La Pilar Mascó era donant de sang, i quan es va quedar embarassada, els metges li van recomanar que no continués. “Em va saber greu, perquè sempre he volgut fer tasques solidàries, d’ajudar els altres”, recorda la Pilar. Just després, va descobrir el Banc de Llet.
“No n’havia sentit a parlar mai, i de sobte em vaig adonar que era molt important per als prematurs, per als nadons que neixen abans d’hora, i que l’única llet que poden prendre per tirar endavant és la materna”.
La Pilar en va prendre bona nota, i quan va tenir la Nahia, que ara té quinze mesos, va esperar un mes perquè la llet li pugés i també per comprovar que la seva filla creixia bé. Quan ho va tenir tot lligat, es va dirigir a la planta de teixits i sang de l’Hospital Arnau de Lleida (la Pilar és de Guissona), i va omplir tots els formularis per convertir-se en una dida del segle XXI, és a dir, en donant de llet. “La gent em va arribar a preguntar quant cobrava per fer-ho, i jo els responia que ho feia per un motiu solidari”. És més, diu la Pilar, “quan ets mare, i saps que destines tota l’energia perquè la teva criatura creixi sana, entens més la solidaritat, que en aquest cas és donar llet perquè un prematur pugui empènyer la vida amb força”.
Així doncs, la Pilar es va convertir en donant de llet. Ho ha estat durant sis mesos seguits. Omplia deu pots de llet, gràcies a un tirallet manual que li va cedir el Banc de Llet, i quan els tenia plens, trucava perquè un missatger els vingués a buscar. “Cada pot l’havia d’omplir fins a dalt al llarg de 24 hores; quan ja el tenia, el posava al congelador ben marcat amb el meu nom i cognoms i hi indicava la data de l’extracció”.
El missatger, quan li recollia la llet, li donava deu pots més. I així anar fent. “És molt senzill, perquè com més llet donava a la meva filla i jo me’n treia, més llet tenia als pits”. A més, de seguida es va entendre amb el tirallet. “És molt gratificant ser donant de llet, perquè per a la mare que alleta és molt senzill i saps que alhora ajudes tant”.
Aquest ajut, la Pilar el va comprovar a la festa que el Banc de Llet va organitzar el 19 de maig passat. “Hi vaig anar amb la meva parella i amb la Nahia, i em vaig emocionar quan sentia les històries de famílies que han rebut la llet”. Llavors encara es va reconfirmar amb la tasca feta. “La recomano a les mares que alleten, perquè en aquesta vida hem de ser solidaris”, diu la Pilar.
Per altra banda, la Gemma Valeta, directora del Banc de Llet, explica que la llet com la de la Pilar i d’altres donants de Catalunya, es processa, es guarda al Banc de Sang i Teixits, on hi ha el Banc de Llet, i després se subministra als hospitals tan bon punt els en demanen.
Els receptors principals de la llet materna són els prematurs, nascuts amb menys de 22 setmanes, que tenen l’aparell digestiu immadur, i als quals “la llet materna els aportarà defenses que els ajudaran contra complicacions intestinals”, explica la directora. La llet humana és la millor opció en prevenció.
Així doncs, el Banc de Llet subministra la llet materna als hospitals com si fos un medicament. “Quan vam començar el 2011 a Catalunya, ens vam adonar que hi havia un buit, perquè els mateixos hospitals en demanaven perquè els en calia, com és habitual en hospitals de tot el món”.
Després de tres anys, “mig miler de nadons han rebut llet materna del Banc de Llet, i tenim més d’un miler de donants, que ho fan de manera altruista, i que són molt fidels perquè quan tenen la segona criatura es tornen a fer donants”, afirma Valeta.
Tot i això, el Banc de Llet encara necessita donants per cobrir les necessitats dels serveis de neonatologia dels hospitals catalans. Si alletes, donar-ne és molt fàcil. “I com més llet se’n treuen, més en fabriquen elles mateixes”, conclou la directora del Banc de Llet de Catalunya.
