“Ara que estàs embarassada, has de menjar per dos!” És una frase popular, acceptada i que ha anat passant de generació en generació. Probablement, en el context en què va sorgir tenia sentit, però a la nostra societat, on un dels principals errors és l’excés alimentari, aquesta dita porta a moltes dones a errors a la hora de decidir què i quant menjar durant l’embaràs.

Per entendre millor què es necessita, us proposo aquests conceptes que ens ajudaran a comprendre molt millor com hauria de ser l’alimentació d’una dona embarassada:

  • Menjar per a dos. Més que menjar per dos s’ha de menjar per a dos! Però hem d’entendre les diferents necessitats d’aquests dos. Per començar, un és molt, molt petit! Te moltes necessitats nutricionals perquè s’està “construïnt”, però no necessita grans quantitats. Per altre banda, l’embaràs és un procés en el que hi ha més optimització de nutrients, és a dir, el cos es torna més eficient per assimilar dels aliments aquelles substàncies que tots dos necessiten.
  • Menjar el doble de bé: Si fins ara no ens hem alimentat correctament, aquesta és una etapa meravellosa per introduir hàbits que podrem mantenir després. D’aquesta manera no només gestarem un bebè més saludable, sinó que nosaltres estarem millor i sentarem les bases per l’alimentació familiar futura.
  • Menja el doble de nutrients claus. Es necessita molt poc increment calòric, no és necessita menjar més, és necessita menjar millor i sobretot parar molta atenció a determinats nutrients com ara minerals i vitamines.
  • Alimentar el doble de bé les nostres emocions. A més del que menja el nostre estòmac, vigilem el que menja el nostre cap i el nostre cor. L’ambient intrauterí rep constantment substàncies diverses en funció de com ens trobem, les nostres emocions generen canvis bioquímics al nostre cos que arriben al bebè a través de la sang i que interactuen amb ell. Per tant és important  fer el mateix que fem amb la dieta i depurar els nostres hàbits tòxics (pensaments i emocions negatives) i introduir pensaments i emocions positives.
  • Fer el doble de cas als missatges del cos. Els capricis ben entesos, són una bona pista de les carències que té el nostre cos. L’obsessió pels cogombrets encurtits tan comú al primer trimestre, no és res més que un crit del cos reclamant minerals. Els vinagres ajuden a extreure minerals de la mare per passar-los al bebè, però a costa de robar-los a la mare, per això és vital incrementar d’altres formes l’extra de minerals que es necessita. L’embaràs és un període en el qual el nostre cos físic hi té més a dir que el nostre cervell racional, que hauria d’estar al servei del cos i no al revés.

Hem parlat de quantitat, de qualitat,…però què menjar dependrà de molts altres aspectes com ara: com estàvem abans de l’embaràs, la nostra constitució, l’estació en què es desenvolupa, la nostra regió, del trimestre…

  • Com a punts genèrics haurem de buscar una alimentació ecològica que a més d’incrementar els nutrients que rebem, evitarà introduir substàncies tòxiques (pesticides, antibiòtics,…) que poden travessar la placenta.
  • Ens hem d’assegurar energia i per tant cada dia hem de menjar cereals integrals. També diàriament hem de rebre vitamines i minerals aixi que podem recórrer a tot tipus de verdures sense oblidar les verdures del mar: les algues, grans tresors minerals, i les fruites.
  • També necessitem a diari proteïna de bona qualitat i en la quantitat justa: un plat d’arròs integral amb sèsam i llenties té més i millor proteïna que un bistec. I el peix no hauria de faltar, sense oblidar olis, llavors…
  • És molt important també el que no hem de menjar. Hem d’evitar els tòxics tant com puguem. Recentment, s’ha detectat en bebès acabats de néixer més de 200 substàncies tòxiques diferents. Moltes no les podem evitar, de la societat en la que vivim, però n’hi ha d’altres que sí, simplement fent servir productes naturals i ecològics, no només a l´alimentació, sinó als productes de neteja personals i de la llar entre d’altres.

Gaudim per tant d’aquesta etapa mágica, mengem millor (no més) i no oblidem que no només nosaltres som el que mengem, sinó que el que mengem està “construïnt” un altre personeta.