Brain FoodL’oli de coco, un greix natural utilitzat durant milers d’anys en alguns llocs del món, podria ser una esperança en casos de persones amb Alzheimer i altres malalties. Ajudaria tant a recuperar capacitats perdudes, com a alentir l’evolució de la malaltia o fins i tot a prevenir-la.

Greixos saturats bons?

L’oli de coco conté un 90% de greixos saturats de cadena mitjana, la qual cosa, encara que soni paradoxal, és una forma saludable de greix saturat. Comparada amb el terrible greix trans saturat, l’oli de coco constitueix una bona manera de consumir greixos.

A més, a diferència d’altres olis vegetals que són molt saludables en cru però no quan són cuinats (els canvia l’estructura molecular amb temperatures altes), l’oli de coco no s’oxida amb l’escalfor.

És molt important que si es vol consumir oli de coco sigui verge, de primera pressió en fred i biològic. Cal tenir en compte que moltes cases comercials venen oli de coco refinat, hidrogenat, amb additius o adulterat de maneres diferents.

Si encara teniu dubtes, recomano l’article següent del doctor Mercola que inclou al final un bon nombre de referències a estudis clínics.

Cossos cetònics i neurones

El cervell necessita glucosa per funcionar i sabem que perquè la glucosa entri a les cèl·lules necessitem una clau: la insulina. S’ha vist que en les persones amb Alzheimer, els panys (els receptors cel·lulars per a la insulina) no funcionen bé, motiu pel qual la glucosa no pot entrar i les cèl·lules “es moren de gana”.

Els àcids grassos de cadena mitjana (AGCM) presents en l’oli de coco són utilitzats pel cos d’una manera diferent que els de cadena llarga; no circulen per la sang en forma de lipoproteïnes per ser emmagatzemats com a greix en les cèl·lules adiposes del cos sinó que són enviats directament al fetge, on són convertits immediatament en cetones. Després, el fetge allibera ràpidament les cetones al torrent sanguini, on són transportades al cervell per ser utilitzades fàcilment com a combustible sense necessitat d’insulina.

Àcids grassos de cadena mitjana i Alzheimer

La causa de l’Alzheimer és desconeguda encara que s’estudien diverses hipòtesis. Les dues amb més suport són la hipòtesi colinèrgica (un dèficit en el neurotransmissor d’acetilcolina) i la hipòtesi d’acumulació de pèptids ß-amiloides i “tau” en les neurones. Altres hipòtesis són la citotòxica, la inflamació de les neurones i el dany oxidatiu. (Per a més detalls sobre aquestes hipòtesis, consulteu aquí).

L’any 2012, les notícies sobre l’oli de coco en relació amb la malaltia d’Alzheimer van començar a fer-se un forat als grans mitjans; coincidint amb el fracàs d’un medicament avalat per les companyies farmacèutiques Pfizer i Medivation, quan es trobava ja en la fase 3 dels assajos.

Uns anys abans, començava a conèixer-se la història de la doctora Newport, el marit de la qual tenia Alzheimer i no responia adequadament a la medicació. Newport, que havia llegit assajos sobre els àcids grassos de cadena mitjana en relació amb aquesta malaltia, va decidir afegir oli de coco a la dieta del seu marit. Un any després, no s’havia curat, però havia millorat… molt.

Aquesta doctora es va basar en estudis preclínics que estaven avaluant un medicament anomenat Axona. Aquest medicament, que tenia la finalitat de proveir a l’organisme cossos cetònics, va demostrar un efecte protector sobre les neurones de ratolí conreades in vitro en un medi ric en pèptids amiloides. En un altre estudi, els ratolins van ser sotmesos a una dieta cetogènica (baixa en hidrats de carboni) durant 43 dies, i es va comprovar una reducció del 25% en els nivells totals d’amiloide-ß. També es van dur a terme tres estudis en humans, que van concloure que l’augment dels nivells de cetones implica una milloria en els processos neurodegeneratius.

En un altre estudi a doble cec publicat en la revista Neurobiology of Aging van participar vint subjectes amb malaltia d’Alzheimer o deteriorament cognitiu lleu als quals van donar o AGCM (àcids grassos de cadena mitjana) emulsionats o un placebo. Els investigadors van observar un augment significatiu en els nivells de cetones després de només noranta minuts de tractament. Les proves cognitives van revelar que aquest breu tractament AGCM  va facilitar un rendiment superior sobre els paràmetres cognitius.

Oli de coco vs. Axona

Molts naturòpates i també metges (entre els quals hi ha la doctora Newport) preferim l’oli de coco al medicament Axona o similars per dos motius:

  1. El medicament Axona resulta molt més car que l’oli de coco.
  2. L’Axona només té triglicèrids de cadena mitjana de 8 carbonis, mentre que l’oli de coco té C: 6, C: 8, C: 10, C: 12 (tots els triglicèrids de cadena mitjana) i cinc àcids grassos més, incloent alguns àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats; com l’àcid gras essencial omega-6 (però no omega-3, que és necessari i ha de ser complementat) i una mica de fitosterols (substàncies que redueixen el colesterol).

Com prendre l’oli de coco?

Newport recomana en el seu web començar amb una culleradeta petita d’oli de coco, ingerida amb aliments, i anar augmentant progressivament aquesta quantitat, depenent del cas, pes, etc., fins a unes 4-6 cullerades soperes al dia, repartides en els àpats.

Cal esmentar que aquestes dosis són les recomanades per a persones adultes que ja tinguin Alzheimer o altres malalties neurodegeneratives que impliquin disminució de la capacitat neuronal per assimilar la glucosa com: demència senil, Parkinson, esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, distròfia muscular progressiva, corea de Huntington, autisme, síndrome de Down, etc.

Al rebost sobre l’oli de coco hi trobaràs consells per cuinar l’oli de coco.

Yvanna-Sanchez

Yhanna Sánchez
Terapeuta diplomada en Naturopatia i Acupuntura. Tècnic superior en diagnòstic clínic.

 

 

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges