrangeres.
Com s’ha de prendre?
Com que la guanàbana o graviola és un producte vegetal, és recomanable prendre-la en l’estat natural, utilitzant cada part segons l’objectiu que es busca, o bé prendre-la en càpsules de manera gradual –de menys a més– amb la finalitat que el cos s’acostumi a aquest producte.
Segur que us heu preguntat el següent…
“Si l’extracte de la guanàbana tingués només el 50% de la importància que se li atribueix, per què els oncòlegs, als hospitals, no demanen als pacients que en prenguin? La resposta és senzilla: les nostres vides i la nostra salut estan sota el control del poder econòmic.”
Article escrit per:
Mylenne Salazar Castellà
Dietista nutricionista natural, a Dietista Natural.
